Oriol Soler: ‘L’estat va començar una guerra i ens va ensenyar que, si continuàvem, ens mataria’

Oriol Soler, una de les persones més influents en l’òrbita independentista, sobretot els dies decisius de l’octubre de l’any passat, ha parlat a ‘El món a Rac1’ per a explicar la seva visió dels fets. L’editor i cap de campanya de Junts pel Sí el 27-S ha explicat que l’estat ‘va començar una guerra el primer d’octubre’ i que els informa que si continuaven pel mateix camí hi hauria sang. ‘A partir de l’1-O, l’estat s’organitza. Abans anava despistat. Comença una guerra i l’estat intenta ensenyar que, com continuem, ens matarà.’

Soler ha dit que l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va ser un avís. I ha afegit que el fet que els dirigents independentistes tinguessin informació que l’estat estava disposat a fer sang va condicionar tot allò que va passar del dia 1 fins a la declaració d’independència. En la reunió del dia abans, Soler hi era present i creu que és el punt culminant de molts dies de tensió: ‘Hi havia gent molt significativa, però no diré noms. Hi ha gent que considera que s’ha de donar un cop de puny sobre la taula, i hi ha una part que creu que no estàvem preparats per a aquesta guerra i havíem d’aturar-nos per acumular forces. I en les dues posicions hi ha gent d’ERC i de Convergència. Era gent que discutia què era millor per al seu país’, ha dit.

Aquella nit la reunió es va tancar amb la decisió que el president Puigdemont intentaria negociar un acord per fer eleccions. ‘Puigdemont no aconsegueix aquest acord, veu que l’han tornat a enganyar com el van enganyar el dia 10, i canvia d’opinió.’ Segons Soler, l’acord havia d’incloure l’alliberament de Sànchez i Cuixart i el compromís que es retiraria el 155 i s’aixecaria la intervenció econòmica. I ha afegit: ‘No hi havia cap negociació perquè l’estat és un mentider compulsiu i no tenia la capacitat de negociar. Ningú no dóna garanties al president Puigdemont. Una vegada més ens van enganyar’, ha explicat.

Soler diu que està convençut que tot plegat sí que ha valgut la pena: ‘Hem plantejat el problema a Espanya i al món. Això és un actiu perquè ara el món sap que existim. Hem après moltes coses. Això ens fa una societat molt més madura, amb més perspectiva de futur.’ Però creu que s’han fet errors, que és no veure que hi havia una part molt important de la població que no volia la independència i que va tenir por. ‘No vull la independència amb un 40% de la població espantada’, ha dit.