L’orgull de ser un sediciós

Jo vull la llibertat del meu poble per tal que es pugui expressar democràticament en un referèndum aprovat pel meu Parlament i al qual el meu Govern li dóna suport i que el vol més d’un 80 % de la població. Si voler això és ser sediciós, jo també me’n declaro.

Però tenir aquests desitjos no hauria de ser cap delicte, ans al contrari, totes les lleis internacionals proclamen que els pobles tenen dret a exercir l’autodeterminació i això el govern espanyol ho ha signat. Llavors la pregunta lògica és, per què no vol que un poble les pugui aplicar? Per donar una aparença de falsa legalitat el govern espanyol s’inventa lleis que donen més poders als jutges espanyols que executen el que el mana el govern espanyol, amb la qual cosa l’estat de dret ja ha desaparegut, que és qui els hi ha posat, a més, existeix un a fiscalia com a corretja de transmissió de la voluntat del govern que està obsessionada per complir tots els desitjos d’aquest govern i hi ha una guàrdia civil que executa les decisions dels jutges. I, especialment, tenen la constitució espanyola feta sota la pressió dels sabres militats franquistes de l’any 1978, entesa com si fos la sagrada bíblia baixada del Sinaí, davant la qual els catalans l’hem de respectar obligatòriament i ni la podem qüestionar ni modificar perquè els espanyols sempre són més. Davant d’aquest cul de sac, la ciutadania catalana té tot el dret de obeir les lleis aplicant la legislació internacional que està per sobre d’aquesta constitució i que Espanya va signar, si vol sobreviure com a poble lliure tot fent un referèndum d’autodeterminació. Per tant , si hi ha algú que ha desobeït la llei més important ha estat el govern espanyol i per tant se l’hauria de portar al Tribunal del Drets Humans i denunciar les agressions que per totes bandes està fent contra drets legítims del poble català i fins i tot es podria demanar que se la tregui de la UE, pel fet que Espanya ha tornat a ser una dictadura, tot esclafant amb tot el seu arsenal estatal, els drets de les minories.

Jo també formo part dels sediciosos amb orgull davant l’escalada repressiva de l’Estat del reino de españa que ha deixat en suspens al meu país drets i llibertats fonamentals: la llibertat d’expressió i d’informació, la llibertat d’expressió de la publicitat i la llibertat de premsa, el dret de reunió, el dret al secret de la correspondència, la llibertat d’empresa. On hi ha violència, i ells la practiquen, el poder ja no existeix, i només es queda la força.
El nostre poder, sense violència, és als carrers i a les places, que mai ens podran prendre.
I sí som sediciosos i la lluita continúa. Votarem l’1 d’octubre 2017. I ho saben.
Tots hem de prendre partit.

Crec que vivim presoners de la mentalitat política espanyola. Al món anglosaxó es considera llegítim combatre un governant injust. És clar que ells han conformat la democràcia occidental actual. Al món hispànic, mentrestant, anàvem suportant els tribunals inquisitorials. Els TOP i l’actual TC són hereus d’aquesta mentalitat inquisitorial, que persegueix la disidència fins a l’extermini. L’actual govern de Rajoy és manifestament injust. Per tant, l’oposició al govern de Madrid és llegítima. Sense complexos. La paraula “sedició” forma part del seu vocabulari repressiu i arnat. El règim del 78, les seves institucions, el seu llenguatge, són morts. Tot això, en poques setmanes, quedarà ben clar.

A part d’inculpar-nos hauriem de defensar-nos d’una manera efectiva. Sino ens esclafaran. Es molt important que la setmana vinent vinguin molts observadors i periodistes internacionals per veure i deixar constància del que està fent l’Estat espanyol i de que en realitat estem parlantb de franquisme ( o feixisme si voleu) del segle XXI. I un toc d’atenció al PNB, si se’n surten a Catalunya i amb el catalanisme, no s’aturaran aquí. Quan no els necessitin poden provar el mateix al País Basc, per increïble que ara sembli. Que recordin com els van fer fora dela Democràcia Cristiana. Ens hem de mentalitzar que hem de vèncer un Estat on el franquisme ha ocupat totes les seves institucions, amb la col.laboració del PSOE i el PSC (Ciudadanos sempre han sigut més franquistes que el PP). I això serà una lluita llarga i patirem molta repressió amb repercussions personals. Només units i determinats podrem vèncer. I potser faltarà cntundència amb el que ara ja en podem dir enemic.

Diu el diccionari que sedició és “l’alçament contra l’autoritat establerta”, Sobre l’autoritat diu: Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres per mèrits, per la superioritat i per una bona reputació.
La pregunta davant d’això és clara: Algun sediciós entre nosaltres identifica la opinió d’un tirà com a quelcom respectable, que és meritòria d’alguna cosa més que el menyspreu més absolut? El tirà pot tenir entre les seves víctimes una bona reputació? Qui l’ha establert l’autoritat d’una sèrie de mafiosos sobre el seu propi poble? Algun governant elegit per el mateix poble? No! La va establir un dictador colpista i assassí, que aquest sí que era sediciós i que es va alçar contra l’autoritat legítima establerta legalment en unes eleccions obertes i democràtiques. I ara, com pot ser que els fills i nets d’aquella vergonya feixista ens acusin de sediciosos a nosaltres? Potser perquè els estem descobrint davant del Món? Perquè no estem disposats a assumir ni un dia més que simulin una autoritat que mai els hem donat?
Com volen ser la nostra autoritat si defensen el que ens van arrabassar per la força bruta i la plena il·legalitat com tornen a fer ara, mentre nosaltres tant sols defensem poder reconstruir el que en va quedar del nostre país?
Qui té com a únic projecte un de tan negatiu com per anomenar-lo “Operación Anúbis” (Déu de la mort pels egipcis), o és que esta malament del cap, és que no sap res d’història o és que ha decidit suïcidar-se. És impossible que una idea tant negativa pugui triomfar.

