09.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Ruby Mellen, Dylan Moriarty i Júlia Ledur
Suècia s’ha convertit aquesta setmana en el darrer país a afegir-se a l’OTAN, una volta Hongria en va haver retirat dilluns el vet a la candidatura, que feia molt temps que era blocada.
Durant més de setanta anys, l’OTAN ha esdevingut una aliança de més de trenta membres. Fundada el 1949 per contrarestar el poder creixent de la Unió Soviètica, l’OTAN –que durant molt de temps ha estat una font de tensions entre Occident i Rússia– s’ha reafirmat com a contrapès a Moscou d’ençà de la invasió d’Ucraïna per part del règim de Vladímir Putin.
Finlàndia, una nació tradicionalment neutral, es va afegir oficialment a l’aliança a l’abril, després d’haver presentat una sol·licitud conjunta amb Suècia quan el conflicte esclatà.
Els analistes diuen que l’adhesió de Suècia transformarà el paisatge de seguretat a Europa aquests anys vinents, i avisen pot fer augmentar les tensions amb una Rússia que s’oposa fermament a l’expansió de l’aliança.
L’adhesió de Suècia i Finlàndia proporciona a l’OTAN més capacitats terrestres, marítimes i aèries. Suècia, amb capacitat per a construir els seus propis avions de combat, té una marina forta que reforçaria les defenses de l’OTAN a la mar Bàltica.
L’exèrcit de Finlàndia, que té un bon finançament, manté el reclutament obligatori per a homes. Christopher Skaluba, director de la Iniciativa de Seguretat Transatlàntica del Consell Atlàntic, explica que Finlàndia és una societat molt preocupada per la qüestió de la defensa nacional. “Poden mobilitzar centenars i milers de ciutadans”, diu.
Aquests dos països també ofereixen avantatges geogràfics clau que milloraran les capacitats defensives de l’OTAN.
Augment de la presència transatlàntica a la mar Bàltica
Al sud, l’adhesió de Suècia i Finlàndia dóna a l’aliança un avantatge estratègic a la mar Bàltica, una via navegable clau vorejada tant per Rússia com per uns quants dels membres més vulnerables de l’OTAN.
“La missió principal de l’OTAN és mantenir Rússia allunyada dels estats bàltics”, explica Skaluba, en al·lusió a Letònia, Estònia i Lituània. Una presència creixent en les costes de la mar Bàltica, diu, podria reforçar la seguretat d’aquests països.
“L’adhesió a l’OTAN de Suècia i Finlàndia reforçarà la presència de l’OTAN a la mar Bàltica”, diu Carisa Nietsche, analista del Programa de Seguretat Transatlàntica al Center for a New American Security nord-americà.
Al bell mig de la mar hi ha Gotland, una illa sueca d’uns 175 quilòmetres de longitud en què hi ha tant ruïnes medievals com fortificacions militars. El 2022, Suècia va anunciar que invertiria 133 milions de dòlars per augmentar la seguretat l’illa, incloent-hi accions com ara la construcció de casernes per a allotjar-hi més tropes.
I l’Àrtic?
L’adhesió de Suècia a l’OTAN també implicarà més presència de l’aliança a la regió de l’Àrtic.
Suècia, juntament amb Finlàndia, és membre del Consell Àrtic, una organització que supervisa les parts més septentrionals del món, i que té de membres Rússia, el Canadà i els Estats Units. Amb la seva adhesió, “la seguretat àrtica guanyarà importància en l’agenda de l’OTAN”, diu Nietsche.
Com que més d’un 50% de la costa de l’oceà Àrtic és territori rus, és possible que l’entrada de Suècia a l’OTAN també faci que la regió escali posicions en l’agenda de prioritats de Moscou.
Les missions militars russes a la península de Kola –una massa terrestre estratègica situada uns cent vuitanta quilòmetres a l’est de la frontera amb Finlàndia on Moscou guarda submarins balístics de míssils i bombes nuclears– es despleguen per tot l’Àrtic. Com a membres de l’OTAN, Suècia i Finlàndia podrien ajudar a monitorar tota aquesta activitat militar, però això també podria augmentar el risc d’escalada a la regió.
“L’Àrtic es considera, generalment, una història d’èxit de cooperació entre les nacions de l’OTAN i Rússia, però hi ha la preocupació que esdevingui com més va una zona més disputada en l’àmbit de la seguretat. Ara que Suècia i Finlàndia s’han convertit en nacions de l’OTAN, no és pas una por infundada”, afegeix Skaluba.
Una nova frontera nord
La frontera entre Finlàndia i Rússia s’estén per 1.340 quilòmetres, i és molt monitorada. L’adhesió de Finlàndia a l’OTAN duplica, de cop, la frontera terrestre de l’aliança amb Rússia. “Això proporciona a l’OTAN més capacitats de dissuasió, atès que Moscou necessitaria defensar tota aquesta frontera en cas d’un atac”, diu Nietsche. Però afegeix: “D’una altra banda, l’OTAN també hauria de protegir tota aquesta frontera en un hipotètic atac rus.”
Els finlandesos encara recorden la Guerra d’Hivern del 1939-1940, en què el país va patir grans pèrdues en la lluita contra les forces soviètiques.
“La relació de Finlàndia amb Rússia és marcada per la desconfiança”, diu Cristina Florea, historiadora de l’Europa central i de l’est a la Universitat Cornell.
L’adhesió de Finlàndia també acosta l’aliança a la península de Kola. La Flota del Nord de Rússia, encarregada de patrullar l’Àrtic, també hi té una base.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
