02.04.2019 - 01:50
Una quinzena de col·lectius de colombians exiliats, desplaçats i represaliats ha començat una marxa de París a l’Haia per a reclamar justícia a la Cort Penal Internacional (CPI), que ha acceptat d’estudiar les ‘nombroses proves que responsabilitzen ex-governants del país en l’extermini sistemàtic de més de cinc-cents dirigents socials i comunitaris‘, entre els quals s’inclouen dirigents indígenes, estudiantils i defensors dels drets humans.
La marxa, que ha rebut el suport de la Intersindical Valenciana i altres organitzacions solidàries d’arreu d’Europa, va començar dijous i és previst que arribi a l’Haia demà passat, després d’haver travessat tres estats i vuit ciutats europees. Una comissió va llegir el manifest a París i és previst que arribi fins a la seu del CPI. Allà, a l’Haia, hi haurà l’opositor i aspirant a la presidència de Colòmbia Gustavo Petro, que ha rebut amenaces de mort personals i familiars, a més d’algun intent d’atemptat, segons que explica la Intersindical en un comunicat.
‘L’obertura d’un procés d’investigació imparcial de la CPI sobre les múltiples massacres i abusos de l’estat sobre les poblacions civils i els dirigents socials, ha creat una considerable expectativa als defensors dels drets humans i l’oposició política al govern de Duque/Uribe per tal que es pugui garantir el seu dret a la vida i a exercir la protesta pacífica amb un respecte a les convencions internacionals vigents’, diuen.
L’objectiu és també internacionalitzar el conflicte de Colòmbia. Diuen que la situació s’ha agreujat des que va arribar al poder Iván Duque, que va abanderar el no al referèndum sobre els Acords de Pau entre el govern colombià i les FARC el 2016. Els opositors relaten que la signatura de la pau havia obert una ‘esperança de reconciliació i reconstrucció al país’ i que cal jutjar els ‘execrables crims de lesa humanitat’ que s’han comès a Colòmbia.
Els organitzadors també denuncien que la policia colombiana ha reprimit les mobilitzacions de les comunitats indígenes pels seus drets territorials i els seus serveis públics comunitaris, especialment al departament Chocó. En aquest sentit, critiquen el silenci internacional sobre la repressió del govern colombià.
