Què caldrà fer d’ara endavant per poder sortir del confinament?

Després de més de dues setmanes de confinament, les perspectives sobre l’evolució de l’epidèmia de la Covid-19 són sensiblement més optimistes. Si més no, ho ha expressat així el metge epidemiòleg Oriol Mitjà, que pensa que durant aquesta setmana el nombre de nous casos pot anar disminuint i que en una setmana i mitja les UCI dels hospitals podrien començar a agafar aire. Però encara hi ha força camí a fer, i sobretot convé que les administracions vagin preparant tot un conjunt de mesures que permetin de controlar els contagis i evitar rebrots de l’epidèmia quan s’aixequi el confinament i fins que no hi hagi una solució eficaç contra el coronavirus, amb l’arribada d’un vaccí.

Mitjà ja va apuntar en un fil de piulets a Twitter quines haurien de ser aquestes mesures, i avui les ha detallades en una entrevista a Catalunya Ràdio. Pensa que el confinament no es pot allargar pas gaire i que ‘tornarem a fer vida normal’. Però també avisa què passarà quan s’aixequi: ‘El virus continuarà essent present i no podem abaixar la guàrdia; per això cal preparar l’endemà d’obrir la porta de casa.’ Les mesures, les resumeix així: ‘Cal fer proves ràpides de laboratori, recerca en intervencions farmacològiques i un ús multitudinari d’aplicacions de mòbil. A llarg termini, la solució serà la vacuna. És una línia de treball temporal en els dotze o divuit mesos vinents.’

Aplicacions, proves ràpides i fàrmacs

Les eines postconfinament, caldrà aplicar-les, doncs, durant força mesos, segons Mitjà, fins que no tinguem un vaccí o fins que el virus no hagi desaparegut. D’entrada, demana d’aplicar mesures restrictives en zones focalitzades on es demostri que el problema és més gros. Per això és important de tenir una xarxa de vigilància tan forta per a poder detectar precoçment on creix el nombre de casos, i situar-ho al mapa. Al Principat, diu Mitjà, ara mateix la concentració és molt alt a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, també al Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Però a mesura que passin els mesos poden anar apareixent més focus en unes altres zones. Per això, cal disposar d’una aplicació perquè els ciutadans informin si tenen símptomes, per a focalitzar el confinament a escala de barri o de municipi, on hi hagi més casos. De fet, això es fa amb l’aplicació StopCovid19Cat impulsada pel Departament de Salut.

També fent ús de les aplicacions tecnològiques, Mitjà proposa que els ciutadans donin el consentiment per a cedir la localització pel mòbil i així saber si hem estat exposats a ser infectats. Si és el cas, es recomanaria d’evitar les aglomeracions i frenar més possibles contagis. Es faria amb una altra aplicació, semblant a les emprades pels corredors. ‘Es tractaria d’activar els permisos perquè ens puguin geolocalitzar i, si ens hem trobat amb una persona positiva, aquesta informació queda emmagatzemada i s’activa un semàfor. Si és verd és que no hem estat exposats a ningú amb Covid-19; si és vermell, hi hem estat exposats i aleshores la recomanació seria que evitéssim d’anar a aglomeracions, que no agaféssim el metro o fins i tot que no anéssim a treballar durant catorze dies.’ Hi ha la qüestió del consentiment i de la privadesa, ‘però si una part important de la ciutadania hi accedís, hi guanyaríem molt’, afegeix.

Una altra acció, simultània, ha de ser l’enfortiment i l’extensió de les proves PCR per a detectar casos de contagi; caldrà desplegar una xarxa comunitària de proves ràpides. D’aquesta mena de proves, la Generalitat ja n’ha comprades, però en calen moltes més. I n’hi ha de dues menes. Una prova diu si hi ha anticossos del virus, és a dir, confirma si una persona ja ha estat exposada a la infecció. És una prova molt determinant per a la fase postconfinament, perquè hi pot haver molta gent que hagi estat contagiada i no ho sàpiga, bé perquè no ha tingut símptomes, bé perquè n’ha tinguts de lleus. Mitjà calcula que avui hi ha a Catalunya uns 400.000 casos de Covid-19, la gran majoria no detectats. La part positiva d’aquesta dada és que hi haurà molta gent que es va immunitzant. Però això s’ha de poder detectar.

Això es pot fer amb aquest test ràpid de què parla el metge: ‘Es pot detectar amb una punxada al dit, és un test serològic ràpid, en quinze minuts se’n pot tenir el resultat, i és barat. Si és positiu et diu que pots estar tranquil i anar a treballar perquè ja no t’encomanaries una altra vegada. Una de les recomanacions a les empreses és que comencin a comprar aquests tests, que facin la prova a tota la seva plantilla, els que siguin positius endavant i els que siguin negatius que els la repeteixin setmanalment per a poder detectar si hi ha noves infeccions i que facin aïllaments preventius.’ Un segon tipus de test, també ràpid, és d’antígens, igualment amb una punxada al dit. Detecta un episodi agut durant els primers quatre dies de la infecció; si és positiu, la indicació serà romandre a casa.

I encara una altra eina dins aquesta estratègia que explica Oriol Mitjà és la farmacològica, que ell mateix fa setmanes que desenvolupa en un assaig clínic pioner. ‘Anem desenvolupant aquesta medicina que esperem de poder donar als contactes dels infectats i que serveixi preventivament per a evitar la transmissió del virus.’ En aquest assaig ja hi han participat un miler de persones a qui s’ha aplicat el tractament basat en hidroxicloroquina. ‘L’administrem a persones que no tenen símptomes però que han estat exposades a un cas que era positiu i que per tant tenen el risc d’haver estat contagiats i desenvolupar la malaltia en els dies pròxims, de cinc a deu dies. Vam començar per les persones positives cercant tots els seus contactes i així ja hem tractat més de mil persones.’ L’equip que duu a terme l’assaig clínic ha anat creixent, i això ha permès també de fer proves en residències de gent gran, especialment vulnerables a l’epidèmia.

Tot aquest conjunt de mesures hauria de permetre d’aixecar el confinament però sense abaixar la guàrdia. Serviria per a prevenir nous contagis i el sorgiment de nous brots. En definitiva, permetria que els hospitals i les unitats de cures intensives deixessin d’estar en tensió i que no arribessin a la saturació, per guanyar temps fins a disposar finalment d’un vaccí efectiu.