Em sembla que amb els moviments que hi ha hagut aquesta setmana ha augmentat considerablement tant la quantitat de gent amb ganes de votar com la de gent amb ganes de votar si.

Ara l’únic recurs que li queda a Rajoy és que aquesta gent no hi vagi per por i/o que molts colegis quedin anulats per aldarulls provocats per la guardiacivil.

Estic convençut que la setmana vinenet faran mans i mànigues per aconseguir imatges d’antidisturbis apallissant a manifestants a veure si molta gent no va a votar per por de rebre. Si seguim com fins ara ho tenen magre.

Però també crec que el dia 1 d’octubre muntaran desenes de combois de vehicles de la guardiacivil passejant-se de colegi electoral en colegi electoral a requisar urnes i a provocar aldarulls a gener imatges de votants rebent garrotades i axí atemorir als que encara no hagin anat a votar.

Espero que el govern català hagi preparat alguna jugada per impedir-ho. Potser convindria recordar que l’obstrucció d’un acte electoral és un delicte i que si el comet un funcionari públic com es el cas d’un policia aquest delicte és agreujat. Podria ser el moment adequat per a fer servir la clàusula de que la llei del referèndum preval sobre totes les lleis que s’hi oposin i anar portant cap als calabossos als guardiacivils que delinqueixin.

La millor garantia de l’èxit del referendum seria que a les 13h el govern català poguès anunciar que la jornada es desenvolupa sense incidents remarcables i que tots els intents de provocar alteracions de l’ordre han estat controlats.

IBAN Alonso m’ha fet la introducció. Sediciós és un mot acunyat pels opresors. En la meva època de militància m’haguessin dit terrorista, ara em considero un resistent contra la barbàrie. No vul penjar-me l’adjectiu ni que sigui perquè els demòcrates van anomenar sediciosos als franquistes alçats contra la repùblica. Ara el cop d’estat contra la voluntat majoritària per votar. Ells són sediciosos perquè són demofòbics. Estarè al costat del inculpats de sedició.

George Steiner va explicar els fonaments socio-culturals d’Europa. Els cafès contra la barbàrie de la violència. Hem de continuar PACÍFICS, RESISTENTS I VIGILANTS, SENSE ATENDRE LES MÚLTIPLES PROVOCACIONS QUE NOMÉS ESPEREN CARREGAR -LLURS ARMES REALS- DE RAÓ.

AGITACIÓ-PROPAGANDA DE PROVOCACIÓ.

Aquests dies s’assemblen massa al que conten els llibres des d’Almansa ençà. Allò semblava una ficció, però ja podem constartar-ho amb el que es viu.

Jo aniria a reclamar:

“Quan comencem a exigir -urbe et orbe- que el regne d’España siga expulsat de la Unió Europea per violació continuada dels seus principis fundacionals?”

Perquè si aquesta Europa no intercedeix pels seus propis principis en protecció nostra tampoc es mereix que nosaltres advoquem per ella.

Recordem Voltaire: “Catalunya pot prescindir d’Europa, però Europa no por prescindir de Catalunya”

No. Jo no soc un sediciós. Jo no he comés delicte de sedició (alçament col·lectiu i violent contra l’autoritat, l’ordre públic o la disciplina militar). Jo no he estat ni violent ni m’he alçat contra cap autoritat ni he alterat l’ordre públic. No. No diem les coses que no son ni ens auto-acusem del que no hem fet. Jo sols he manifestat la meva protesta i la meva indignació davant d’uns fets injustos. I aixó no sols no és un delicte sinó que és una obligació.

Que la prudència no ens faci traïdors. Inclús amb les paraules. Si ens ofereixen policia, no diguem que no volem policia. Perquè, a sobre quedarem com a desagraïts. Hem de dir clarament que no volem ni forces d’ocupació ni agents d’agitació que intentin trencar el nostre tarannà pacific. La ironia deixem-la pels actes festius. Siguem seriosos amb les coses serioses. Perquè, sinó podem donar una imatge totalment contraria a la real. Encara que els fets ho desmenteixin.

No ens auto-acusem d’allò del que en som innocents. No sols podem falsejar la nostra imatge sinó que, a sobre els donem ales per a fer-nos acusacions cada cop més greus i sembla que els donem la raó.

Jo com tans d’altres vaig tenir de fer la mili i jurar la bandera espanyola, ” por cojones “, sino ja sabem el que pasaba, en plena dictadura franquista, allá pels anys seixante setante, del pasat segle. Mai m’he sentit espanyol, només en la mida que hem reconeixien com a catalá, que per sert era ben poc. Ara soc independentista a mort i renego de lo que representa aquella bandera infame. Per desgracia amb la seudo-democracia espanyola actual poc o molt poc han cambiat les coses, que afecten a Catalunya. Per tant ni un pas enrera, a lluitar fins que aconseguim deslliurarnos de la tiranía espanyola.