Oriol Mitjà: ‘És molt probable que tard o d’hora el coronavirus arribi aquí’

[Aquesta entrevista va ser publicada el dimarts 25, unes hores abans de la confirmació dels primers casos de coronavirus a Barcelona i Vila-real]

L’alarma del coronavirus –Covid-19– creix amb el pas dels dies pel factor de la proximitat. L’epidèmia s’ha consolidat a Itàlia, on ja compten sis morts, i l’OMS ja alerta la comunitat internacional perquè es prepari per a la pandèmia. Oriol Mitjà, metge de l’Hospital Germans Trias de Badalona i expert en malalties infeccioses, és una de les veus que de bon començament havia remarcat la importància de contenir l’epidèmia a la Xina i havia advertit que no cancel·lar el congrés mundial de mòbils era un risc innecessari.

Amb el virus estès per desenes de països i un comptador de víctimes que creix –just en el moment de fer l’entrevista l’Iran anuncia de cop dotze morts al país–, Mitjà ofereix unes explicacions didàctiques sobre la gravetat de la situació. No és alarmista perquè creu que amb el temps acabarà convertint-se en un virus estacional, però diu que cal prestar atenció especialment a la primera onada, perquè és quan el virus és més desconegut i la societat més desprevinguda.

—El coronavirus ja és una pandèmia?
—Diguem que som a la primera fase de la pandèmia. Una pandèmia és una transmissió sostinguda entre persones en múltiples regions del món. Per tant, si tenim diversos països en què ja hi ha transmissió entre humans i no tan sols són casos importats, ja seria la primera fase de pandèmia.

—Això vol dir que el virus s’ha descontrolat?
—No exactament. El coronavirus és un virus respiratori del qual n’hi ha de molts tipus i que ens causa refredats cada hivern. Hi ha tres coronavirus que causen refredats als éssers humans i el Covid-19 és com aquests, però més agressiu. En el 80% dels casos causa refredats, però de vegades el virus té la capacitat d’arribar al pulmó. Hi ha una zona que es diu alvèol i que es dedica a la transferència d’oxigen. Aleshores si aquest alvèol o el pulmó s’inflama, hi ha una disminució de l’oxigen; per això algunes persones estan més greus i entren un distrés respiratori agut. Però això passa en pocs casos.

—A Itàlia sis morts, a l’Iran cinquanta… L’intent d’evitar que sortís de la Xina de moment no s’ha aconseguit. Què cal fer?
—Sí, és evident que hi ha molts focus secundaris. A Itàlia, en el moment que superi els vuit casos, ja hi ha una probabilitat del 90% que hi hagi una epidèmia. Per tant, aquesta epidèmia continuarà pujant. Ara n’hi ha més de dos-cents casos i en faran uns quants centenars més. A Corea del Sud, igual; a l’Iran, igual.

—Una taxa de letalitat del 2% és molt alta?
—Ho hem de comparar amb unes altres malalties. La grip té una taxa de letalitat del 0,2%, però la SARS i la MERS tenien taxes de letalitat del 10% al 60%. És a dir, que un 2% és una taxa baixa i, a més a més, les estimacions diuen que no arribarà a l’1%. Hi ha tot de raons epidemiològiques, bàsicament que a la Xina no han recollit tots els casos infectats lleus, que fan que el 2% segurament baixi per sota l’1%.

—Llavors, no és una taxa alarmant.
—No. Una mica superior a la grip.

—I per què ens hem de preocupar tant?
—En primer lloc perquè és nou; en segon lloc perquè hi ha la possibilitat de contenir la propagació; i en tercer lloc perquè en la primera onada d’infeccions, la gent no té immunitat i la letalitat és lleugerament superior. Aleshores, una cosa és tenir una grip comuna, que ja no pots fer-hi res, i una altra és tenir un coronavirus que encara pots controlar o combatre. Tota la incertesa fa necessària la preparació per a la pandèmia, que algunes altres vegades no és necessària. Anualment, per a la grip, hi ha un pla estratègic de preparació. S’activa el mes de setembre i tots els hospitals n’estan pendents perquè en el moment que arribi l’onada de la grip farà A, B i C. Però en el cas del coronavirus aquest pla no hi és.

