Fractura de costella, forat al pulmó, pneumotòrax i un hematoma greu al fetge. Aquest diagnòstic va implicar un ingrés hospitalari de quatre dies per a l’Òscar, un jove de vint-i-cinc anys que milita a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Lleida. L’activista ha denunciat que les lesions van ser causades per una pallissa d’agents de la Guàrdia Urbana mentre ell defensava uns veïns. Ara s’enfronta a un procés de denúncies creuades entre ell i els agents.

Dues puntades de peu a les costelles

Els fets van ocórrer el 4 de juliol al carrer de Ramón y Cajal de Lleida, on hi ha uns quants pisos ocupats. Tot va ser durant allò que la PAH descriu com un intent de desnonament il·legal. “Vaig atansar-me, amb un company de la PAH, a saludar la família, per saber com estaven. Tot i que la Guàrdia Urbana tenia constància que hi havia famílies que hi vivien, van aprofitar l’excusa que hi havia gent a la porta per fer una trucada alertant d’un suposat robatori amb força. Van arribar els antiavalots i, sense obrir cap mena de diàleg, van començar a empènyer la porta perquè obríssim. Quan van entrar van començar els cops, em van agafar del coll i em van portar a una de les parets del portal. Ens van demanar la documentació mentre nosaltres els dèiem que el que feien era il·legal, que no es cometia cap delicte i que, per tant, no hi havia cap motiu perquè hi entressin sense ordre judicial. Van trobar aquesta excusa per venir”, diu l’Òscar.

Explica que també els van fer tirar les pertinences a terra, mentre ells provaven de tranquil·litzar les famílies. “Va ser llavors quan ens van donar cops al cap, ens van reduir a terra i em van continuar picant al cap. Me’l vaig cobrir i llavors van donar-me dues puntades de peu a les costelles. A partir d’aquí ja no vaig cridar més ni vaig donar més consignes. El cop em va dificultar respirar i incorporar-me, em van fer molt de mal. Al meu company, que ara és pendent de fer-se un TAC i mirar-se les lesions, van clavar-li la puntada de peu quan ja estava emmanillat.” Aquest episodi d’agressions, a més, va anar acompanyat de comentaris sobre el seu paper a la PAH. “‘Ja en teníem ganes, salvadors del món!’ Ens van dir. Es referien a la feina que fem com a col·lectiu, tenien aquesta motivació d’odi.”

Reconeixement mèdic amb la presència d’agents

Després van posar els activistes al cotxe patrulla mentre els agents demanaven a les famílies quant de temps feia que vivien a la casa i quina relació tenien amb la PAH. Tot seguit, els van dur a l’hospital Arnau de Vilanova per fer-los un reconeixement mèdic. “Ens va visitar una doctora amb la presència dels guàrdies urbans que havien estat a l’agressió i més agents. Això va contra el protocol, no cal que en un reconeixement mèdic hi hagi set policies mirant. Em van fer una radiografia i en un primer moment no van trobar cap fractura.” Van passar la nit al calabós de la comissaria dels Mossos d’Esquadra i l’endemà els van alliberar. Hi va haver una retrobada emotiva amb els companys de la PAH.

Com que l’Òscar encara tenia dolors forts, va tornar a l’hospital al cap d’uns quants dies. “La visita me l’havien feta amb la mateixa policia que m’havia agredit, per tant, no em generava gaire confiança el que pogués sortir-ne”. Finalment, després d’unes quantes proves, els metges van concloure que li havien fracturat una costella. Aquesta fractura li havia foradat el pulmó i li havia causat un pneumotòrax, a més d’un hematoma greu al fetge. A causa d’aquestes lesions, va estar ingressat quatre dies. L’activista ja és a casa, recuperant-se, i encara té dolors a la zona del fetge i la costella.

Denúncies creuades

Ara l’Òscar s’enfronta a un procés de denúncies creuades, habitual en casos com aquest. La seva defensa acaba de redactar una denúncia que imposarà contra els agents i ell és encausat per atemptat contra l’autoritat, acusat d’haver-se resistit a les ordres de la policia. Segons el relat policíac, les lesions dels joves són fruit d’un moment de forcejament en què van caure a terra. “Amb un cop a terra et fas una lesió d’aquestes característiques?”, es demana l’Òscar. “D’alguna manera necessiten justificar-se, tenint en compte que han fet una actuació totalment fora dels protocols. No reconeixeran que es van equivocar, diran que nosaltres vam agredir-los.”

Com a prova contra els agents, l’Òscar té un informe mèdic demolidor, però l’agressió no es va enregistrar de cap manera, i, per tant, no és gaire optimista que la seva causa prosperi. “Moltes vegades aquestes causes s’arxiven encara que hi hagi proves. Són processos que s’allarguen anys i poques vegades surten bé per qui ha rebut la violència, els agents sempre tenen presumpció de veritat. Però s’ha d’intentar també perquè sigui un toc d’atenció, perquè vegin que no poden anar per la vida fent el que volen.”

La PAH de Lleida ha criticat el paper de la Paeria en els fets, per haver fet pinya amb els agents. “Podrien intentar de fer depuracions i revisar-se. Si realment volen tenir una policia que no se salti els protocols i que sigui respectada, els queda molta feina a fer. Estem segurs que hi ha més casos similars sobre aquesta mateixa Guàrdia Urbana, però no tothom té la xarxa que hem tingut nosaltres per a poder fer-ho públic.”

Més causes semblants

No és el primer cas que transcendeix sobre abusos policíacs a activistes a Lleida. Per exemple, la Plataforma Antirepressiva de Ponent ja va fer públic fa uns quants anys el cas d’en Gil. “Érem en una concentració de suport i van aparèixer agents de l’ARRO per a carregar. Van retenir un company i el van tirar a terra. Quan se n’anaven, i després d’haver-lo identificat, va aparèixer un furgó contra direcció i se’m van tirar a sobre. Em van agafar el mòbil i em van demanar que el desbloquegés. Un agent em va dir que, si no ho feia, em detindrien per atemptat contra l’autoritat. No el vaig desbloquejar i em van detenir”, explicava en declaracions a VilaWeb. Tampoc no és el primer cas en què activistes del moviment per l’habitatge són encausats. Un dels darrers que s’han fet públics és el cas Olzinelles, en què la fiscalia demanava sis anys de presó per a dos manifestants.

Però, tot amb tot, l’Òscar té clar quin és el camí a seguir per part de la PAH i més entitats semblants: “La repressió serveix per a aturar-nos, per a deixar-nos immòbils i perquè ens agafi por, però traiem la força d’una xarxa que ens dóna suport per continuar lluitant perquè tothom pugui tenir una vida digna.”