Creix l’optimisme dels economistes catalans


L’optimisme dels economistes sobre l’economia catalana i espanyola ha millorat significativament aquest darrer trimestre de l’any i, per primera vegada, ateny nivells registrats abans de la crisi financera del 2008, d’acord amb els resultats de l’enquesta de situació econòmica –tardor del 2024–, presentats aquest matí al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Curiosament, aquesta bona perspectiva coincideix amb la dada contundent que va fer pública ahir el Banc d’Espanya: l’augment de la seva previsió del creixement del PIB d’enguany, fins al 3,1%, i del de l’any vinent, fins al 2,5%, és a dir, tres dècimes més en cada cas. Som a les acaballes d’un any que no ens ha deixat de sorprendre positivament, si més no del punt de vista estatístic.

De l’enquesta es desprèn que el 46,1% de la comunitat col·legiada considera que l’economia catalana està millor ara que no fa un any, quan va arribar al 35,4%. La dada actual, a més, és de gairebé deu punts percentuals més respecte del 36,7% del sondatge anterior, fet a la primavera. Aquesta millora es reflecteix directament en l’índex de confiança, que engloba la percepció dels col·legiats i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica. El sondatge revela la consolidació de l’optimisme dels economistes en el rumb de l’economia: 5,77 per a la catalana i 5,58 per a l’espanyola, en una escala de 10. En ambdós casos, és el millor nivell en gairebé dues dècades i s’acosta a les dades del juny del 2006, quan l’índex de confiança va començar a enfonsar-se amb els primers senyals d’allò que acabà essent la crisi financera del 2008.

Durant l’acte, Xavier Segura, director tècnic de l’enquesta, ha assegurat que els resultats econòmics de l’exercici 2024 eren sorprenentment elevats. “I això té un valor extraordinari –ha dit–, si els vinculem al creixement de l’entorn econòmic.” És més significatiu encara perquè un dels elements de creixement de l’economia catalana ha estat la capacitat exportadora als països líders de la Unió Europea. Aquesta tendència s’observa en un exercici que teòricament havia de ser més complicat. Ens anem acostant a les fases més expansives de l’economia catalana.” Per una altra banda, el degà, Carles Puig de Travy, ha afegit: “Els tipus d’interès baixen, es va controlant la inflació, el mercat laboral funciona amb bones dades d’ocupació, el consum tira i l’entorn immediat és totalment positiu. L’economia catalana demostra una resiliència importantíssima.”

Els raonaments que fa el Banc d’Espanya per justificar la millora de previsions es fonamenten en l’anàlisi conjunta dels indicadors –per exemple, d’ocupació, de consum i de confiança– que ofereixen informació parcial, i encara incompleta, sobre el comportament de l’activitat el quart trimestre. Però tots apunten al fet que, en aquest període, el ritme d’avanç del PIB es podria situar entre el 0,6% i el 0,7% intertrimestral. “Sigui com sigui, hi ha una incertesa particularment elevada entorn d’aquesta estimació, a conseqüència de la dificultat per a valorar l’impacte econòmic de la dana que va afectar diverses províncies, sobretot a València, a final d’octubre.”

I afegeix que, entre els indicadors que són coherents amb el manteniment d’una taxa de creixement important, cal destacar els que fan referència a la confiança. Amb informació fins al novembre, els indicadors PMI (directors de compres) es mantenen en terreny clarament expansiu i els resultats de l’enquesta del Banc d’Espanya sobre l’activitat empresarial (EBAE), feta pública abans-d’ahir, indiquen un augment de la facturació de les empreses espanyoles aquest trimestre.

Concretament, l’enquesta resumeix la situació en tres aspectes. El primer és que les empreses perceben un augment de la facturació el quart trimestre del 2024, enfront dels descensos registrats el mateix trimestre dels dos anys anteriors. El segon és que l’indicador de facturació de l’EBAE del quart trimestre del 2024 mostra una caiguda, que considera transitòria, al País Valencià, que contrasta amb l’augment registrat a la resta de l’estat espanyol. I, finalment, destaca que baixa el percentatge de companyies afectades per despeses financeres més grans i escassetat de demanda, si bé es mantenen els problemes de mà d’obra i la pujada de la incertesa geopolítica.

Tornant al sondatge dels economistes, també ha demanat als col·legiats de pronunciar-se sobre un seguit de qüestions relacionades amb l’actualitat. Hi ha una gran majoria (82%) que afirma que el nivell de col·laboració público-privada és molt baix per les necessitats que té el país i, lligat amb aquest aspecte, també una gran majoria (71%) considera que no és assolible l’objectiu del nou govern de la Generalitat de construir cinquanta mil habitatges públics nous abans del 2030. L’escepticisme, basant-se en tantes promeses fallides dels polítics, té molt a veure amb aquesta majoria.

En canvi, els economistes estan dividits sobre la possibilitat de convertir en permanents els gravàmens temporals sobre els sectors energètic i bancari: el 51,5% hi va en contra i el 40,0% a favor. A més, el 56,5% opina que imposar aranzels a vehicles elèctrics procedents de la Xina no és favorable per a l’economia catalana. Aquí, els col·legiats van en la mateixa línia mostrada públicament per les autoritats alemanyes, si bé amb una majoria exigua.

Aquest és un aspecte cabdal, veient la situació del sector de l’automòbil a Alemanya, que, encara que es digui que no, ens pot acabar esquitxant de ple. Recordem que el mes d’octubre els 27 països membres de la Unió Europea no van posar-se d’acord durant la votació al Consell de la UE sobre l’establiment d’un aranzel extraordinari als vehicles elèctrics importats de la Xina, cosa que no ha impedit que la Comissió decideixi d’implantar-lo definitivament. Deu països, entre els quals França i Itàlia, van votar a favor d’introduir aquest recàrrec. Dotze es van abstenir, entre els quals Espanya, que després d’haver secundat inicialment la mesura havia deixat entendre que s’hi oposaria. I cinc, un dels quals Alemanya, van votar-hi en contra.

En vista de tots aquests pronòstics tan positius, ens podem demanar si no hi ha excés d’eufòria. Per això el Banc d’Espanya insisteix que cal no oblidar la gran incertesa de tint geopolític i pel retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Les mesures que implantarà encara s’han de veure detalladament i s’han d’aprovar, però el possible augment dels aranzels alentiria l’economia mundial i faria pujar la inflació, per bé que la magnitud d’aquests efectes dependria de la resposta dels altres països. Les notícies ara són molt bones, però hem d’estar molt atents, perquè l’entorn europeu tampoc no hi ajuda gens ni mica…