Oriol Amat: ‘La independència tutelada per la Unió Europea és totalment viable’

L’economista Oriol Amat serà el número set de la llista per Barcelona de Junts pel Sí. Aquest nomenament coincideix amb la reedició del llibre ‘Economia de Catalunya: preguntes i respostes sobre la independència‘, coordinat per ell i per Modest Ginjoan. Un llibre que, si arribés a cada casa, ben segur que seria el millor estímul per a votar sí a la independència. Fet per divuit economistes de pes, no necessàriament vinculats a l’ideari sobiranista, s’hi analitzen un per un els punts clau de l’economia d’una futura Catalunya independent. La principal virtut del llibre és la transversalitat, tant dels autors com de la temàtica. El resultat de l’anàlisi és contundent: l’economia de Catalunya hi sortirà guanyant.

Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), amb moltes altres responsabilitats a l’espatlla, és partidari de mirar les coses amb el cap fred. Nascut l’any 1957, de la mateixa generació que Mas encara que presenti un aspecte més jove, té cinc fills i una intensa vitalitat que no el fa apassionar amb les dades que explica. No té manies a l’hora de recordar que teòricament la sortida negociada si fos possible seria la millor. Diu que aquest pensament no és contradictori. El ‘si fos’ que no pot ser, l’explica amb la vinyeta de Ferreres sobre la tercera via. La troba clarivident. Les dades que ell explica també ho són.

—Per què heu acceptat d’anar a la llista de Junts pel Sí?
—La veritat és que per a mi, personalment, significa haver de fer sacrificis importants, però ho compensa amb escreix la possibilitat de poder ajudar el país en un moment tan difícil. El suport dels meus pares, la dona i els fills i també els missatges d’il·lusió i agraïment de molts amics i coneguts em fan pensar que he fet el que havia de fer. Tinc molts amics a la resta d’Espanya i estic segur que quan això s’hagi acabat, i bé, també comprendran que el sacrifici valia la pena.

—Què us n’entusiasma, d’aquest nou envit? 
—El fet més important és poder ajudar el país a resoldre problemes molt importants que té actualment i contribuir que la gent visqui millor. També em fa molta il·lusió poder ser al parlament en moments tan decisius.

—Una de les dades que fan més impacte del llibre, que heu coordinat, és que amb la independència es crearien de 51.000 a 70.000 llocs de feina més. Serà així?
—Catalunya té una dotació de servidors públics molt baixa. Si la comparem amb la del País Valencià, que té dos milions d’habitants menys, veurem que allà hi ha més professors universitaris que aquí, i això que ells també en tenen pocs. Si fem la comparació amb Europa passa igual. Solament països com Romania o Bulgària tenen menys servidors públics que aquí.

—Això vol dir que si es creen les estructures d’una Catalunya independent caldrà gent nova?
—Al llibre es publica l’estudi d’en Pedrol, que ha anat ministeri per ministeri i ha calculat quanta gent caldria contractar com a mínim, a partir del criteri d’eficiència, si es creen aquestes estructures d’estat. Aleshores algú dirà, això com es paga? Si tu deixes de tenir un dèficit fiscal de 16.000 milions vol dir que tens diners per a fer coses. Calculem que la inversió que caldria per a fer les noves estructures d’estat seria de 3.000 milions i amb aquests diners es podrien crear aquests 70.000 llocs de feina.

—La independència no fa por als economistes?
—Hi ha més d’un 50% d’economistes que consideren que amb un estat independent, Catalunya hi sortiria guanyant. També és majoritària la sensació que el boicot hi és, però que no afectaria substancialment l’economia. Són molt pocs els qui consideren que continuar igual que ara és una bona opció i encara són menys els qui consideren que recentralitzar seria bo. Això sí, hi ha un percentatge no pas negligible, al voltant d’un 30%, d’economistes, que creuen que una tercera via seria bona. Aquestes dades contrasten amb les del País Basc, on el Col·legi Basc d’Economistes ha fet un estudi molt semblat al que s’ha fet aquí amb uns resultats diferents. Els economistes bascos pensen que si Euskadi se separés hi perdrien. Això té molt a veure amb la situació de partida. Depèn de si tens un bon concert o un mal finançament. Els bascos tenen un bon concert, la majoria d’economistes bascos creuen que hi perdrien i els catalans sentim el contrari.

