Organitzar l’antagonisme (II)

Com a continuació de l’article publicat la setmana passada en aquest diari, i amb el propòsit de complementar el projecte de full de ruta aprovat recentment pel secretariat de l’ANC –del qual formo part–, em permeto d’afegir-hi aspectes organitzatius que em semblen fonamentals per a poder-ne aplicar els continguts, en qualsevol circumstància, i al si del procés cap a la proclamació unilateral de la independència de Catalunya. 

*********

Si partim del fet que Espanya tracta políticament Catalunya en termes totalitaris (negació del dret a l’autodeterminació nacional) i econòmicament en termes colonials (espoli anual de prop d’un 10% del PIB), la conclusió és que tot projecte d’independència haurà de lligar política (lluita democràtica per l’autodeterminació) i economia (lluita per controlar la riquesa pròpia) en un sol feix estratègic, guiat per l’antagonisme.

La posada en marxa d’un nou moviment de masses per la independència requerirà campanyes sistemàtiques d’informació i denúncia del lligam profund, planificat i sistemàtic entre espoli econòmic i opressió política d’Espanya sobre Catalunya. Si el moviment es limita a l’àmbit econòmic, entrarà en el terreny privilegiat de l’autonomisme administratiu i del reformisme social, que accepten l’estat espanyol com a poder únic i decisori: el congrés, els acords entre partits, els pactes sindicals, i la burocràcia d’estat en són les politges de transmissió. D’altra banda, si el moviment es limita a l’àmbit polític, entrarà en el terreny privilegiat de l’autonomisme i el reformisme polític institucionals, l’instrument privilegiat del qual és el sotmetiment del règim autonòmic a la unitat de l’estat (constitució, tribunals, forces de repressió). És a dir, un nou moviment de masses per la independència haurà de cavalcar, alhora, el cavall de la lluita democràtica per l’autodeterminació (amb el consegüent enfonsament del règim autonòmic a Catalunya) i la lluita pel control de la riquesa nacional (amb la paràlisi consegüent de l’espoli colonial). 

En aquest camí, caldrà afeblir el domini de l’estat trencant el vincle entre opressió política i espoli colonial. Així, per a boicotar la reproducció de l’espoli en tots els terrenys, aquest nou moviment de masses per la independència haurà de crear, simultàniament, a escala comarcal, i al servei del país sencer, les condicions necessàries per a la transició energètica, l’equilibri entre sectors i espais productius, la utilització dels recursos naturals i humans, i el control del territori. A partir del coneixement del territori, la lluita pel seu control, i l’organització que el sostingui, grups especialitzats de base hauran de trencar el circuit de l’espoli colonial de baix a dalt i de dalt a baix. No cal dir que moviment de masses per la independència i grups especialitzats seran vasos comunicants.

Finalment, el lligam entre moviment de masses per la independència i grups especialitzats serà garantit per un estat major, creat per (i des de) la mobilització permanent, l’organització comarcal, i una voluntat expressa de direcció política nacional. Un moviment de masses escampat per tot el país i en tots els àmbits de lluita; una federació comarcal de grups especialitzats en xarxa; i una direcció que aglutini recursos humans, en reculli experiències, i n’asseguri la intervenció operativa: vet aquí els fonaments de la República Catalana i la garantia del seu manteniment en l’espai i en el temps.

Poseu el nom que vulgueu al projecte: a mi, no em fa cap mandra dir-ne Moviment d’Alliberament Nacional.