Ortografia applicada

Al costat de la seva germana gran, la Gramàtica, l’Ortografia és indiscutiblement el nap-buf de la família. N’hi ha prou de comparar el nombre de pàgines o el PVP: 1.440 contra 230, 75€ contra 9€. Ara, als prestatges del bon corrector català ja es dreça la tríada màgica formada pel Diccionari (que de fet ha estat com un fill únic des del 2007, a l’espera de les dues germanetes), la Gramàtica i l’Ortografia. El trident del bon escriure, com si diguéssim. O s’hi hauria de dreçar. Perquè encara que el primer i la tercera són consultables en línia, als lletraferits ens encanta tenir els tòtems de l’ofici en paper. Si més no als que som fetitxistes. Això sí, espero que no els tinguin col·locats per ordre d’aparició, perquè, amb la còrpora que gasten Diccionari i Gramàtica, la pobra Ortografia (que a sobre no té ni tapa dura com els altres dos) pràcticament ni es deu veure.

I tanmateix, paradoxes de la vida, és la que té més ídem fora d’aquests prestatges (que són una metàfora de l’ofici, ja m’enteneu). Tal com va quedar clar aquells dies irats de la batalla diacrítica, el parlant de carrer (que no és necessàriament el senyor que va per la via pública amb el mòbil enganxat a l’orella) està disposat a grans gestes heroiques per un accent robat, i fins potser per una hac intercalada o una erra desdoblada, que són conceptes a l’abast de tothom. Però a l’hora de batre’s per entelèquies com una combinació de pronoms, una caiguda de preposició o una concordança de participi, ja som només els filòlegs terminals els qui ens llancem el guant a la cara. Per dir-ho amb la prosa sempre prudent dels autors, ‘la Secció Filològica és conscient del valor social de l’ortografia i de l’alt valor simbòlic que té per als usuaris, [per això] ha volgut mantenir la seva tradicional actitud de prudència i de respecte per l’ortografia fundacional’.

No és estrany, doncs, que un dels àmbits professionals que pateix de més a prop la passió ortogràfica del parlant, el de mestres i professors, sigui el qui s’escarrassa a establir l’imprescindible cordó umbilical entre la fixació normativa i la vida moderna. Que és tant com dir la virtual. Si més no això és el que ha fet Xavier Breil, professor a l’acreditada escola Sadako (últim premi Baldiri Reixac), amb Dictapp, una aplicació informàtica per a aprendre precisament a no fer faltes d’ortografia. El professor Breil ha patit en carn pròpia les dificultats més recurrents dels alumnes al respecte, i és això el que el va inspirar a l’hora de fer la llista de temes: Posar accents, Apòstrof i guionet, La B i la V, La dièresi, Consonants finals, Juntes o separades… La interfície és d’estètica dibuixos animats (mireu el vídeo de presentació) i el funcionament és molt senzill, a partir de dictats de diversos nivells de dificultat. Quan has completat l’exercici, tu mateix el pots corregir i anar guanyant punts, com si fos un grandictat de butxaca.

A la seva escola, explica aquest profe de català, la tecnologia hi tenia un paper predominant de feia temps, i sovint passava allò que s’ha denunciat des de tantes instàncies: que el que en principi havia de facilitar i estalviar feina, en realitat acabava derivant en més feina i estar pendent de mil coses, fins al punt que tenies més la sensació d’estar tu al servei del dispositiu que no pas a l’inrevés. Dictapp, doncs, neix de la idea que la tecnologia digital ens ha de facilitar la vida encarregant-se de la feina més rutinària (que una màquina pot fer) per deixar el docent amb més temps per a la més fina o especialitzada (que una màquina no pot fer). I així poder fer realitat una cosa, remata Breil, de què es parla sempre però que per a un professor és molt difícil de dur a la pràctica, que és atendre cada alumne de manera personalitzada. Allò que la nova pedagogia en diu ‘atenció a la diversitat’.

La base teòrica, doncs, no pot ser més actual. Nova ortografia, màxim aprofitament de la tecnologia, atenció individual. Com que els creadors estan convençuts que el públic potencial d’aquesta app seran les escoles, ara és un bon moment per conèixer-la, no fos cas que la reentré agafés els claustres amb els pixats al ventre. Però Dictapp permet tant la feina de monitorització per part d’un professor com el mode lliure d’autoaprenentatge, és a dir, l’autodidactisme. Ara que falta poc perquè quedi desfasada aquella llegendària excusa que deia que ‘és que jo vaig estudiar en castellà’, ja us ho diré: qui fa faltes d’ortografia és perquè vol. Bon estiu.