—I amb les pensions què passarà?
—Aquest és un d’aquells temes en què hi ha molt desconeixement i molta manipulació. Cal recordar que a Espanya el sistema de pensions és de repartiment i no de capitalització. Per tant, les pensions que cobren cada mes els pensionistes surten de les cotitzacions d’aquell mes dels qui treballen. No oblidem que l’anomenada caixa de les pensions només té diners per a les pensions a cinc mesos vista, i els darrers anys s’ha reduït molt perquè el sistema és deficitari a Espanya. Per tant, si una persona es jubila avui, totes les cotitzacions que ha fet durant dècades no hi són, perquè han servit per a pagar les pensions d’altres persones que s’han jubilat abans. Perquè les pensions siguin viables, la clau és la proporció entre persones que treballen i pensionistes. En aquest sentit a Catalunya tenim una situació més favorable, perquè hi ha una proporció més elevada de cotitzants en relació amb els pensionistes. Això fa que les pensions en una Catalunya independent ser viables.

—Al llibre queda clar que ens mantindrem a l’euro. Creieu que serà així?
—Sempre que es fan enquestes, Catalunya és una de les regions d’Europa on hi ha més sentiment europeu, sentiment que en canvi no existeix al Regne Unit. Aquí la gent és molt pro-europea. És una regió que és econòmicament viable, que contribueix a la resta Espanya i a Europa. Catalunya també té dèficit fiscal cap a Europa.

—Sí?
—Catalunya paga a Europa i Europa li torna 1400 milions menys. Miquel Puig i Jordi Galí, que han estudiat el tema al llibre, conclouen amb bons arguments que Catalunya estaria dins l’euro i dins Europa. No n’hi ha cap dubte. Cal recordar que a cap estat no li interessa que Catalunya sigui fora de la Unió Europea, perquè no hi tenen res a guanyar i molt a perdre. No passem per alt els milers d’empreses europees que tenen seu a Catalunya.

—És viable una independència tutelada per la Unió Europea?
—La independència tutelada per la Unió Europea és totalment viable. Segurament, des d’un punt de vista egoista de Catalunya, és el millor camí. Al llibre que hem fet, aquesta relació amb Europa l’ha estudiada l’Antoni Castells i explica que cal distingir dues etapes. La primera és l’actual, en què Europa tracta el conflicte entre Espanya i Catalunya com si fos un afer intern. Però hi ha una segona etapa, que arribaria si la independència esdevingués inevitable, i això té a veure amb el que passi el 27-S. Llavors Europa intervindrà i tutelarà la independència. En aquest cas Antoni Castells diu que només pel fet d’independitzar-nos, el PIB català millorarà entre un punt i dos, però a mig termini al cap de cinc anys el PIB augmentaria d’un 7% anual. Això també ho ha estudiat la Cambra de Comerç de Barcelona i coincideixen en aquest augment d’un 7% anual del PIB al cap de cinc anys.

—Els unionistes diuen que les empreses estrangeres marxaran si declarem la independència, però en canvi els fets semblen demostrar que això no serà així. Què en penseu?
—Fa poc la Cambra de Comerç ha publicat un estudi que diu que la inversió estrangera continua augmentat. La tendència és anar cap amunt. Al llibre es diu que hi ha 6.000 empreses europees a Catalunya, moltes de les quals hi tenen seu industrial. Una empresa no pot agafar la fàbrica i marxar. Potser això ho pot fer una entitat financera, però la indústria no funciona així. Ells tenen molts milions invertits aquí i la realitat és que n’hi continuen invertint. La conclusió és que l’impacte en les empreses no seria important.

