Oriol Lladó: ‘Ens han volgut segrestar i coartar la sobirania local’

De l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.

—Sou el batlle en funcions per l’absència de Dolors Sabater. Com ho viviu?
—Han estat tres bastant durs, sí. Ho visc bé, però ha estat un tobogan ple de revolts on de cop els esdeveniments s’han precipitat. No deixa de sorprendre la manera com s’activen els engranatges de l’estat espanyol i l’eficàcia amb què funcionen. Quan ho vius a la teva pell, per bé que no deixa de sorprendre’ns, és dur.

—Tots els moviments han estat acordats amb la batllessa?
—Sí, evidentment. Diguem que el Telegram treu fum. Ella està al cas de tot.

—Dimarts vàreu dir en una conferència de premsa que acatàveu la decisió. Després es va filtrar a la premsa la possibilitat de desobeir i finalment vàreu obrir la casa de la vila. Per què es va fer d’aquesta manera?
—A veure, la interlocutòria arriba a les meves mans com a batlle accidental poc després de les dues. Per tant, hi ha una primera decisió que hem de prendre molt ràpidament i que té a veure amb els treballadors. Per bé que hi havia una cinquantena de treballadors que havien mostrat l’interès a fer aquest canvi voluntari de dia festiu, aquesta gent havia de tenir una resposta ràpida i clara i que tingués en compte la seva seguretat. I és el que vàrem fer dimarts a migdia. Tot just havíem analitzat la interlocutòria durant una hora i mitja. Una vegada anunciat això, per treure de l’equació el factor treballador perquè enteníem que no era just utilitzar-los com a escut, durant la tarda analitzem millor la interlocutòria. Veiem que allò que ja havíem anunciat que faríem, l’atenció fora de l’edifici municipal, també la podem defensar i argumentar dins les dependències municipals. Això ho comencem a sospesar dimarts a la tarda.

—Repetiríeu aquest procés de decisions?
—Sí. Ho tornaríem a decidir avui. Era important separar treballadors de polítics, perquè això que tenim davant és un atac polític.

—Dieu que dimarts a la tarda vau començar a valorar l’opció de fer l’atenció dins de l’edifici municipal. Qui ho proposa? Algun regidor, els lletrats de l’ajuntament…?
—Bé, diguéssim que els advocats de la casa i tot lletrat que faci una lectura jurídica, et recomanen que no vagis més enllà de la interlocutòria. Però arriba un moment que decidim que estem disposats a assumir un risc.

—Tots excepte els regidors d’ICV?
—Amb ICV compartim govern i la certesa i el convenciment que el futur del nostre país l’haurem d’acabar decidint els ciutadans d’aquest país. És evident que hi ha una formació, que és ERC, desacomplexadament independentista, que dins de Guanyem Badalona hi ha diferents sensibilitats independentistes però que ICV, tot i que té votants independentistes, no la situaríem aquí. Per tant, tenim moltes sensibilitats.

—Entenc, doncs, que no hi havia unanimitat en la decisió d’obrir la casa de la vila.
—És que mai no hi ha hagut unanimitat en el govern sobre aquestes qüestions. I això no ho hem viscut com un problema, sinó com una circumstància que tenim, que hem d’anar treballant en cada moment i hem d’intentar cercar els elements d’equilibri. El govern de Badalona és això. Sí que dimarts de la tarda vaig estar constantment en contacte amb el regidor d’ICV, Àlex Mañas.

—I amb el PSC?
—Dimarts a la tarda, no. Ells no formen part del govern i és evident que no els va agradar. Ho puc entendre i és legítim. Però vull remarcar que la nostra acció d’ahir no va ser independentista, va ser una acció amb que reivindicàvem una normalitat política. Creiem que ens volen segrestar, ens volen coartar. És un atac a la sobirania local, a les llibertats fonamentals, perquè hauríem de poder triar quins dies fem festa i quins no. Ens podem sentir indignats els independentistes, els federalistes i els municipalistes, que tampoc no és cap categoria excloent. Naturalment, ERC hi veu un component clarament nacional però també es pot mirar des d’un atac a la sobirania municipal.

—El gest d’estripar la interlocutòria era calculat?
—És un gest que fa José Téllez individualment, com es va poder veure. Una acció que decideix de fer ell, no compartida prèviament i …

—No compartida. Què voleu dir?
—No compatida doblement: no informada als altres regidors i que tampoc no compartíem el gest.

—Us va molestar, tenint en compte que sou el batlle en funcions?
—Jo crec que tots hem de fer pinya, com fem. Una altra cosa és que el fet més positiu de l’acció d’ahir va ser exercir aquesta normalitat i reflectir la diversitat del govern, i que consti que ho diu algú d’ERC que té totes les ganes d’aixecar l’estelada. Malgrat el gest, que insisteixo que és legítim i no ha de ser castigat, al final el to general de la jornada d’ahir va ser positiu, de normalitat. I no va ser un acte d’afirmació independentista sinó d’obediència a la nostra feina, que és servir els ciutadans.

