Broggi porta Brecht i els límits de la bondat al TNC amb ‘La bona persona de Sezuan’

Oriol Broggi acaba d’estrenar La bona persona de Sezuan, de Bertol Brecht, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. El director, al capdavant de la companyia La Perla 29, recupera aquest text èpic de Brecht sobre la possibilitat de la bondat al món. A Broggi, que feia molts anys que no dirigia al TNC, li fa especial il·lusió tornar amb aquesta obra ‘perquè a banda de tota la teorització que li dóna Brecht hi ha un element molt bonic: una faula preciosa protagonitzada per la Xen Te’. ‘A més, és una obra molt xinesa i alhora molt europeïtzada, amb una barreja que fa Brecht de coses que podrien passar ara.’

L’actriu Clara Segura és l’encarregada de posar-se a la pell de la protagonista, la bondadosa Xen Te. Joan Carreras s’encarrega del paper secundari de l’aviador Sun i la resta de del repartiment l’encapçalen Toni Gomila, com a aiguader Wang; Màrcia Cisteró com a senyora Xin i Mercè Pons en el paper de la propietària Mi Tzu. En aquesta producció, la música en directe hi té un pes molt destacat. Per això, el músic Joan Garriga ha creat una banda sonora per a l’ocasió que interpreta sobre l’escenari acompanyat de tres músics més.

Brecht, una Xina imaginària i la bondat

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país a la recerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht proposa una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme? Per això en un moment de l’obra Xen Te, desbordada per la maldat del món, es veu forçada a inventar-se un personatge –un cosí– que la defensa i posa límit al seu excés d’empatia. Amb aquest joc teatral, Brecht obliga la protagonista a interpretar dos papers: el de Xen Te i el del cosí imaginari.

Dos papers per a una sola actriu

Això ha estat un repte per a Clara Segura, que ha hagut de desplegar una gran quantitat de recursos. L’actriu també es mostra sorpresa per la gran riquesa de l’obra de Brecht, més enllà dels apriorismes i els clixés sobre un autor que s’ha analitzat tant. En aquest sentit, tant el director del TNC, Xavier Albertí, com el traductor de l’obra, Feliu Formosa, reconeixen que Brecht no ha estat mai un autor fàcil i sovint hi ha la temptació de dir que ha passat de moda. Però per Albertí, Brecht és un dels pares del teatre del segle XX i un element clau de la teatralitat del nostre temps.

Un homenatge al muntatge de 1988

Amb aquesta versió de La bona persona de Sezuan, Broggi vol retre homenatge a la mítica versió de l’obra que Fabià Puigserver va dirigir al Mercat de les Flors l’any 1988. Amb producció del Teatre Lliure, el poeta i dramaturg Feliu Formosa es va encarregar de la traducció del text de Brecht. Aleshores el paper protagonista l’interpretava l’actriu Anna Lizaran i el secundari, el de l’aviador Sun, Lluís Homar.