L’orfenesa endèmica dels nord-catalans en les presidencials franceses

Catalunya Nord acudirà diumenge a les urnes, a la primera tanda de les eleccions presidencials, en la batalla prevista entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen. A banda els dos pesos pesants, hi ha més opcions electorals, com la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon; Valérie Pécresse, de la dreta gaullista dels Republicans; i Yannick Jadot, dels Verds. Però cap no discuteix el model centralista de l’estat, i menys encara en unes eleccions en què no s’elegeix cap diputat, sinó que han estat pensades únicament i exclusivament per decidir qui serà el cap d’estat. A ulls dels catalanistes, això no és pas un al·licient per a acudir a les urnes.

“Els catalanistes nord-catalans saben que les seves idees i els seus valors ningú no els defensa ni els fa veritablement seus. Podem dir que no tenen representació”, diu Albert Noguer, director de Ràdio Arrels. Per ell, això no és un fet circumstancial, sinó que es repeteix en cada elecció presidencial i que és on se sent de manera més aclaparadora la llunyania de París. Cal tenir en compte que el cens de Catalunya Nord només és el 0,7% dels electors.

Si bé és cert que Regions i Pobles Solidaris, la federació que aplega els partits polítics nacionalistes de l’estat francès, tradicionalment ha donat suport als Verds, aquesta correlació no és exportable en les presidencials. Podem veure catalanistes a les files dels ecologistes en l’àmbit municipal, però a escala estatal el candidat verd, Yannick Jadot, a qui els sondatges atorguen un 5%, manté un perfil centralista. De fet, no s’ha manifestat mai en favor de les minories nacionals: “El jacobinisme és tan fort que també és un tabú per als verds. Però això ens ha passat sempre. Som orfes. Ningú no fa esment de la situació de les minories nacionals, ni de la situació territorial completament anormal de França”, protesta Marie Costa, batllessa dels Banys d’Arles (Vallespir).

El perfil de candidat que podria representar millor les sensibilitats de les minories nacionals és Jean Lassalle, candidat de Restistim!. Ve del Departament dels Pirineus Atlàntics, format per territoris occitans i bascs, i es presenta com el candidat del món rural. Tanmateix, és percebut com un candidat excessivament populista, amb un perfil dretà i sense cap possibilitat de guanyar. Va quedar setè a la primera volta de les eleccions del 2017, amb un 1,7% dels vots. Ara els sondatges li n’atorguen un 3%.

Tampoc no sembla que hi hagin d’influir els aldarulls de Còrsega. Els incidents i la tensió de l’illa han obligat molts candidats a prendre-hi posició. L’equip d’Emmanuel Macron, per exemple, va dir que París podria donar més autonomia a Còrsega en cas que el president revalidés mandat. Però això és ben lluny de la realitat, segons que explica el sociòleg Gautier Sabrià: “Aquest gest s’hauria pogut interpretar amb bons ulls per bretons, alsacians o catalans, però tothom veu clar que només és una manera de calmar els ànims.”

Aquest analista polític prova d’explicar que, més enllà del centralisme i el populisme de les propostes, hi ha un altre factor que explica l’allunyament dels catalanistes nord-catalans. Diu que és un moviment que és difícil d’analitzar com un sol bloc; hi pot conviure gent d’extrema esquerra i un catalanisme tradicionalista que se sent còmode a la dreta. “Crec que s’ha de comprendre és que el catalanisme té un pes polític en el terreny, pel que fa a militància, que és visible en la cultura i en els moviments socials. És a dir, que la seva funció no està en les eleccions, on té poca força, però això no vol pas dir que no tingui cap paper a Catalunya Nord.”

El risc de l’extrema dreta

En la primera tanda de les eleccions presidencials del 2017, al Departament de Pirineus Orientals, Marine Le Pen va guanyar folgadament, amb un 30% dels vots. On va obtenir més suport va ser a la comarca del Rosselló, on es concentra el pes demogràfic. Però si observem el mapa, al Vallespir, al Conflent, al Capcir o a l’Alta Cerdanya, qui va tenir més vots va ser el candidat de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon.

Le Pen vol mantenir l’hegemonia i per això ha triat Perpinyà per fer el seu últim míting de la campanya. Al costat hi tindrà el batlle de la ciutat, Louis Aliot, també ultradretà . Però la seva victòria es pot esguerrar pel factor Éric Zemmour, l’altre candidat d’extrema dreta, que li pot restar vots. “No crec que Le Pen repeteixi victòria, però si sumem les dues candidatures d’extrema dreta i hi afegim els petits percentatges que pugui aconseguir Nicolas Dupont-Aignan, és molt possible que l’extrema dreta sigui la primera força. De fet, a totes les eleccions, siguin estatals o locals, en primera volta sempre o gairebé sempre guanya l’extrema dreta”, resumeix Albert Noguer.

Sobre si els perfils catalanistes poden optar per fer un vot útil contra l’extrema dreta, el periodista explica que ha estat una constant en les últimes eleccions, però que ara ja hi ha un cansament d’haver de fer aquest paper de mur. Per una altra banda, cal tenir en compte quin pes tindrà l’abstenció, especialment en la segona tanda, el 24 d’abril. Sabrià també dubta en aquest sentit: “Lluitar contra l’extrema dreta diguem que forma part de l’ADN del catalanisme. Però es fa difícil de dir quanta gent vota avui dia en aquesta clau.”