—Què en pensen els empresaris de la independència? És un tema tabú?
—Els grans empresaris estan pel diàleg i una sortida negociada. Preferirien resoldre el conflicte amb una negociació, serien més partidaris d’una tercera via. Una altra cosa són els petits empresaris. Aquí tens enquestes com la de la CECOT, que fa dos anys ho va preguntar i la majoria dels seus associats estaven per la independència.

—Anton Costas, president del Cercle d’Economia, sembla partidari de la tercera via.
—L’Anton Costas no el veig com un gran empresari, però sí com una veu autoritzada que els grans empresaris escolten molt. La seva opció és el diàleg i la tercera via. Si fos una opció possible, seria molt assenyada.

—Però no ho és…
—No, això ho explicava molt bé en Farreres en una vinyeta que vàreu reproduir. Catalunya té una relació amb Espanya que la perjudica molt. Tot i que, malgrat aquest llast, continua creixent, si fos independent creixeria més de pressa. Què va passar quan Finlàndia es va independitzar de Rússia? Doncs que va passar de ser un dels països més pobres d’Europa a ser un dels més rics. Ho van fer bé.

—La situació econòmica és la raó principal del creixement de l’independentisme?
—L’element que ha fet veure a molta gent la impossibilitat d’una solució raonable als problemes de Catalunya és la sentència del Tribunal Constitucional. Aquesta sentència va ser un error històric que ha afectat directament la dignitat del poble català. No oblidem que per a la reforma de l’estatut es varen seguir tots els requisits (acord del parlament català, acords del congrés dels diputats i del senat, referèndum dels catalans, etc.) i no va servir de res. Unes persones que han votat, que han pactat amb l’estat, que han fet tot el que havien de fer i després els ho canvies tot i no fas res d’allò que havies dit. Això origina un greuge molt important, que fa que res no pugui quedar igual.

—Però, en canvi, l’argument que amb la independència viurem millor motiva molta gent?
—El 27-S hi haurà un 30% del cens que votarà a favor de la independència per raons emocionals, entre un 10% i un 20% que votarà en contra per raons emocionals i queda un entremig del 50% o 60% de la població que pot tenir en compte si millora econòmicament o no. El que se’n surti millor d’explicar això serà el que guanyarà. Per una altra banda, no podem oblidar el poder dels mitjans de comunicació i en això la lluita és de David contra Goliat.

—Llavors el llibre del Col·legi d’Economistes és fonamental?
—Sí, però recordeu que uns dies abans de les eleccions escoceses van sortir dos o tres bancs a crear por i això va influir molt en el no.

—Això també pot passar aquí?
—Sí.

—Ara que parlem de bancs, el nostre sistema bancari com quedaria?
—Això ho han analitzat en Gasol i en Segura. El sistema bancari depèn de la resta. Si Catalunya és dins Europa i dins l’euro, el sistema bancari continuarà funcionant igual. Però pot passar que hi hagi segregacions. Per exemple, una companyia asseguradora que té seu a Madrid i té una part important del negoci és fàcil que es divideixi en dos. També pot passar a la inversa.

—Ara només tenim La Caixa i el Banc de Sabadell. N’hi ha prou?
—Déu n’hi do. Hi ha països que no tenen això. Tenim un sistema financer que no està malament. Aquí la clau és que tot es faci ordenadament, per consens i dins Europa.

—Amb Espanya no es podrà fer mai per consens.
—Tot depèn de com vagi la votació de 27-S. Com que sóc molt optimista, estic convençut que això acabarà bé, però no sé ni com ni quan.

—Amb la presa de posició de Dinamarca i Irlanda sembla que es va avançant per arribar a aquest consens europeu.
—Churchill deia que les relacions internacionals eren conseqüència d’egoismes nacionals. Cada país té la seva estratègia i això s’ha de veure.

Podeu comprar el llibre ‘Economia de Catalunya: preguntes i respostes sobre la independència’ a la Botiga de VilaWeb.