02.04.2022 - 19:31
Els hongaresos voten avui en unes eleccions marcades per la guerra d’Ucraïna i polaritzades en dues grans candidatures que aglutinen partidaris i detractors de l’actual primer ministre, Viktor Orbán.
La candidatura opositora, Unitat per Hongria, uneix verds, socialistes i l’extrema dreta amb l’objectiu de derrotar l’actual cap del govern, que mana amb autoritat i amb una còmoda majoria absoluta d’ençà del 2010. El cap de llista que per primera vegada en molt de temps li pot disputar el poder és Péter Márki-Zay, un conservador independent que de manera inesperada va guanyar unes primàries que unien totes aquestes forces.
Un primer consens de la candidatura és el de regenerar la política del país. Orbán domina les institucions i els mitjans de comunicació amb com més va més poder, i els opositors opten per restaurar la llibertat de premsa i educació, fer unes polítiques LGTBI menys restrictives i investigar la corrupció de les autoritats actuals. El segon és el de redirigir el país cap a Europa, amb un acostament a les institucions comunitàries, adoptar l’euro com a moneda i integrar-se a la fiscalitat europea.
Márki-Zay ha arribat a titllar Orbán del “Vladímir Putin hongarès”, i ha volgut que les eleccions esdevinguin un plebiscit en què la població triï entre “Europa i l’est”. En canvi, l’actual primer ministre manté una posició més equidistant i diu que el govern defensa els interessos d’Hongria en contraposició als intents d’intervenció i els “xantatges” de la Unió Europea. Va ser el darrer dirigent europeu a condemnar la invasió russa i s’ha oposat a interrompre la compra de gas i a enviar armes a Ucraïna.
De fet, sempre ha mostrat afinitat amb l’executiu de Vladímir Putin. Argumenta que Rússia i Hongria comparteixen uns valors cristians que es contraposen a valors “aliens” europeus que són un atac a la identitat, com ara els drets LGTBI i la multiculturalitat.
Sobre això, hi ha una clara divisió entre l’electorat urbà i el rural. Un sondatge recent estima que la candidatura opositora obtindria un 45% dels vots a la capital, Budapest, i Fidesz, el partit d’Orbán, un 27%. Mentre que als pobles la situació es capgiraria, amb un 50% dels vots a favor dels actuals governants i un 26% per al bloc opositor. El fet de tenir un candidat conservador podia semblar una oportunitat per a guanyar vots en aquest àmbit més rural, tradicionalment oficialista, però de moment no ha estat capaç de disputar-li el lideratge en aquestes regions.
Malgrat que la gran majoria de dirigents ultranacionalistes o d’extrema dreta d’arreu d’Europa s’han afanyat aquestes darreres setmanes a allunyar-se de Putin, la invasió russa sembla haver reforçat Orbán. Aquests darrers mesos hi havia un empat tècnic amb l’oposició i, en canvi, ara tindria un petit avantatge. És habitual que la població rebutgi els canvis polítics i la inestabilitat quan hi ha una crisi o incertesa i opti per un dirigent fort, i els governants actuals han explotat l’estabilitat que representen, en contraposició a l’amalgama de partits, discursos i promeses de la llista que encapçala Márki–Zay.
Rússia sí que és una amenaça, però també té una gran influència cultural. Orbán ha imposat el discurs de no involucrar-s’hi, mantenir la pau i protegir l’economia del país. Aquesta política de neutralitat ha comportat una tensió important amb els estats veïns, com ara Polònia i Txèquia, clarament arrenglerats amb Ucraïna, i ha fet que les institucions encara estiguessin més aïllades en el context europeu. No obstant això, sembla que hi ha una majoria d’hongaresos que comparteixen aquesta posició, atès que un sondatge diu que el 72% dels ciutadans són favorables a mantenir l’equidistància.
Fidesz trauria un 50% dels vots per un 45% del bloc opositor, però que es traduiria en una gran diferència al parlament, amb uns 120 escons per a la llista oficialista i uns 78 per als opositors. A més, un escó aniria a parar a la minoria alemanya. La tercera llista que podria entrar al parlament és el partit del Gos de Dues Cues, un partit humorístic, amb propostes absurdes com ara fer un tractat de lliure comerç amb extraterrestres.
