28.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2024 - 09:01
Una càrrega dels antiavalots de la Guàrdia Civil en un polígon, vexacions, un dit trencat i una condemna de nou mesos de presó per atemptat contra l’autoritat. Aquesta és la història de l’Òscar Morros, un veí de Dosrius (Maresme), a qui el relat policíac va transformar de víctima en botxí. “Abans de l’11 d’agost s’ha de decidir si li apliquen l’amnistia, o no”, diu el seu advocat, Andreu Van den Eynde, que no descarta que intentin de desvincular el cas del context del referèndum del Primer d’Octubre. “El context polític el van crear ells [en referència als agents] i són ells els qui han muntat tota aquesta història”, afegeix.
El matí de l’1 d’octubre de 2017, un escamot de la Guàrdia Civil es va desplegar a Canyamars i va atacar amb violència el centre de votació del Casal de les Cotxeres. L’actuació va deixar uns quants ferits i la veu va baixar ràpidament fins a Dosrius, on la gent votava a l’escola del Castell.
Els mòbils també treien fum amb les imatges i els vídeos dels antiavalots, que armats amb cascs i porres s’enfrontaven als votants pacífics. “Ningú no va colpejar ningú”, va declarar un agent al Tribunal Suprem, però la realitat era molt diferent de la versió oficial: cops de puny, puntades de peu, empentes i crits.
Després de la ràtzia, l’escamot es va replegar al polígon dels Alocs, a l’entrada de Dosrius. El poble era el següent objectiu, però passaven els minuts i no es movia res. La Guàrdia Civil jugava amb la incertesa. En aquell moment, Òscar Morros va decidir de pujar al seu ciclomotor i anar fins al polígon a veure què feien els agents.
Les furgonetes dels antiavalots estaven aparcades davant una empresa de pintures. “Vaig aparcar en un costat de la carretera. Vaig baixar de la moto i vaig treure el mòbil [per enregistrar-ho], però em van veure i quatre guàrdies civils uniformats van venir cap a mi. No sabia si em venien a pegar”, relata.
Espantat, va desar el mòbil a la motxilla i va pujar al ciclomotor amb la intenció d’anar-se’n. Però quan el va engegar, tenia els antiavalots al damunt, que li feien retrets de manera agressiva. “No sóc una persona que vulgui fer mal. Només volia marxar”, explica.
Amb un cop de gas, Morros va trepitjar un peu a un agent –li va causar una contusió en un dit i un sangtraït– i, llavors, un altre se li va abraonar amb força, va tombar la moto i van caure a terra. Arran d’això, el guàrdia civil el va denunciar per una lesió a l’espatlla. Tanmateix, les represàlies no es van acabar aquí.
Dos agents van agafar Morros i el van acorralar en un caminet protegit per una cadena. Amb una empenta, s’hi va entrebancar i va caure de cap a terra. “Per sort encara portava el casc. Em van començar a clavar puntades de peu mentre em cridaven: ‘Però tu qui et penses que ets’”, explica.
Un superior va aturar l’agressió. Quatre agents van agafar Morros pels canells i els turmells i el van tornar al lloc de l’incident, on el guàrdia civil que havia rebut la trepitjada, aprofitant que estava immobilitzat, li va agafar una mà i li va dir: ‘Tu m’has trepitjat el peu, jo et trenco un dit’.”
L’espetec i el dolor tampoc no van ser prou. “No vaig poder fer res”, diu. Els antiavalots, encegats i protegits per la negror de l’uniforme, encara es van endinsar més en la humiliació. En un carreró, Morros va acabar de cara en una paret, mentre l’insultaven i li escorcollaven la motxilla (li van rebentar el mòbil).
Finalment, una furgoneta de la Guàrdia Civil el va traslladar a la caserna de Premià de Mar. Anava emmanillat i assegut a terra. Durant el trajecte, l’agent que el custodiava li trepitjava els peus i amb el mòbil, com si fos una penitència final, li reproduïa l’himne franquista.
Unes hores més tard, després de passar pel calabós, Morros va ser alliberat. Durant uns quants dies no va voler parlar sobre el que havia viscut. Mentre era tancat, la Guàrdia Civil havia atacat l’escola del Castell i havia enviat nou veïns, entre els quals el batlle, a l’hospital.
Nou mesos de presó
Morros va presentar una denúncia pels abusos policíacs, però de seguida va quedar arxivada en un calaix. “L’advocat de l’estat, que defensava els policies, va anar a mort. Repetia que no hi havia cap prova”, explica Van den Eynde, que lamenta que es va assumir de manera acrítica la versió dels guàrdies civils. En canvi, la causa contra el veí de Dosrius sí que va prosperar.
La fiscalia li demanava una pena de tres anys i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat amb l’agreujant de vehicle de motor. “És un cas que s’hauria d’haver resolt amb un delicte lleu de lesions i una multa de dos duros, però som en un estat que no raona en termes de sentit comú”, continua.
Van den Eynde recorda que en el judici –es va fer l’abril passat, arran del col·lapse als jutjats de Mataró– es va menystenir un testimoni que, d’un cotxe estant, va veure com els agents actuaven amb agressivitat i s’abraonaven sobre Morros.”La jutgessa va fer un paper molt galdós. Havia de dir que quatre guàrdies civils mentien? S’ha de ser molt valent per fer això. I no ho va ser. No va escoltar res del debat”, afegeix.
La defensa també va aportar una pericial d’un metge forense que assenyala que Morros té un trastorn d’espectre autista que, per la seva caracterologia, li impedeix de mentir i agredir ningú. “L’Òscar ho ha dit des del primer dia. Ell volia marxar. En aquell context era incapaç de prendre la decisió d’atacar la policia. Ell reacciona amb una fugida i els policies mateixos reconeixen que volia marxar”, explica l’advocat.
A mitjan maig, gairebé set anys després de l’1-O, la titular del jutjat penal 1 de Mataró, Montserrat Torrent, va condemnar Morros a nou mesos de presó per atemptat contra l’autoritat. La sentència preveu tres atenuants. El principal són les dilacions indegudes que han tingut el procés paralitzat durant 39 mesos. Els altres dos són l’informe del metge forense i el fet que va consignar uns 2.000 euros per a reparar danys.
L’antiavalots que va ser trepitjat pel ciclomotor només va estar de baixa dos dies. Segons la sentència, les lesions –la contusió en un dit del peu, un sangtraït i un cop al canell– van tardar quinze dies a curar-se. Així mateix, el guàrdia civil que va tirar Morros a terra i suposadament es va fer mal a l’espatlla, no va agafar cap baixa. I el dolor –sense ferida exterior–li va durar cinc dies.
I ara què?
La defensa de Morros ha presentat un recurs en contra de la sentència a l’Audiència de Barcelona, que previsiblement quedarà interromput per la deliberació sobre l’amnistia. “En dos mesos hem de saber si se li aplica. L’audiència té vuit seccions penals. Depèn de quina li toqui, se li aplicarà o no. Sabem que cada secció té el seu color polític”, diu Van den Eynde.
L’advocat destaca que l’amnistia és molt clara i el cas de Morros entra perfectament dins el paraigua de la llei. “Hem de ser realistes. Hi ha un sistema que posa tots els recursos possibles per no aplicar la llei. És molt fàcil dir que l’hi aplicaran, però no ho sabem”, continua, sense descartar que el tribunal plantegi qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
“L’Òscar va ser el primer detingut de l’1-O i ara va camí de ser l’últim. Potser tindrem sentència ferma el 2050”, bromeja, sense perdre la confiança que, si cal, guanyaran el cas a Estrasburg.
