02.09.2021 - 22:09
|
Actualització: 03.09.2021 - 08:18
El període d’interinatge en què viu el papat entre la mort d’un papa i el nomenament del seu successor s’anomena “seu vacant”. En aquest període, en què teòricament els cardenals romanen tancats fent deliberacions a la Capella Sixtina per elegir el successor de la càtedra de sant Pere, és el cardenal camarlenc qui gestiona el dia a dia de la institució. D’ençà del mes de juliol, Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) ha estat el camarlenc de la Institució de les Lletres Catalanes, però fins llavors n’havia estat el director. Avui encara no se sap qui serà el seu substitut i el nomenament del nou director de la Institució de les Lletres (tots els xafardeigs del món llibresc indiquen que serà una dona) esdevé així en un dels més diferits del nou govern Aragonès, que ja ha passat la ratlla dels cent dies i encara no ha trobat qui ha de regir els destins de la vida literària del país. O bé és una decisió molt important i transcendental i per això volen estar segurs d’encertar-la, o bé no ha estat cap mena de prioritat.
Sigui com sigui, Oriol Ponsatí avui a Twitter ha passat comptes de la seva gestió al capdavant de l’entitat. I, si hom es planta en la seva posició i mira pel retrovisor la feina feta d’aquests dos anys i escaig que ha ocupat el càrrec, el balanç és molt positiu. Oriol Ponsatí va prendre el relleu de Joan Elies Adell quan el director nomenat per la consellera Laura Borràs va decidir de plegar. Fins aleshores en sabíem que havia estat professor de filosofia a la Universitat de Girona i que, a més, era un editor excels que havia publicat llibres molt importants i molt ben editats amb Edicions de la Ela Geminada. També és rapsode, músic, escriptor, traductor i el 2017 va ser comissari de l’Any Bertrana. Un currículum ben notable al qual es pot afegir haver sobreviscut a tres conselleres de cultura: Laura Borràs el va nomenar i Maria Àngels Villalonga i Àngels Ponsa el van mantenir. Tot això mentre la conselleria de Cultura era en mans de Junts. Ara ha passat a Esquerra i, amb Natàlia Garriga, Oriol Ponsatí ja no és a l’equip.
Els principals assoliments
Quines són les consecucions principals de Ponsatí-Murlà al capdavant de la Institució de les Lletres? En primer lloc, un augment de la dotació pressupostària destinada a subvencions als creadors, que gairebé triplica el pressupost del 2008. Això ha permès de refer la convocatòria de subvencions a la creació i ajustar les partides que s’atorguen als projectes, acostant-los una mica més al model europeu. Ara les beques per a creació i traducció són de 6.000 euros cadascuna; en canvi, abans els barems eren variables, però el gruix no arribava a 3.000.
La segona fita assolida que assenyala a Twitter és l’augment de la partida destinada a la publicació d’obres literàries singulars i per a traducció, que ha arribat a 600.000 euros i ha permès de publicar 500 títols en català que difícilment haurien vist la llum. D’aquesta manera, s’ha contribuït directament a la diversitat bibliogràfica del país. Així mateix s’ha impulsat una nova línia de recerca amb les universitats.
La gestió de la cultura durant la pandèmia ha estat un dels esculls més difícils a què s’ha hagut d’enfrontar. Els creadors anaven perdent ingressos a marxes forçades a mesura que es perdien les activitats. Això va afectar especialment els autors de literatura infantil i juvenil, que tenen un gruix d’activitat fort al voltant de Sant Jordi amb les visites als centres escolars. Aquestes visites remunerades els són una de les parts més importants dels ingressos. Es va establir un programa de mínims virtual, amb prou encert, que va servir per a pal·liar una mica la situació. On hi ha hagut més polèmica ha estat en la reconversió d’aquest programa de lletres a les aules en un projecte amb el Departament d’Educació, sobretot perquè en els primers els pagaments no han estat tan àgils com haurien de ser, arran de la complexa burocràcia d’aquell departament. La reconversió del programa Lletres en Viu, que porta escriptors a les biblioteques, també ha tingut algun entrebanc, però és molt positiu que s’hagi obert també a traductors i il·lustradors.
Així mateix, Oriol Ponsatí ha posat les bases per al nou pla nacional de la lectura, que haurà de desenvolupar el seu successor, i noves idees que no han arribat encara a port per manca de temps, però que de segur que es desenvoluparan d’aquí a poc. Un altre dels fets que ha gestionat encertadament ha estat la defensa de la institució contra els atacs continuats per l’anomenat afer Laura Borràs, una investigació judicial per presumptes contractacions irregulars de l’actual presidenta del parlament quan era directora de l’entitat. Ponsatí ha defensat sempre la innocència de Borràs i la netedat de la institució, aferrissadament.
La mort d’Isabel-Clara Simó
Possiblement, el moment més dur del seu mandat va ser el 13 de gener de 2020, el dia de la mort d’Isabel Clara-Simó, que havia estat la degana de la institució. La va substituir en el càrrec Margarida Aritzeta, a qui el director ha volgut agrair la feina, com a la resta de l’equip.
Dilluns vinent es reuneix el consell assessor de l’entitat i se suposa que serà quan sabrem qui n’és el nou director. Caldrà veure com es gestiona el sector del llibre i la literatura ara que el càrrec dependrà de la conselleria gestionada per Esquerra Republicana després de tot el període de gestió de Junts. S’ha de recordar que la Institució és una de les poques infrastructures realment d’estat i realment de Països Catalans, perquè ha donat suport a iniciatives i creadors de tot el domini lingüístic, tal com manen els seus estatus.
Nous objectius
Els principals objectius que tindrà el nou director seran els següents: desenvolupar definitivament el pla lector, que ha de ser una eina transversal i de tot el govern; continuar augmentant el pressupost de l’entitat, juntament amb la conselleria de Cultura, per arribar al tan desitjat 2% cultural; trobar fórmules de contribuir a enfortir els índexs de lectura en català; desenvolupar un programa per a prestigiar els nostres autors sèniors i evitar-ne l’oblit i desconeixement; continuar impulsant la celebració d’efemèrides i commemoracions i centenaris d’escriptors; recuperar al màxim la presencialitat dels festivals literaris; i, finalment, establir una partida específica de subvencions i ajuts per a totes les fires del llibre que es fan a Catalunya i que cada vegada es multipliquen més, però que són fonamentals per a descentralitzar la cultura i acostar-la a tot el país.
Oriol Ponsatí-Murlà deixa el llistó ben alt, basant-se en l’exigència, l’excel·lència i la defensa dels creadors i escriptors. Veurem quin camí segueix ara la institució. De moment, ell ha passat comptes i ho ha pogut fer ben content per la feina feta. Això no li ho retraurà ningú.
