19.06.2017 - 10:49
Veu els socialistes “molt lluny” de plantejar una reforma democràtica “en profunditat com la que exigeixen Catalunya o el País Basc”
BILBAO, 19 (EUROPA PRESS)
El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha advertit que, si l’Estat espanyol és plurinacional, tal com ha reconegut el PSOE durant el Congrés celebrat aquest cap de setmana a Madrid, existeixen “nacions i, per tant, tenen dret a la lliure determinació segons el dret internacional”.
En una entrevista concedida a Radio Euskadi recollida per Europa Press, Otegi ha considerat, no obstant això, que els socialistes s’han fet “un parany al solitari” en reconèixer “el caràcter plurinacional de l’Estat i, alhora, dir que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol”.
“Quantes coses s’haurien evitat en la història d’aquest país si algunes qüestions s’haguessin acceptat amb naturalitat al començament de la Transició”, ha assegurat.
Al seu judici, el “pas” fet pel PSOE no fa sinó “reconèixer una cosa per la qual molts” han lluitat, encara que “ho fan amb un cert parany”.
“Reconèixer el caràcter plurinacional de l’Estat i, alhora, dir que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol és fer-se un parany al solitari”, ha indicat, per afegir que “és difícil sostenir les dues coses alhora”.
Per a Arnaldo Otegi, si l’Estat espanyol és plurinacional, “i ho és”, existeixen nacions i, “per tant, tenen dret a la lliure determinació segons el dret internacional”.
“Aquest és el següent pas que els toca fer, però no l’esperarem. Nosaltres tenim aquest dret tal com reconeix el dret internacional. El dret a l’autodeterminació és ja de tercera generació i el que diu és que, no només tenim dret a declarar-nos independents, sinó també tenim dret a triar un model econòmic, social, cultural…”, ha expressat.
En aquest context, ha afirmat que si el PSOE presentés una moció de censura a l’Executiu de Mariano Rajoy i reconegués que Euskadi és “una nació amb dret a decidir, probablement EH Bildu hi donaria suport”, encara que ha afirmat que no creu que ho faci.
“El PSOE es troba encara molt lluny de plantejar una reforma democràtica en profunditat com la que exigeix Catalunya o el País Basc. Crec que encara no han arribat aquí i em sembla que tenen grans dificultats. A dia d’avui, l’Estat espanyol no és un Estat que pugui evolucionar democràticament per arribar aquí”, ha ressaltat.
CATALUNYA
Per tot això, ha considerat que la “gran prova de foc de l’Estat” passarà per Catalunya l’1 d’octubre amb motiu del referèndum independentista, ja que “serà possible deixar de banda el model de la Transició”.
“És una prova de foc, també per a Podem. Crec que que hi haurà un referèndum perquè existeix una classe política que està determinada a fer-lo i perquè una part de la societat catalana ha desconnectat d’Espanya”, ha expressat.
En aquesta línia, ha incidit que la gran empresa catalana sempre ha pres part del “teixit polític i econòmic espanyol”, però, per contra, la petita i mitjana empresa de Catalunya “s’ha sumat al procés per un Estat propi, ja que creuen que el model productiu espanyol és ruïnós per a ells”.
“Aquí encara no estem fent aquest debat, però el dia que el fem, arribarem a la mateixa conclusió. Aquest és un país que podria ser la Dinamarca del Cantàbric, i no ho és perquè depenem de governs i estats que no ens deixen”, ha conclòs.
CONGRÉS FUNDACIONAL
Qüestionat pel Congrés fundacional celebrat aquest dissabte per EH Bildu i el fet que només votessin el 54% de les persones inscrites, el líder de la coalició ha negat que estiguin perdent capacitat de mobilització o que s’hagi d’interpretar com una “crítica”.
“Per als qui tenim una edat, se’ns fa difícil fer servir tècniques digitals. A més, hi ha coses que no afavoreixen la participació com el fet que hi havia una llista única”, ha advertit.
Al seu judici, la missió i reptes d’EH Bildu de cara al futur passen per “recuperar part de la confiança” que es va perdre en determinades consultes electorals en els darrers temps i, especialment, “oferir una alternativa de confiança que doni seguretat a la gent i construeixi el país des d’uns altres valors”.
“Necessitem sumar per ser alternativa. El repte és demostrar que es poden fer les coses d’una altra manera, oferint seguretat a la ciutadania”, ha indicat, per afegir que és “fonamental la batalla dels valors”.
En aquest sentit, ha incidit que no tenen cap tipus d'”obsessió” en què la lluita per l’hegemonia a Euskadi s’entengui en termes de “fer fora el PNB per posar-m’hi jo”, i ha recordat que, en el passat, hi ha hagut èpoques en què “l’esquerra sobiranista basca” ha donat suport a governs de la formació jeltzale.
“El PNB construeix el país des d’uns valors i nosaltres tenim uns valors alternatius. Volem guanyar l’hegemonia dels valors. Davant la competitivitat plantegem la col·laboració. Davant la insolidaritat plantegem la solidaritat. Davant un repartiment desigual de la riquesa, plantegem un repartiment igualitari…”, ha enumerat.
Segons ha recalcat, EH Bildu aposta perquè la ciutadania entengui que les coses es poden fer d’una altra manera i no es comparteixi la tesi que “les coses són així i això és el que hi ha”.
Al seu judici, alguns d’aquests valors es poden atribuir a la formació jeltzale, ja que el PNB “prové d’una cultura política democristiana amb sensibilitat social, però que construeix el país des de determinats valors”.
“CONTRAPESOS” AL PNB
D’aquesta manera, ha defensat que, en algunes qüestions, Euskadi funciona per l’existència de “contrapesos importants”. En aquest sentit, ha considerat que, quan s’atribueix a un determinat partit que hi hagi al País Basc millors índexs salarials respecte a Espanya, és pel fet que “hi ha una majoria sindical nacional i de classe que ha fet cinc vagues generals en els darrers anys”.
“Això fa que aquests contrapoders facin que existeixin millors condicions de vida i de treball que a la resta de l’Estat, però això no és perquè un determinat partit tingui més o menys sensibilitat”, ha advertit.
D’altra banda, ha denunciat l’Europa dels “mercaders” i ha lamentat que a Euskadi es tingui “mitificada Europa”, qüestió que ha atribuït al fet que es va viure durant 40 anys sota una dictadura.
“Per a l’oposició antifranquista, Europa era una marc molt desitjable, que donava estabilitat econòmica, l’Europa de les llibertats i els Drets Humans… però aquell projecte ha evolucionat cap a posicions que no ens satisfan en absolut”, ha indicat, per afegir que en l’actualitat Europa representa les elits econòmiques.
Així mateix, ha sostingut que li sembla “magnífic” que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es reunís recentment amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, encara que ha advertit que ho va fer en “un context gaire determinat”.
“Comparteixo la tesi que cal ser i parlar amb tothom, però aquest mateix president va renunciar rebre el president Carles Puigdemont, la qual cosa es va interpretar com un cop de porta de la UE al procés de Catalunya”, ha criticat.
Per això, ha considerat que el lehendakari va ser rebut amb l’objectiu que quedés “un pòsit” dins l’opinió pública que va en la direcció de demostrar que “Espanya és un país raonable amb el qual es poden aconseguir acords”.
“L’Estat va afavorir aquesta visita per demostrar que amb ell es poden aconseguir acords i que l’Estat no és el problema i sí ho són els catalans. Crec que que aquesta és una tesi equivocada. Per a mi el problema és l’Estat espanyol”, ha afegit.
