16.10.2023 - 19:40
El govern espanyol en funcions va enviar ahir a la Comissió Europea el pla pressupostari del 2024, tal com estableix la normativa comunitària. El document, que inclou una revisió del quadre macroeconòmic, explica que l’economia espanyola va tenir una forta recuperació a partir del 2021 i que aquest 2023 manté un creixement fort que ja ha situat el PIB un 2% per sobre del nivell previ a la pandèmia. Afegeix que, tot i el context d’elevada incertesa i d’un creixement econòmic menor a escala internacional, l’economia espanyola manté un creixement diferencial gràcies al dinamisme del mercat laboral, l’evolució positiva del sector exterior, la solidesa patrimonial de llars i empreses i el desplegament ràpid del pla de recuperació. Aquests factors expliquen que, enguany, l’economia espanyola mantingui la solidesa i la resiliència, amb una previsió prudent de creixement econòmic, que augmenta fins al 2,4%. I per a l’any que ve preveu un increment del PIB del 2%, que, malgrat la retallada que fa, és el doble de la mitjana de la zona euro.
Aquests són els punts bàsics del document. Com sol passar cada any, el to de les previsions del govern espanyol enguany també és optimista, si tenim en compte què han dit la resta d’institucions estatals i estrangeres sobre com creixerem el 2024. No n’hi ha cap que arribi al 2%, sinó que queden unes dècimes per sota. Els darrers han estat l’FMI, que rebaixa la previsió a l’1,7% i el Banc d’Espanya, que l’havia marcat en l’1,8% unes setmanes abans. Per la seva banda, dos dels serveis d’estudis més importants del país, el del BBVA i el de CaixaBank, han rebaixat les seves previsions a l’1,8% i l’1,4%, respectivament. A més, el govern espanyol no dubta que l’estat se situarà molt per damunt de la zona euro. De fet, al setembre, el BCE va rebaixar l’estimació de creixement a l’1%. Aquí, sembla que l’acord és general.
Però sí que mereixen un comentari els quatre pilars sobre els quals fonamenta el seu raonament el govern espanyol en funcions. Senzillament, perquè la tendència que hi ha en aquests moments no és tan bona com la que presenta com a base.
Comencem pel mercat laboral espanyol, que diu que manté un bon dinamisme. És veritat que el mercat laboral ha tingut un comportament més bo que no es preveia, però ara com ara som en una situació d’alentiment, tant en la disminució de la desocupació (sobretot en el cas dels joves, en què la taxa d’atur és al 28%) com en la creació de llocs de feina, que el primer semestre va créixer d’un 2,3% i l’any passat va ser del 4,3%. A més, una part de la bondat del comportament de què parla –l’aspecte qualitatiu– es basa en la caiguda de la taxa de temporalitat, un fet que ja hem comentat mantes vegades que genera molts dubtes amb el sistema de càlcul que s’utilitza avui, després de la reforma laboral, en què els contractats fixos discontinus es consideren “no desocupats” en el temps que no treballen. Per tant, el que diu el Govern espanyol ha estat cert fins fa uns mesos, però s’ha entrat en un alentiment molt clar.
Un altre pilar comentat és l’evolució positiva del mercat exterior. Les perspectives de creixement dels països clients principals no sembla que suportin del tot aquesta afirmació. Tampoc les dades dels darrers mesos. Pensem que de l’abril fins al juliol (últimes dades) les taxes de creixement anual han estat negatives cada mes, entre un -3% i un -6%. Per això, els darrers comentaris oficials que s’han fet sobre aquest punt només parlen de l’evolució conjunta dels set primers mesos, comparats amb els de l’any passat, període en què, efectivament, la xifra total va ser superior, però eviten de comentar l’evolució mes a mes. El cas català és diferent, perquè aquests quatre mesos han pujat entre el 4% i l’11%. Gràcies, sobretot, a l’excepcional venda a l’exterior que han tingut els cotxes.
Hi ha un altre fet que em fa dubtar també de com acabarem l’any, i és la base de les previsions del govern espanyol. Segons l’AIReF, en el seu model de seguiment en temps real del PIB, la situació del tercer trimestre no ha estat gaire galdosa. En realitat, dóna un creixement trimestral del PIB del 0,1%, quatre dècimes per sota del segon, en càlculs de l’11 d’octubre. La clau de l’alentiment, segons el seu model, es troba en les exportacions de béns i serveis, que cauen d’un 2,8% trimestral. Si considerem que les de serveis deuen haver anat prou bé, gràcies al turisme, aleshores, podem inferir que els mesos d’agost i setembre –dades que encara no s’han publicat– no serien pas gaire bones en la resta de sectors. Vet aquí un segon dubte sobre l’explicació que fa el govern espanyol en funcions.
