30.05.2024 - 21:40
The Washington Post · María Luisa Paúl
Després de centenars de xocs i incidents de tota mena amb embarcacions aquests darrers cinc anys, les orques semblen haver-se guanyat la reputació de malvats de les profunditats marines obstinats a recuperar el control de l’oceà.
Però tot i els estralls causats darrerament a les aigües de la península ibèrica, el comportament de les orques respon més al d’un adolescent avorrit que no pas al d’un agent del caos. Si més no, aquesta és la tesi del grup de més d’una dotzena d’experts en orques que fa anys que estudien els incidents a les aigües de la península ibèrica.
D’ençà del 2020, membres d’un petit grup d’orques han xocat contra 673 vaixells –pel cap baix– a les costes de Portugal, Espanya i el Marroc, i fins i tot n’han enfonsat alguns. En resposta d’aquests incidents, els governs espanyol i portuguès han encarregat a un grup d’experts que determini què fa que les orques ataquin els timons, i com aturar-ho.
El grup –que inclou biòlegs, funcionaris i representants de la indústria marina– va publicar divendres de la setmana passada un informe en què exposava la seva tesi: les orques tan sols volen divertir-se, i en les vastes –i força buides– aigües obertes de la mar, els timons dels vaixells són la seva joguina perfecta.
“Per a elles és com un joc”, diu Naomi Rose, investigadora sènior a l’Animal Welfare Institute i membre del grup de treball. “Un joc molt perillós, evidentment, però un joc al capdavall”, afegeix.
En la majoria dels casos, els científics van descobrir que les orques que s’acostaven als vaixells provenien d’un grup d’uns quinze exemplars, majoritàriament molt joves. Normalment, s’hi acosten a poc a poc, gairebé com si volguessin colpejar els timons amb el nas i el cap. Però les orques joves poden arribar a fer entre tres metres i quatre de llarg, de manera que els timons sovint es fan malbé o són destruïts del tot quan les orques hi impacten, segons que explica Alex Zerbini, que presideix el comitè científic de la International Whaling Commission, un organisme mundial centrat en la conservació de les balenes.
“No hi ha res en el comportament d’aquests animals que ens faci arribar a la conclusió que són agressius”, explica Zerbini, que també forma part del grup de treball. I afegeix: “Quan juguen amb el timó, no entenen que poden fer-lo malbé, i que fer-lo malbé pot perjudicar els éssers humans. Més que mala intenció, mou les orques un esperit juganer.”
Tot i que les orques són conegudes per aquest tarannà (com ara fer servir meduses, algues i preses com a joguines), els investigadors creuen que les seves entremaliadures a les aigües de la península ibèrica han assolit una nova magnitud a causa del creixement en la població de tonyina, la seva font d’aliment principal, a la mar d’Alboran. Quan la tonyina és escassa, les orques dediquen gran part del temps a cercar aliment. Però una volta la població de tonyina a la mar s’ha recuperat, les orques s’han trobat de sobte amb molt més temps lliure, segons que explica Rose.
Encara no és clar per què les orques se senten atretes pels timons, ni per què van començar a jugar-hi d’entrada. Zerbini explica que tot podria haver començat amb una orca jove curiosa que s’hagués fascinat per les bombolles que envolten un vaixell en moviment.
“Potser aquell individu va tocar un timó i va veure que era una cosa divertida per a jugar-hi i, tot seguit, va començar a propagar el comportament entre el grup fins que es va acabar estenent entre tots els membres”, afegeix.
No seria la primera vegada que les orques imiten una “moda” determinada. En el passat, algunes poblacions han pres el costum de dur salmons morts de barrets, segons que explica Rose. I, de la mateixa que les modes humanes, aquestes tendències solen tornar anys més tard.
“La meva hipòtesi és que les orques més joves que veuen els seus germans grans o pares que duen barrets de salmó o fan alguna altra cosa de vegades ho recorden d’adults i pensen: ‘Això és divertit. Tornem-ho a fer’”, diu. “Aquests animals són pensadors culturals i sofisticats, i són increïblement socials”, continua.
Les orques són semblants a les persones en molts aspectes, diu Rose. Per exemple, cada població té una cultura, idioma i aliment bàsic particular. Les orques i les persones també maduren a un ritme semblant i –de la mateixa manera que els humans– les balenes femelles maduren més de pressa que no els mascles.
La major part de les orques implicades en els accidents amb vaixells són joves i adolescents masculins, entre els cinc anys i els divuit. Els mascles completament desenvolupats –de més de vint-i-cinc anys– no participen en aquestes entremaliadures. I tot i que algunes han vist orques femelles adultes a l’escena dels incidents, “sembla que només vigilen els seus fills, que són els qui realment juguen”, afegeix Rose.
Però per als mariners no és cap joc. Rose explica que la preocupa que els mariners frustrats llancin bengales o uns altres dispositius per dissuadir les orques. Això no tan sols podria ferir-les o deixar-les sordes, sinó que podria tenir l’efecte contrari: fer que el joc fos encara més divertit per a les orques joves.
“Com més perillós és el joc per a les orques, més diversió semblen treure’n”, diu Rose.
Així doncs, quina és una millor manera d’aturar els incidents amb vaixells? Segons els investigadors, la resposta és clara: deixar les orques sense joguines o, si més no, fer-les menys divertides.
El grup de treball ha proposat diferents mètodes que es provaran aquest estiu, segons que explica Zerbini. Un implica de substituir les superfícies habitualment llises dels timons per materials abrasius o rugosos. També provaran un dispositiu que emet sons de cops al voltant dels vaixells, i han suggerit que les embarcacions pengin fileres de línies pesants, que no agraden a les orques.
“No volem veure més vaixells enfonsats, i no volem veure gent en perill”, diu Zerbini. I afegeix: “Però tampoc no volem veure animals ferits. Hem de recordar que aquest és el seu hàbitat i nosaltres qui hi irromp.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
