El Vaticà escapça l’Opus Dei, que deixarà de formar part de l’estructura de l’Església

Avui entren en vigor les noves normes, anunciades divendres passat al darrer motu proprio del papa Francesc, que adapten l’Opus Dei a la nova Constitució de la Cúria vaticana i en degraden l’estatus dins l’estructura eclesiàstica. Són els primers canvis en quatre dècades a la relació entre l’Església i una institució que els crítics denuncien que sovint ha estat protegida pel Vaticà tot i els nombrosos casos d’abusos i pederàstia amb què ha estat associada.

Una de les mesures més sonades del document, que duu com a nom “Ad charisma tuendum” (“Per a protegir el carisma”), és que les prelatures personals –l’única de les quals ostenta l’Opus Dei– deixaran de dependre de la Congregació dels Bisbes i passaran a dependre de la Congregació per al Clergat. A efectes pràctics, això vol dir que l’Opus deixarà de ser integrat formalment a l’estructura de l’Església i serà rebaixat a l’estatus d’unes altres organitzacions menors que són controlades pel Ministeri per al Clergat. Una derivada d’aquesta decisió és que el prelat de l’Opus Dei deixarà de ser bisbe, una mesura que el Papa justifica per enfortir la convicció que es necessita una forma govern basada més sobre el carisma que sobre l’autoritat jeràrquica.

L’altre gran canvi és que l’Opus Dei haurà de presentar cada any al dicasteri –departament de la Cúria Romana– un informe sobre l’estat de la prelatura i sobre el desenvolupament de la seva tasca apostòlica.

Els canvis dibuixen un futur incert per a l’organització, que haurà de refundar-se. En un comunicat, el prelat de l’Opus Fernando Ocáriz s’ha mostrat disconforme amb la decisió del Papa: “L’ordenació episcopal del prelat no era ni és necessària per a la guia de l’Opus Dei. […] El prelat ha de ser guia, però sobretot pare.”