Els familiars dels ostatges israelians a Gaza acullen l’alto-el-foc amb alleujament, però també amb angoixa

  • Tot i donar suport a l'acord, molts familiars temen que el pla d'alliberar ostatges per fases n'acabi deixant molts a Gaza

VilaWeb
Un grup de manifestants demanen l'alliberament de l'Avinatan Dar a l'assentament de Shilo, a la Cisjordània ocupada, aquesta setmana (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).
16.01.2025 - 01:40
Actualització: 16.01.2025 - 08:34
00:00
00:00

The Washington Post · Miriam Berger i Heidi Levine

Tel-Aviv, Israel. Les famílies dels ostatges israelians retinguts per Hamàs a Gaza han rebut amb sensacions contradictòries l’acord d’alto-el-foc anunciat ahir. Tot i mostrar-se alleujats per la possibilitat que els seus éssers estimats puguin finalment ser alliberats, després de quinze mesos de captivitat a Gaza molts temen també que l’acord es trenqui abans no puguin tornar a casa.

Segons els termes de l’acord, un grup de trenta-tres ostatges seran alliberats gradualment les set setmanes vinents, i la resta seran alliberats en una fase posterior.

L’acord d’alto-el-foc “és tan sols el principi”, segons que explica Yehuda Cohen, que té un fill entre els prop de cent ostatges retinguts a Gaza. Encara falta un llarg camí per recórrer, explicava aquesta nit, després de l’anunci de l’acord.

Cohen i la seva dona Vicki, en un acte per a demanar l’alliberament del seu fill aquesta setmana (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).

Quatre dels familiars de Yosi Shnaider, que explica que s’ha passat els darrers dies resant per un acord, han estat ostatges d’Hamàs a Gaza. Durant mesos, les negociacions semblaren completament encallades. “Va ser aterridor. Va ser molt llarg, i a nosaltres, les famílies, ningú no ens va donar cap explicació”, assegurà aquesta setmana.

Shnaider espera que els seus familiars –l’Ariel, de cinc anys, el Kfir, d’un any, la seva mare Shiri i el seu pare Yarden– formin part del grup d’ostatges que seran alliberats en la primera fase de l’acord. El Kfir és l’israelià més jove retingut per Hamàs a Gaza.

El Fòrum d’Ostatges i Familiars Desapareguts, l’organització que representa la majoria de les famílies dels ostatges, diu en un comunicat que ha rebut l’acord “amb una alegria i alleujament enormes”, però demanà “que s’adoptin les mesures necessàries per a garantir que s’apliquin degudament totes les fases de l’acord”.

“Es tracta d’un pas endavant important que ens acosta al retorn de tots els ostatges, tant els vius, que seran reintegrats la societat israeliana, com els morts, que podran ser enterrats com cal”, afegeix el grup. I continua: “No obstant això, ens acompanya una angoixa i preocupació molt profunda arran de la possibilitat que l’acord no s’apliqui de manera íntegra i deixi enrere alguns ostatges.”

Manifestants en una protesta per a demanar l’alliberament de Kfir Bibas, l’israelià més jove retingut a Gaza, el dia del seu primer aniversari (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).

L’acord es divideix en tres fases. La primera consistirà en un alto-el-foc inicial de quaranta-dos dies, durant els quals s’alliberaran gradualment trenta-tres ostatges israelians –dones, nens i gent gran– en canvi d’una xifra no revelada de palestins detinguts en presons israelianes. Israel també ha acceptat de retirar les seves tropes de l’enclavament, completament devastat pel conflicte, i permetre-hi un augment de l’entrada d’ajuda humanitària.

Els ostatges israelians restants, com també la resta de detinguts palestins afectats per l’acord, seran alliberats en una segona fase. La tercera, finalment, consistirà en el començament de la reconstrucció de Gaza i del seu govern. Formalment, l’alto-el-foc no posa fi a la guerra.

El conflicte actual a Gaza es remunta al 7 d’octubre de 2023, quan un grup d’assaltants comandats per Hamàs van saltar les barreres que franquegen l’enclavament i van atacar el sud d’Israel. Van matar unes 1.200 persones i en van prendre unes 250 més com a ostatges. En resposta, Israel va impulsar una ofensiva aèria i terrestre d’intensitat extraordinària que ha mort més de 46.500 palestins, segons dades del Ministeri de Sanitat de Gaza, i ha destruït gran part de l’enclavament.

