29.11.2022 - 16:38
|
Actualització: 29.11.2022 - 17:38
Unes hores després de l’anunci de l’acord del Botànic sobre el reglament del requisit lingüístic dels funcionaris, que demana per primera volta d’acreditar oficialment el nivell de català als aspirants a funcionaris, han començat a aparèixer crítiques per part d’entitats de defensa de la llengua, que consideren que el reglament és totalment insuficient.
Un requisit lingüístic insuficient i aigualit i a l’horitzó del 2025
El Tempir, associació cívica en defensa de la llengua i la cultura, ha dit en un comunicat que és una “oportunitat perduda” i que no té cap mena de lògica que a la Sanitat no s’apliqui el requisit de coneixement del català. A més, troba que l’acord no equipara el País Valencià a altres territoris, de manera que “continua a la cua en protecció de drets lingüístics”, fins i tot per sota de la regulació aprovada pel PP a Galícia.
Malgrat que valoren que s’exigeixi la garantia del coneixement del català per a l’accés a la funció pública, lamenten que no se situï al mateix nivell que el castellà, “l’única llengua de la qual s’exigeix el coneixement efectiu”. També diuen que és “preocupant i simptomàtic” que no es faci cap referència al fet que els qui ja són funcionaris de carrera hagin de capacitar-se en un termini de temps fixat.
En resum, el Tempir troba que és “parcial i migrat, que no acaba de prestigiar la llengua i sí la mig devalua per una regulació incompleta (Sanitat)”, tot equiparant l’exempció en l’àmbit sanitari “com si es tractara d’un nou Baix Segura”.
Escola Valenciana també troba insuficient la proposta de requisit lingüístic presentada per la Generalitat i, de la mateixa manera, troba que “excloure Sanitat i Justícia d’aquesta proposta és una renúncia inadmissible”, perquè “una de cada dues vulneracions lingüístiques tenen lloc en l’àmbit sanitari”.
L’entitat troba que “l’única manera de garantir els drets lingüístics de la ciutadania és amb una plena competència lingüística de tot el funcionariat” i que, per tant, hauria d’afectar tota l’administració, és a dir, també diputacions, administració de l’estat i empreses públiques.
Les dues entitats també destaquen que no s’ha lligat la certificació del nivell de català al projecte lingüístic del centre i el nombre d’hores cursades en català. Escola Valenciana insisteix que “l’alumnat que només ha cursat un 25% d’assignatures en valencià no tindrà mai el mateix nivell de competència lingüística que aquelles persones que han fet els estudis en un programa d’ensenyament òptim amb una càrrega lectiva igual o superior al 50% en valencià”.
En la mateixa línia, la Intersindical Valenciana també el troba insuficient i assegura que el reglament hauria d’abastar el conjunt de les administracions públiques valencianes i que els efectes haurien de ser immediats, i no pas haver d’esperar tres anys. Per tot això, el sindicat considera “una nova oportunitat perduda que aquesta reglamentació de la competència lingüística no siga més ambiciosa i avance decididament cap a la normalització lingüística del nostre país”.
Sobre això, Vicent Maurí, ex-secretari general del sindicat, ha dit: “No deixa de sorprendre’m la capacitat que tenim al País Valencià d’empassar-nos gripaus en matèria de política lingüística i després vendre’ls com a acords històrics.”
Per contra, Acció Cultural del País Valencià ha celebrat l’anunci de l’acord i ha considerat que era un “dia històric” i “un pas decisiu per a posar fi a la discriminació dels valencianoparlants a l’administració pública valenciana”.
‼️ Avui és un dia històric per ACPV!! ‼️
⁰🥳 Celebrem haver aconseguit el requisit lingüístic per accedir a la funció pública!
✊🏻 Un pas decisiu per acabar amb la discriminació dels valencianoparlants a l'administració pública valenciana.
☝🏻 Però i això què vol dir? 🧵👇
— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) November 28, 2022
