08.06.2023 - 21:40
El Govern de les Illes i la Universitat de les Illes Balears (UIB) no tenien cap raó per a cedir i lliurar els exàmens de la selectivitat en català i castellà, tal com demanava el recurs presentat per PLIS Educación, Por Favor. És a dir, si haguessin actuat com aquests darrers anys –repartint els exàmens de castellà només a l’alumnat que ho demanàs expressament– no hi hauria hagut cap conseqüència jurídica, perquè el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) encara no s’hi havia pronunciat i no havia admès les mesures cautelars que demanava PLIS per una falta de legitimació. “Processalment no era necessari. No hi havia cap ordre judicial que els obligàs a fer-ho; no haurien incomplit cap ordre judicial”, explica Isolda Fortuny, advocada de la Plataforma per la Llengua, entitat personada com a perjudicada en el procés.
La polèmica va començar dies abans de començar la selectivitat, quan la comissió organitzadora de la prova de batxillerat d’accés a la universitat (PBAU) –formada per representants de la Conselleria d’Educació i Formació Professional i de la UIB– va decidir de facilitar els exàmens en les dues llengües després de saber que el TSJIB havia admès a tràmit el recurs de l’entitat espanyolista. De tota manera, com que la cautelar urgent no fou acceptada, les proves s’haurien pogut fer com els altres anys. Les parts tenien temps fins al 16 de juny –ja passada la PBAU– per a al·legar sobre aquesta legitimació, que els magistrats ja consideraven, en principi, inexistent.
“La llei contenciosa permet a les entitats de presentar-se, sempre que tinguin una vinculació amb l’objecte. És a dir, un interès general contra un acte o una inacció de l’administració pública”, diu Fortuny. En aquest cas, PLIS és una associació conformada per professors i no per alumnes ni familiars. Per tant, no representaven l’objecte de dret, que serien els alumnes, perquè el dret no és del professor d’impartir les classes en castellà, sinó de l’alumne de rebre l’educació en aquesta llengua. Per aquest motiu el TSJIB, encara que el ministeri fiscal ho vegi diferent, podia considerar de no admetre la cautelar.
Però el vice-rector de Planificació Estratègica de la UIB, Marcos Nadal, defensa la decisió perquè, en el moment en què es va prendre, el TSJIB tenia oberta una peça separada per a atendre les cautelaríssimes que reclamava PLIS. “Les proves s’han de preparar amb temps. Les instruccions s’han de donar a moltes persones que guarden exàmens i no es pot deixar tot al darrer moment que, de fet, era divendres, quan es va prendre la decisió pensant en el funcionament correcte de les proves.”
Després d’haver cedit govern i UIB, dimecres PLIS va desistir del procediment perquè ja s’havia actuat com volia. El govern, consultat per VilaWeb, no vol fer declaracions perquè, diuen, qui s’encarrega de gestionar la selectivitat és la universitat. Tanmateix, la UIB assegura que la comissió que va prendre la decisió és integrada a parts iguals per totes dues institucions.
El perill d’un precedent: i ara, què?
Amb el canvi del govern a les Illes és previsible que la situació d’enguany es repetesqui en les convocatòries vinents. Oimés si quan s’ha creat aquest precedent ha estat amb un govern –en funcions– del pacte de progrés. Així ho expressava la Plataforma per la Llengua a les xarxes: “Continuam sense entendre aquesta passa enrere, que crea un precedent perillós.”
Sobre com es faran les proves els anys vinents, Alonso diu que a partir d’avui, acabada la selectivitat, es tindrà en compte la situació legal i se’n faran valoracions. “Nosaltres les volem fer com s’han fet sempre. En el moment que, judicialment, puguem tornar a fer les coses com es feien abans, les hi tornarem a fer”, diu. Caldrà veure si a la convocatòria extraordinària la UIB decideix, per tant, de repartir els exàmens en castellà només a qui ho demani expressament.
Malgrat que a Catalunya el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va obligar els centres a repartir les proves en castellà o català segons què demanassin els alumnes –només un 2,8% les va demanar en castellà–, la jurisprudència del Principat no ha d’afectar obligatòriament la de les Illes. “No seria d’obligat seguiment, només en cas que ho hagués sentenciat el Tribunal Suprem i en més d’una ocasió”, diu Fortuny.
Reaccions
El coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, també és crític amb el fet que hi hagués representants del govern avalant la decisió presa: “Que hi hagués representants de la Conselleria d’Educació que hi donassin el vist-i-plau és un fet no consultat ni consensuat que per suposat no avalam”, deia a les xarxes socials. “És una enorme errada, tant per acceptar la legitimitat d’un grupuscle davant la màxima institució acadèmica del país com pel retrocés que suposa en la normalització del català”, reblava.
La Plataforma per la Llengua es va arribar a reunir amb el rector de la UIB, Jaume Carot, per demanar una rectificació, però no hi hagué cap acord. L’Obra Cultural Balear qualifica la decisió de “atac contra la llengua catalana”. “És una decisió –afegeix– que va en contra de la Llei de Normalització Lingüística i del Reglament d’Usos Lingüístics de la UIB.”
De fet, personalitats de la universitat ja hi han expressat el rebuig. La doctora en filologia catalana Margalida Pons diu: “Que la UIB i la conselleria assumesquin per pròpia iniciativa un possible dictamen que desprotegeix la llengua catalana és una involució.” I adverteix que aquest fet deixa la llengua catalana en una posició de vulnerabilitat i fa conflictiva una situació que fins ara era d’entesa i de consens. El cap de Departament de Filologia Catalana, Jaume Guiscafrè, ha dit que la decisió era una “claudicació covarda”. I el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Nicolau Dols, també ha estat contundent: “Amb nocturnitat i sense consultar. Una vergonya.”
Cal recordar que fins ara els alumnes ja tenien el dret de rebre un examen en castellà si el demanaven. A més, també són lliures de respondre en català o castellà, independentment de l’idioma dels enunciats, en les proves que no siguin de l’àmbit lingüístic. El Centre de Documentació de Sociolingüística de les Illes recull dades sobre l’ús del català a la selectivitat d’ençà del 1994, que ha passat d’un 30% aquell any a prop d’un 80% de l’any passat. S’ha de tenir en compte, també, que aquesta xifra es calcula sobre les respostes dels alumnes, no sobre l’idioma de l’enunciat seleccionat, perquè sobre això no hi ha dades disponibles, assegura la UIB.
