Ortega presenta una recurs perquè la seva inhabilitació pel 9-N no afecti càrrecs municipals

L’ex-vice-presidenta del govern Joana Ortega ha demanat al Tribunal Suprem espanyol (TS) que no la inhabiliti per poder exercir un càrrec municipals pel cas del procés participatiu del 9-N. Ortega, juntament amb l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau, ja ha presentat el recurs de cassació per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar a un any i nou mesos d’inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional espanyol (TC) i mantenir la convocatòria del 9-N. L’ex-president Artur Mas té previst presentar el recurs el pròxim dimarts.

En el seu recurs, l’advocat d’Ortega demana l’absolució de l’ex-vice-presidenta i qualifica de ‘desproporcionada’ la sentència del TSJC. Ortega considera que els fets provats no suposen un delicte de desobediència, i, com a molt, hi hauria un error de prohibició, que consisteix en el fet que l’acusada era impossible que sabés que aquells fets eren delicte. En cas que fos condemnada, l’advocat insta a rebaixar la condemna tant en temps d’inhabilitació com a l’àmbit administratiu autonòmic, i no pas a l’àmbit local.

L’advocat d’Ortega recorda que se la va jutjar per la seva actuació com a membre del govern i considera que la inhabilitació s’hauria de cenyir únicament a l’àmbit autonòmic, perquè estendre-la a l’àmbit estatal i local ‘afectaria de manera injustificada al seu dret a participar dels assumptes públics’.

Els motius del recurs d’Ortega es basen en un suposat ‘tracte discriminatori’ respecte altres situacions en les que el govern espanyol ha desobeït sentències del TC. Així mateix, considera que el TSJC no va tenir en compte la reforma que va treure del Codi Penal el delicte de convocatòria de referèndums il·legals, i, a més, va aplicar retroactivament la reforma de la Llei Orgànica del TC, aprovada el 2015, que preveu que l’alt tribunal pugui fer executar directament les seves pròpies sentències.

També considera que la sentència vulnera la llibertat d’expressió i el dret a participació en assumptes públics per castigar-se penalment el que ‘només és una actuació estrictament política’.

Segons el lletrat, tot això vulneraria la constitució espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans, cosa que permetria, segons Rafael Entrena, presentar un recurs d’empara davant del propi TC i, posteriorment, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

En cas que fos condemnada, l’advocat insta a rebaixar la condemna tant en temps d’inhabilitació com a l’àmbit administratiu autonòmic, i no pas a l’àmbit local.

Per últim, l’advocat, invocant el dret a un jutge imparcial, insta que la sala del Suprem que decideixi sobre el recurs no estigui integrada per cap dels nou jutges que van condemnar l’ex-conseller Francesc Homs pels mateixos fets.