Familiars d’Avraham Munder, un dels ostatges assassinats per Hamàs a Gaza, durant el seu funeral (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).

Els hospitals israelians han començat a preparar-se per a rebre als ostatges, que s’espera que tindran traumes físics i mentals extrems després de mesos de captivitat, segons que han informat els mitjans de comunicació israelians. Els ostatges alliberats anteriorment han assegurat haver malviscut en condicions inhumanes al subsòl de l’enclavament, on van presenciar escenes com ara infants drogats perquè guardessin silenci o bé dones joves tancades en gàbies.

Per si no n’hi hagués prou, hi ha famílies que no saben si els seus familiars segrestats són vius o morts. Israel calcula que almenys un terç dels ostatges que continuen a Gaza han mort, per bé que Hamàs ha refusat de facilitar una llista dels morts. És possible, de fet, que el grup ni tan sols sàpiga quants ostatges han mort, atès que alguns són en mans de grups més petits.

Les famílies dels ostatges ja s’han trobat en aquesta situació anteriorment.

El novembre del 2023, Israel i Hamàs van acordar una pausa humanitària i un intercanvi d’ostatges. Shnaider, recorda, esperava cada dia el missatge de text que li havia de notificar que els seus familiars es trobaven entre els ostatges alliberats.

Setanta-vuit ostatges israelians i uns cent vuitanta presoners palestins van ser alliberats abans d’acabar-se la treva i reprendre’s els combats. Vint-i-set estrangers i ciutadans amb nacionalitat doble van ser alliberats al marge d’aquest acord. Israel, paral·lelament, ha rescatat vuit ostatges en operacions militars a Gaza, i militants d’Hamàs han alliberat quatre dones per “motius humanitaris”.

Cap dels familiars de Shnaider, tanmateix, no eren entre aquests primers grups d’ostatges alliberats.

“Tant de bo arribem fins al final amb aquest acord”, diu Shnaider. “No vull ni pensar que algú pugui quedar-ne fora. Si aquest acord s’atura sobtadament o passa res, els ostatges que queden a Gaza ja no tornaran mai”.

Un pres palestí s’abraça amb la seva família després de ser alliberat, el novembre del 2023 (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).

Nimrod, el fill de Yehuda, estava de servei en la base militar israeliana de Nahal Oz quan els militants d’Hamàs el van segrestar. Atesa la seva condició de soldat, serà alliberat durant la segona fase de l’acord. Els detalls exactes d’aquesta segona ronda d’alliberaments s’acordaran durant el transcurs la primera fase.

El germà d’Ilay David, l’Evyatar, va ser segrestat per Hamàs mentre assistia al festival de música Nova, al sud d’Israel. Quan, a començament d’aquesta setmana, aparegueren les primeres notícies que apuntaven a un possible alto-el-foc, a David l’amarà l’angoixa.

“Em trenca el cor pensar que haurem d’esperar encara més temps, i que no sabem què passarà al final –explica–. Em debato entre la por de perdre’l i l’esperança de reunir-nos-hi aviat.”

 

Familiars d’un dels ostatges assassinats per Hamàs a Gaza en ploren la mort durant el seu funeral, el setembre passat (fotografia: Heidi Levine/The Washington Post).

Tomer Dar –germà d’Avinatan, també segrestat per Hamàs durant el festival Nova– s’afegí al més de miler de persones que acudiren, dimarts a la nit, prop de la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv per a demanar l’alliberament dels israelians que continuen retinguts a Gaza.

Entrevistada poc abans del tancament de l’acord, Dar explicà que temia que a Israel no li quedés cap basa quan arribés el moment d’alliberar el segon grup d’ostatges, que inclourà el seu germà.

“Ens fa por que, si no inclou tots els ostatges, aquest acord pugui costar la vida al meu germà”, explica. I afegeix: “Creiem que el millor acord és aquell que inclou tothom, perquè tots nosaltres paguem un preu molt alt per aquest conflicte.”

Lior Soroka ha contribuït en aquest reportatge.

 

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
dldtdcdjdvdsdg
303112345678910111213141516171819202122232425262728293031123456789
Fer-me'n subscriptor