—Amb el nivell d’epidèmia que comença a tenir a Itàlia, és molt probable que ens arribi?
—És molt probable que tard o d’hora arribi aquí.

—Explicàveu que si el Covid-19 es converteix en pandèmia, pot seguir les passes de la grip A H1N1 del 2009, i que llavors es converteixi en una infecció estacional. Dit així, tampoc no és alarmant.
—No és una situació terrible, no. Però en la primera onada d’infeccions sí que el nombre de casos pot ser lleugerament superior. Vegem aquestes dades: de grip comuna, n’hi ha 1.800 casos per cada cent mil habitants, que a l’estat espanyol són 700.000 casos anuals. De coronavirus a Wuhan n’hi ha hagut 600 per 100.000 habitants. Per tant, en el pitjor dels casos es pot esperar que a l’estat espanyol n’hi pugui haver diversos milers. El problema és que d’aquests milers n’hi ha un 5% que requeriran cures intensives i això voldrà dir una demanda de llits d’UCI que podria arribar als 5.000. Amb això vull dir que és molt important la preparació per a la pandèmia. I la preparació té dos pilars: la planificació sanitària i la comunicació.

—I quant a prevenció, el nostre sistema sanitari està preparat?
—El nostre sistema té recursos, perquè té llits, metges i diners. Però cal preparar-se específicament per a aquesta pandèmia. I això les administracions hospitalàries sembla que ho fan en silenci, però encara no hi ha prou esforç per a involucrar-hi el personal ni la comunitat. És a dir, el personal ha de saber i ha de començar a veure que hi pot haver una pandèmia, estudiar quants llits d’UCI poden necessitar, comprendre que pot haver-hi un moment en què hi hagi una onada de casos sospitosos… I hi ha una segona fase.

—Quina?
—Arriba un punt que l’estratègia de diagnosticar i aïllar se satura perquè no hi ha més llits hospitalaris i, per tant, s’ha d’intentar aturar la transmissió a la comunitat. I aleshores, s’han de prendre mesures com les que es prenen a Itàlia de cancel·lació de reunions, tancament d’escoles, comerços… Aquestes mesures de comunitat intenten de disminuir la pressió sobre el sistema sanitari.

—I creieu que un país amb una epidèmia consolidada ha de prendre mesures externes? Em refereixo a reduir o limitar les entrades i sortides de persones.
—Dins del ventall de recomanacions i de mesures internes que es poden prendre, la restricció de trànsit aeri internacional és la més elevada, és la màxima restricció. No s’havia pres mai a la història i ara per primera vegada la van prendre els EUA i Austràlia envers la Xina. Vaig recomanar que hi hagués una restricció de vols, d’entrades a la frontera de ciutadans xinesos, quan el focus només era a la Xina. Ara, prendre la decisió per a tantes nacionalitats ja és més difícil.

—Per què remarqueu la importància de la comunicació?
—Sí, és important i ha estat molt escassa per part de les administracions i dels agents de salut pública cap a la ciutadania. El públic no és una audiència, sinó part involucrada en aquesta crisi. Per tant, la gent ha de saber què pot fer i tenir informació per a una preparació emocional; pair l’estrès emocional abans no arribi. Que ja pensin què farien si haguessin de fer una quarantena a casa, com s’organitzarien, com s’organitzarien si falta algú a la feina, que potser hauran de saludar-se sense donar-se la mà… Són coses que la gent ja pot començar a fer.

—Dieu que els governs que no es preparin per fer front al virus cometen una negligència. No suspendre el congrés mundial de mòbils hauria estat una irresponsabilitat?
—No m’hi vull manifestar contundentment, perquè sempre hi ha moltes arestes a considerar. Sí que és cert que hi havia un risc i que la decisió de no prendre aquest risc per part dels organitzadors va ser encertada. I també penso que no s’havia d’haver fet la Barcelona Opportunity Week. En aquests moments en què hi ha tanta incertesa, és innecessari de convidar molts turistes que vinguin a Barcelona.