L’@AjBadalona obre. Els regidors atenen els ciutadans a dins. Aquest és el moment en què @JosepTellez estripa l’auto judicial. pic.twitter.com/8rabO71vX6

— SER CATALUNYA (@SERCatalunya) 12 d’octubre de 2016

—Aquest acte de desobediència…
—Nosaltres fem una interpretació i defensem que hi ha un dret superior a allò que ens restringeix aquesta interlocutòria, que és el nostre dret d’atendre el ciutadà. Defensem això. Això és desobediència? No ho sé. Jo crec que és obediència a la ciutadania.

—Diguem-ne doncs, col·lisió. S’ha discutit molt sobre si era el moment.
—Mireu, jo crec que és molt difícil de calcular les coses, sobretot amb la duresa que actua l’estat. Jo crec que s’ha de prendre perspectiva. L’única cosa que sé és que ens vàrem trobar obligats a prendre una decisió molt ràpida en un moment determinat perquè teníem una responsabilitat sobre el cos laboral. Segueixo amb molt d’interès els debats sobre si era el moment, però puc dir que a vegades no és fàcil de prendre determinades decisions, que segurament, fins i tot, és impossible de saber quan es pren una bona decisió. Sí que m’agradaria, com deia Vicent Partal en el seu editorial, que d’això en traguéssim una lliçó. I és que hem de ser capaços d’articular mecanismes de coordinació en aquest tipus de situacions.

—Voleu dir a escala nacional?
—Sí. Però hem de tenir en compte la complexitat del país, i la complexitat a l’àrea metropolitana, on hi ha ciutats que encara no han desconnectat. Tenim governs amb equilibris complicats i això és un element que hem de tenir present. Hem d’assumir la complexitat del país. I a Badalona tenim que el PP va guanyar les eleccions, i va doblar la segona força que és qui governa la ciutat juntament amb ERC i ICV. Aquesta és la realitat. Per tant, aquestes formes de coordinació que han d’existir, han de tenir en compte determinats ritmes, determinats tons i vocabularis que s’han d’ajustar a la realitat. Estem en un moment en què hem de saber sumar conjuntament moltes altres sensibilitats. Tenim un referèndum a la cantonada.

—Després de declarar davant el jutge, heu llevat importància a les declaracions d’Àlex Pastor (PSC), que ha obert la porta d’un canvi de govern amb el PP. Us preocupa l’estabilitat del govern a curt termini?
—Sí. Us podeu imaginar que en un govern que el formen deu regidors de 27, la preocupació és constant. Avui estem més preocupats que la setmana passada? Sí, evidentment. Tenim feina a fer i en farem. Però deixeu-me remarcar que la posició d’avui del PSC és per a marcar perfil. Ho puc entendre, però amb ells hi hem anat col·laborant. L’última vegada, la setmana passada, quan vàrem aprovar les ordenances fiscals amb polítiques socialment avançades. Tenim punts d’acord i una part de projecte de ciutat compartit. Potser això ara es veu poc, però no volem renunciar al component progressista del que hem fet fins ara.

—Avui heu declarat davant del jutge. Com creieu que pot acabar tot plegat?
—Sobre el contenciós administratiu, no som ni optimistes ni pessimistes. Ens hem pogut expressar, hem pogut explicar que la decisió venia sostinguda previ acord amb els sindicats, hem argumentat que no hem inculcat cap dret a la llibertat ideològica ni hem amenaçat el descans dels treballadors, ja que era una proposta voluntària. També hem remarcat que vàrem rebre la resolució poques hores abans del dia 12 i que hi havia mala fe intencionada, sense capacitat de reaccionar… A partir d’aquí, el jutge convocarà alguna vista i dictarà sentència.

—I sou optimistes?
—Nosaltres estem convençuts que el que vam fer és legal i per tant ens agradaria pensar que el jutge ho veurà igual.

—Per una altra banda, un jutjat d’instrucció de Badalona ha obert una causa penal per un possible delicte de desobediència a l’autoritat judicial a instància d’una denúncia del PP.
—A nosaltres encara no ens ha arribat formalment, aquesta demanda penal. Estem convençuts que ahir vàrem exercir el dret de representació política, un dret reconegut a la constitució, aquesta constitució que sempre els agrada exhibir com a solució de tot. Cal veure quins seran els arguments de la demanda. Sí que sabem que difícilment ens escaparem d’aquesta via penal. Malauradament, ja és escrit de fa temps.