L’OTAN insta Rússia a reconsiderar la retirada del pacte de desarmament nuclear: “Fa el món més perillós”

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha reclamat al president rus, Vladímir Putin, que reconsideri la retirada de Rússia del tractat de desarmament nuclear amb els Estats Units.

En una roda de premsa duta a terme conjuntament amb el ministre d’exteriors ucraïnès, Dimitro Kuleba, i l’alt representant de la UE, Josep Borrell, Stoltenberg ha lamentat la decisió de Putin perquè ha advertit que “fa el món més perillós” i desmantella l’arquitectura de seguretat construïda al llarg de les últimes dècades. Sobre la possibilitat que la Xina subministri armes a Rússia, Kuleba ha alertat Pequín que violaria el principi d’integritat territorial.

Quant a l’ajut militar dels socis europeus a Ucraïna, Stoltenberg ha demanat als aliats entregar el suport promès a Ucraïna perquè “no hi ha cap senyal que indiqui que Putin estigui preparant la pau”.

El Kremlin, molest per la “implicació creixent” de Washington en el conflicte

Aquest matí, el govern rus ha convocat l’ambaixadora dels Estats Units a Moscou, Lynne Tracy, per la “implicació creixent” del país nord-americà en la guerra d’Ucraïna del bàndol de Kíiv.

El ministeri d’Exteriors rus, en aquest sentit, ha assenyalat en un comunicat en la seva pàgina web que la queixa inclou el lliurament d’armes a l’exèrcit ucraïnès i la facilitació d’informació sobre objectius per a atacs contra l’exèrcit rus i la infrastructura civil.

Així, ha manifestat que aquests actes “demostren clarament les inconsistències i falsedats en les afirmacions per part dels Estats Units sobre el fet que el país no és part del conflicte”. Alhora, ha advertit que considera l’armament i els efectius militats –incloent-hi ciutadans dels Estats Units– lliurats a Kíiv, com també el personal de servei un “objectiu legítim.”

Moscou, a més, ha denunciat la “deriva agressiva” dels Estats Units a l’hora “d’aprofundir la confrontació amb Rússia en tots els àmbits”. I ha explicat que, per a rebaixar les tensions, calen actes com ara la retirada dels militars i l’equipament dels Estats Units i l’OTAN de Kíiv i la fi de les “activitats hostils anti-russes”.

Per acabar, el Kremlin ha tornat a demanar explicacions per les explosions en els gasoductes Nord Stream 1 i 2 i ha demanat a Washington de “no interferir en una investigació objectiva per a identificar-ne als responsables”. Moscou ha sol·licitat una reunió del Consell de Seguretat de Nacions Unides aquest dimecres per a abordar l’incident.