24.02.2023 - 21:40
El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb l’abstenció d’ERC i el vot contrari de la resta de grups tret dels comuns, la proposició d’iniciativa ciutadana que havia dut la batllessa, Ada Colau, a suspendre les relacions amb Israel, una decisió que també comportà el trencament del tractat d’amistat i cooperació signat amb Tel-Aviv l’any 1998.
Si bé aquest rebuig no tindrà cap conseqüència pràctica, perquè la suspensió de les relacions amb Israel es va aprovar mitjançant un decret de batllia que el ple no té potestat per a revocar, la votació ha palesat l’aïllament del grup dels comuns al consistori en la qüestió dels vincles municipals amb Israel. De fet, en la següent votació, el ple ha aprovat –novament amb l’abstenció d’ERC– una proposició del PSC que instava el govern municipal a refermar el seu compromís amb “la pau i el compliment dels drets humans a l’Orient Mitjà” i convocar totes parts de l’agermanament, signat a tres bandes amb Tel-Aviv i Gaza, per a fixar els termes d’una nova declaració conjunta.
El fantasma de l’electoralisme plana sobre la polèmica
Els orígens immediats de la discòrdia es remunten dues setmanes enrere, quan Colau anuncià que suspendria temporalment les relacions entre la capital catalana i l’estat d’Israel, en resposta a la petició de més d’un centenar entitats socials catalanes, tot adduint la “vulneració reiterada dels drets bàsics de la població palestina”.
Atesa la proximitat dels comicis municipals, que seran al maig, la decisió de Colau fou titllada d’electoralista per alguns crítics. Ho va repetir ahir al ple la tinenta de batllia Laia Bonet (PSC), que va dir que el veritable motiu de la batllessa per a trencar les relacions amb Israel és “que s’acosten eleccions, i no cap altre”.
“S’invisibilitza el rol de la campanya”
No és pas com ho veuen els responsables de la iniciativa ciutadana “Barcelona amb l’apartheid no, Barcelona amb els drets humans sí”, que compta amb el suport de 112 entitats de la societat civil catalana, i està integrada per cinc organitzacions: l’Associació Catalana de Jueus i Palestins (Junts), la Comunitat Palestina de Catalunya, la Federació Catalana d’ONG (Fede), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CJNC).
En declaracions a VilaWeb, Alys Samson, portaveu de la campanya de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, rebutja categòricament que la decisió de Colau hagi estat motivada per l’electoralisme, i recorda la feina de fons de les entitats de la societat civil que han acabat empenyent la batllessa de Barcelona a trencar les relacions amb l’estat israelià.
“Quan els mitjans diuen això, menystenen tota la iniciativa ciutadana que hi ha darrere. Som 112 entitats de la societat civil catalana que hem estat treballant al carrer per aconseguir, amb suor i llàgrimes, les signatures que calien per a anar al ple en un temps rècord; n’hem aconseguit prop de 5.000. Som nosaltres, amb aquesta campanya, qui ha generat aquest debat al ple municipal“, reivindica. I afegeix: “Coincideix amb època electoral, sí, però Colau s’ha limitat a donar resposta a la nostra iniciativa ciutadana. Això es passa per alt: s’invisibilitza el rol de la campanya.”
El president de l’organització, Laurent Cohen, també nega que la decisió de Colau respongui a imperatius electoralistes. “De rèdit electoral, cap: tots els partits hi estan en contra. És una decisió valenta que no li durà cap benefici electoral, al contrari”, diu. I afegeix: “És una qüestió de drets humans, no d’electoralisme. Si la gent se sent commoguda per aquest gest, fantàstic. Però no crec que fos l’efecte que ella buscava.”
“Com a campanya, a nosaltres no ens toca respondre per l’ajuntament”, replica Samson. “Voldríem veure un consistori on tothom està d’acord amb el suport als drets del poble palestí, que tots els partits creguessin que defensar els drets del poble palestí és una cosa de la qual estar orgullosos“, continua.
En aquest sentit, recorda que el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, ja va instar l’ajuntament a suspendre l’acord amb Tel-Aviv l’any passat tot al·legant que les condicions polítiques amb què es va signar –els acords d’Oslo– havien deixat de ser vigents, ateses les repetides violacions de drets humans comeses per l’estat d’Israel contra el poble palestí els anys següents.
Una reivindicació amb una llarga història
Tant Samson com Cohen coincideixen a assenyalar que les arrels de la campanya no són pas noves, sinó que es remunten més d’una dècada enrere. De fet, diuen, les primeres veus de la societat civil que demanaven de trencar l’agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv van aparèixer poc després d’haver-se signat l’acord.
Tanmateix, no fou fins l’any 2008 –amb motiu de la campanya de bombardaments de l’exèrcit israelià que va deixar més d’un miler de morts a Gaza i va destruir el Barcelona Peace Park que s’havia inaugurat a la Franja amb motiu de l’agermanament– que aquesta reivindicació no va agafar embranzida, realment. D’ençà d’aleshores, expliquen, la suspensió de l’acord havia estat una “demanda latent” de la societat civil catalana que va tornar a descloure el maig del 2021, durant els atacs israelians sobre Gaza que se saldaren amb dos-cents morts.
Dos mesos després, al juliol, la campanya va organitzar una roda de premsa davant l’Ajuntament de Barcelona per a demanar al govern municipal que trenqués els vincles amb Tel-Aviv, una acció que va tenir continuïtat amb la recollida de signatures per a la iniciativa ciutadana que ha culminat en la suspensió de les relacions de Barcelona amb Israel.
En aquest sentit, ambdós activistes entenen la decisió de Colau com la continuació lògica d’un acostament més ampli de la societat civil i la política catalana cap a Palestina. I recorden que, tot just l’abril passat, el PSC, ERC, els comuns i la CUP van aprovar al Parlament de Catalunya una moció de condemna de l’apartheid israelià contra el poble palestí, tot fent cabal de l’informe que Amnistia Internacional i Human Rights Watch havien presentat a la cambra hores abans.
“Aquesta campanya és, d’alguna manera, una continuació d’aquest moviment que nosaltres, com a moviment de solidaritat amb Palestina, fa anys que fem”, acaba dient Cohen. I sentencia: “És una coincidència temporal que això passi ara, en període pre-electoral. A nosaltres ens hauria agradat que això hagués passat molt abans, és clar.”
