L’independentisme celebra la sentència: “No és acceptable la persecució d’un moviment”

La classe política independentista ha rebut amb optimisme la resolució del TJUE de les prejudicials presentades per Pablo Llarena. Especialment en la part en què el tribunal parla de “grup objectivament identificable” i que a parer seu, dóna més armes a les defenses dels exiliats per evitar que siguin extradits.

La reacció política més esperada era la del principal afectat, Lluís Puig, a qui Bèlgica va denegar d’extradir i va originar les prejudicials de Llarena que avui s’han resolt. L’ex-conseller de Cultura, en una entrevista a El Món a Rac1 ha dit que està “carregat de raons” per fer front, si cal, a una nova euroordre. “Hi ha més arguments per continuar sense retornar-me a Espanya, hi ha més causes que ha de complir la nova petició d’extradició”, ha dit.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, entén que aquest pronunciament demana una protecció de l’independentisme perquè no se li vulnerin els drets: “No és acceptable la persecució d’un moviment”.

L'independentisme és un “grup objectivament identificable”, i això, segons el TJUE, reclama protecció davant la possibilitat de vulneració de drets. No és acceptable la persecució d’un moviment.

Al vostre costat, @LluisPuigGordi, president @KRLS, @toni_comin i @ClaraPonsati https://t.co/d0SW3i9G9a

— xavier antich (@XavierAntich) January 31, 2023

Des de Junts, el secretari general, Jordi Turull, així com Josep Rull, creuen que el pronunciament és positiu perquè assenyala l’independentisme com un grup objectivament identificable. “Ens diem i som independentistes catalans”.

“Grup de persones objectivament identificables”. Els independentistes.

Gràcies @LluisPuigGordi. Gràcies Exili.

— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) January 31, 2023

Per part d’ERC, la secretària general, Marta Rovira, o l’eurodiputada Diana Riba també remarquen el valor que pot tenir aquest supòsit en un futur i creuen que evidencia una persecució: “És evident que en els últims cinc anys, han creat euroordres a la carta per extradir els exiliats“, ha escrit Riba. Rovira, per la seva banda, creu que el pronunciament d’avui comença a reconèixer que existeix una causa general contra l’independentisme: “És a dir, persecució política”.

Amb aquest argument que exposa l’Andreu, es comença a reconèixer que existeix una causa general contra l’independentisme, és a dir, persecució política. No són casos individuals, és tot un moviment democràtic https://t.co/cFxvyvkAG1

— Marta Rovira Vergés🎗 (@martarovira) January 31, 2023

El diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas creu que “hi ha molts elements per a l’esperança”. En una entrevista a TV3 ha dit que els jutges de Bèlgica no poden examinar si el Tribunal Suprem és competent o no per a jutjar Lluís Puig. Però també veu molt positiu que s’obri la porta a demostrar que hi pot haver un risc de no haver-hi judici just respecte a un grup identificat de persones. Creu que aquesta excepció entronca amb el concepte de “minoria nacional”, que ja han utilitzat les defenses dels encausats per l’1-O.

Quant a l’ANC, l’entitat ha celebrat que la resolució “dóna esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure els seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.”

I recorda: “L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.” Així, acaba dient: “És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.