Una oportunitat de conèixer el fenomen de les orquídies d’Arenys de Mar, molt més que la història d’una flor

Hi ha poques plantes que hagin arrelat tant en una població com la Phapiopedilum Insigne a Arenys de Mar. Que aquesta orquídia, originària de zones tropicals, s’hagi adaptat tan bé al clima mediterrani té un punt d’atzarós, però també diu molt de com l’ha tractada i l’ha feta seva la gent d’aquesta població del Maresme. Aquest cap de setmana es farà la segona Mostra de la Sabateta d’Arenys, i és una bona oportunitat de veure aquesta orquídia i saber-ne la història i tot allò que l’envolta. S’hi faran conferències sobre els orígens de la planta i s’hi donaran consells de com tenir-ne cura. També s’hi exposaran més classes d’orquídies, una planta cada vegada més habitual als jardins del país. Es calcula que se’n conreen més de seixanta varietats diferents.

La sabateta d’Arenys

L’orquídia d’Arenys s’ha fet coneguda popularment amb el nom de ‘sabateta d’Arenys’ per la forma de la flor. És només mitjançant la memòria popular que ens arriba que un frare caputxí va portar-la al convent d’Arenys de Mar. L’orquídia es va adaptar molt bé al clima arenyenc i de mica en mica es va convertir en una planta habitual a cada casa. Una de les característiques que té és que no es ven, fet que no s’entén en alguns fòrums d’internet, perquè molta gent n’ignora la tradició. Que no sigui fàcil de trobar-ne a les floristeries no ha de sorprendre: té a veure amb la manera com la gent la cultiva i la regala.

Més que una flor

La planta va començar a escampar-se a partir dels anys seixanta. De primer, les famílies més vinculades al convent dels caputxins, a partir d’un esqueix, van conrear-la a les ombrívoles i humides eixides de les cases d’Arenys. De mica en mica, el cercle es va anar ampliant, sempre en forma de regal, com a prova d’amistat o de confiança. No és un regal que es pugui fer amb frivolitat, sinó que qui en dóna un esqueix vol assegurar-se que l’altre sabrà fer-ne bon ús. A Arenys de Mar que et regalin una orquídia o un ram és tot un honor, però que et regalin un test amb la planta és un regal molt preuat. I aquest és el valor de la flor: aquest significat de bellesa, de gratitud i de perseverança. L’expansió de la sabateta és el fruit de l’estima i la cura amb què l’ha cultivada tanta gent. Hi ha qui cada nit d’hivern les protegeix; hi ha qui els posa música, talment una manera d’adobar-les. De fet, és una planta prou salvatge per a sobreviure si troba el clima i l’entorn adequats. Això sí, els agrada apinyar-se i si en una eixida hi ha plantes diverses la gent les posa molt juntes, habitualment. Diuen que els agrada fer-se companyia i estar ben a prop les unes de les altres.

A partir de l’octubre, quan en comença la floració, són tema de conversa i també d’observació. N’hi ha a tot arreu: eixides, balcons… I també al cementiri, on la gent d’Arenys té el costum de portar-ne a les persones estimades. La floració dura de l’octubre al març. Sovint és irregular i no sempre en surten tantes com la gent voldria. A l’hora de florir no tan sols hi influeixen les atencions dispensades, sinó també la temperatura. Veure com es desclouen és un exercici de paciència, que dura setmanes. Un triomf per als cultivadors, tots afeccionats, orgullosos de tenir aquest bé valuós, que cada vegada més és un símbol d’identitat local. L’orquídia d’Arenys té el valor de ser un bé compartit, que fa bonic però també comunitat. Ho explica molt bé el text de Jesús Soler ‘El poble que tenia una flor‘, o el de Pep Quintana ‘Les orquídies de Nadal o “sabatetes d’Arenys”‘