12.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 13.07.2024 - 09:16
El govern valencià s’ha trencat tan sols vint-i-quatre hores abans de poder celebrar l’aniversari de la investidura del president, Carlos Mazón. L’extrema dreta de Vox, en una maniobra tan inesperada com explicable, ha decidit de trencar tots els pactes amb el PP posant com a excusa el repartiment dels menors immigrants no acompanyats que són avui als territoris africans de l’estat espanyol.
La veritat és que, a efectes pràctics, em semble que el canvi es notarà ben poc. Tot el mal que podien fer plegats ja l’han fet. L’aprovació, fa unes setmanes, del paquet de lleis estrella de la legislatura s’ha aconseguit abans del trencament entre els dos partits. I el pressupost ja s’ha aprovat, cosa que permetrà a Mazón de viure un parell d’anys en minoria, prorrogant el pressupost si cal i tancant-se en banda davant una oposició que tampoc no té cap pla viable. No hi haurà noves eleccions, com reclamava ahir mateix Compromís. Mazón no les necessita.
Però la jugada de Vox és a llarg termini i d’abast europeu, cosa que explica fins a quin punt avui totes les polítiques acaben essent globals. El president Mazón –no sé si de manera innocent o cínica– es queixava fa unes hores que Vox no havia tingut en compte la realitat valenciana a l’hora de prendre la decisió. Ni l’espanyola, tan sols, afegesc jo. La ruptura del govern valencià, la pèrdua de la majoria parlamentària a les Illes i tota la resta de conseqüències s’han decidit a Budapest i a Brussel·les, si no a Moscou. La cara de Vicente Barrera, el torero vice-president, era tot un poema dijous a la nit: la globalització li ha passat per sobre i ha posat fi al seu somni d’una vida luxosa a càrrec de la política.
La clau de tot plegat és la remodelació de l’extrema dreta europea que fa unes setmanes que veiem.
Fins ara, en l’àmbit europeu, hi havia tres grans blocs de l’extrema dreta, i Vox era en el bloc encapçalat per Giorgia Meloni. Tanmateix, aquesta mateixa setmana i de manera inesperada, Vox ha canviat d’aliança i s’ha afegit al grup encapçalat pel president hongarès, Viktor Orbán. Un Viktor Orbán que, si dilluns vinent es confirmen les noves entrades previstes al seu grup, pot convertir-se en el cap del tercer partit de la Unió Europea.
Orbán és l’home de Putin a Europa i la seua força creixent implica, per als partits, que controlarà dues condicions clares. La primera, òbvia, no donar suport a Ucraïna –que és la qüestió que ha condemnat Meloni, perquè a Moscou consideren que no és fiable i que és massa pro-OTAN. La segona condició és adherir-se al model Orbán, que implica que la dreta tradicional no és cap aliat sinó l’enemic a abatre.
És per això que Vox trenca amb el PP, l’excusa dels xiquets no és creïble. Ja no vol conformar-se a ser un partit auxiliar, sinó que vol arribar a substituir-lo, a substituir el PP, com ha fet Le Pen a França, com han fet Orbán i els seus aliats a l’antiga Europa de l’Est.
És una tasca en què l’ajudaran tant com calga. Hi ha diners a cabassos i hi ha aliances polítiques poderoses. I Vox rebrà tot el suport que necessite. Orbán s’ha reunit en quatre dies amb Putin, amb Xi Jinping i amb Donald Trump, ahir mateix a Florida. Aquests, aquesta gent, van a totes.
I, ves per on, en aquest anar a totes –signe del temps que vivim– resulta que fins i tot s’han colat al Palau de la Generalitat, allà a la plaça de Manises, per destruir el pacte entre el PP i Vox que fa un any va deixar amb un pam de nas el govern del Botànic.
PS1. Avui us oferim dues entrevistes amb sengles protagonistes del retorn ahir de l’exili. D’una banda, al periodista Jesús Rodríguez (“M’ha dolgut el silenci del Col·legi de Periodistes”) i, d’una altra, a l’empresari Josep Campmajó.
PS2. Aquesta vesprada, l’ANC ha convocat una manifestació a Barcelona i una concentració a Perpinyà per a protestar contra la manera com s’aplica la llei d’amnistia i contra el fet que la Generalitat s’haja posicionat a favor d’amnistiar els policies. Us en parlem en aquest article.
PS3. Si tots podeu llegir de franc el nostre diari, sense murs de pagament, és perquè milers de lectors han estat solidaris amb el projecte i se n’han fet subscriptors. Penseu si vosaltres també ens voleu ajudar amb la vostra solidaritat, i si la resposta és afirmativa, feu-vos subscriptors de VilaWeb.