El tercer aspecte parla de la solidesa patrimonial de llars i empreses. Aquí, probablement, segueixen el que va dir el Banc d’Espanya sobre l’endeutament d’empreses i famílies en acabar el segon trimestre. Segons que apuntava, el deute consolidat de les societats no financeres s’ha reduït dels 963,7 milers de milions d’euros, el segon trimestre del 2022, als 939,4, el juny del 2023. En termes del PIB, la ràtio ha disminuït del 74,8%, el juny del 2022, fins al 66,6% a mitjan 2023.
Per la seva banda, el deute de les llars i institucions privades sense ànim de lucre s’ha reduït lleugerament de 717,1 milers de milions d’euros, el juny del 2022, a 703,2, a mitjan 2023. La ràtio sobre el PIB va disminuir fins al 49,9% el segon trimestre del 2023, des del 55,6% d’un any abans.
Per tant, el deute d’empreses i llars s’ha reduït a l’estat espanyol el segon trimestre del 2023, i en total suma 1,6 bilions d’euros; una xifra que se situa per sota de la registrada fa un any (-2,3%). En termes del PIB, la ràtio ens indica una moderació significativa de l’endeutament, fins al 116,5%, davant el 130,4% del juny del 2022. Tot i això, és una xifra molt important i, sobretot, costosa, en una època d’augment dels tipus d’interès. Segons que explica el supervisor bancari, aquesta reducció es deu a la combinació d’uns quants factors, entre els quals destaca que hi ha una revaloració dels actius financers (la borsa ha pujat), que s’han reduït les operacions netes de deute (menys crèdits i retorns avançats; pensem en les hipoteques) i que el PIB ha augmentat (un punt important que, en créixer i ser al denominador, fa que les ràtios baixin).
També inclou un punt molt favorable a la seva actuació. En el text enviat a Brussel·les es diu que la posició financera de les llars i les empreses millorarà gràcies a “les mesures de suport a les rendes i avals financers desplegats pel govern, a la reducció del seu endeutament i al bon comportament de l’ocupació, juntament amb la millora del poder adquisitiu de les llars, que permetran que el consum s’acceleri el 2024 i sigui un dels principals elements de creixement de l’economia espanyola l’any vinent”. Aquest punt també em crea dubtes. No sé si s’accelerarà el consum ni si millorarà tant el poder adquisitiu de les llars. Pensem, per exemple, que alguns ajuts, com ara les baixades d’IVA o “l’excepció ibèrica” a la llum, s’acabaran.
I, finalment, un element fonamental per a la política econòmica del 2024 serà continuar avançant en el “desplegament de les inversions i reformes del Pla de Recuperació d’Espanya, claus per a la modernització del sistema productiu, així com per a la digitalització, la transició energètica, la cohesió social i territorial i la igualtat”. Segons que diu el document, l’estat espanyol encapçala el desplegament a Europa del Pla de Recuperació, i ja ha rebut 37.036 milions d’euros provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, després del compliment satisfactori de 121 fites i objectius complerts d’un total de 416, la qual cosa equival, gairebé, a un 30% del total.
També afirma que s’han resolt convocatòries d’ajuts i licitacions de serveis i obres per a un 80% d’aquests fons (30.000 milions d’euros), que financen més de 500.000 projectes, i el Tresor ja ha fet pagaments per 38.700 milions d’euros als òrgans gestors i beneficiaris finals, és a dir, més que els fons europeus transferits per la Comissió Europea fins ara.
D’aquesta darrera qüestió, no en puc dir res. No puc comprovar si són certs ni en quin punt de desenvolupament es troben tots aquests aspectes que diu el govern espanyol. Puc fer un acte de fe o un acte d’escepticisme. Faig el segon, per desconeixement de la realitat, atesa la foscor en què han embolicat aquest punt. Tant de bo sigui tot tan positiu com diuen.
En definitiva, crec que el document enviat a Brussel·les traspua tot un halo d’optimisme excessiu. Alguns dels aspectes que esmenta han estat realitat fins ara, com el laboral, però ara són en un període de transició. Passa igual amb les exportacions. En aquest cas, amb un alentiment més clar, perquè ja fa uns quants mesos que hi ha reducció. I en la resta de qüestions, no sé si les famílies gastaran al ritme previst pel text ni si les empreses estaran tan bé com diuen, amb unes exportacions que poden ser més dificultoses. Esperem, pel bé de tots, que no s’equivoquin gaire.
