L’Organització de Nacions i Pobles no Representats: ‘L’autodeterminació no hauria d’estar limitada pel dret penal’

El secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO), Ralph Bunche, veu ‘molt preocupant’ el judici contra el procés. En una entrevista a l’ACN, Bunche diu que ‘és important ser conscient que el dret d’autodeterminació és un dret humà’ i que, com a tal, qualsevol persona pot ‘perseguir-lo lliurement’. ‘No hauria de ser limitat pel dret penal si s’exerceix d’una manera que no és basada en la violència’, defensa. Per altra banda, critica que ‘sembla’ que el judici al Tribunal Suprem espanyol tingui ‘una finalitat política’ i esmenta a la llarga presó preventiva, la manera en què s’han fet les euroordres o el judici mateix. ‘Sembla que s’hagi fet per instar la gent a deixar estar les seves creences al voltant del dret d’autodeterminació’, conclou.

L’expert considera que s’utilitza la justícia penal ‘per evitar que la gent exerceixi lliurement els seus drets’ i ‘per intentar silenciar veus que persegueixen alguns aspectes de l’autodeterminació’. Afegeix que ‘és important recordar que la independència no és una qüestió garantida del dret d’autodeterminació’, i esmenta els fonaments del ‘dret a l’opinió’ o ‘la lliure assemblea’. ‘L’ús de la justícia penal per combatre això, quan no hi ha conductes violentes, és molt preocupant’, remarca.

Veu ‘especialment preocupant’ el cas de l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i recorda que organitzacions com Amnistia Internacional han retret que ‘sembla que es persegueixi la llibertat d’expressió’.

A més, es demana ‘quina és la importància’ que un polític sigui membre d’una entitat com Òmnium. ‘És que és prohibit? Són entitats culturals. L’ANC és membre d’UNPO i són un moviment cívic’, argumenta.

‘L’autodeterminació és un instrument de pau’

Ralph Bunche explica que l’autodeterminació ‘és un instrument de pau i estabilitat a llarg termini’ i veu ‘positiu’ que aquests últims trenta anys s’hagi vist ‘més’ l’ús que té el referèndum com a eina en diferents contextos, com ara al Quebec, a Escòcia i a Nova Caledònia.

‘Això no vol dir que en qualsevol moment qualsevol govern hagi de dir que sí, que tens dret a un referèndum avui, però tampoc ha de treure’s de la taula la possibilitat que es faci en algun moment en el futur’, indica.

Justifica que pugui haver-hi ‘diferents calendaris, processos democràtics o negociacions’ en funció del ‘context’ de cada regió, poble o país, però critica que es descarti un referèndum pactat, com ha fet el govern de Pedro Sánchez.

És ‘preocupant’, diu, que es marquin ‘línies vermelles’. ‘Un govern que representi tota la ciutadania segur que voldria saber què vol aquesta gent’, retreu a Sánchez.

‘El govern pot dir que ara no, o d’aquí a deu anys, o que no encaixa amb el sistema actual i l’altra banda, Catalunya, té dret de rebutjar-ho’, comenta, i insisteix que ‘en un procés democràtic s’hauria de poder determinar això’ i que marcar una línia vermella és un missatge ‘erroni’.