El català a l’escola: vuit veus analitzen el nou pla d’Educació per a salvar la llengua

El conseller d’Educació de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar abans-d’ahir un nou pla de promoció, impuls i augment de l’ús social del català a escoles i instituts, que començarà com a projecte pilot aquest mateix curs en dos-cents centres. La urgència era evident, però per primera vegada el Departament d’Educació va constatar el descarrilament del model d’immersió lingüística a partir d’una enquesta d’usos lingüístics a l’aula feta el 2006, el 2013 i el 2021. Arran d’aquesta situació, el nou pla vol fer una revisió quirúrgica de la realitat sociolingüística de cada centre i que siguin els docents mateixos qui proposin mesures per a revertir-ho.

Hem demanat l’opinió sobre el nou pla de promoció del català a les aules a docents, sociolingüistes i activistes per la llengua. Vuit veus autoritzades en la matèria, que us oferim a continuació.

Xavier Díez: “Un alumne no hauria de poder-se graduar sense competència lingüística en català”

Representant de l’USTEC al Consell escolar de Catalunya

“Sóc molt escèptic. Entenc que el nou conseller d’Educació vol posar fil a l’agulla, però ha format part de l’organigrama del departament durant anys i mai no hi ha hagut cap esforç en aquest sentit. El pla és ple de grans idees i grans intencions, però no hi veig substància. Hi ha més interrogants que no pas respostes. És la mateixa mena d’estratègia que han fet servir amb els plans contra el bullying, que no han funcionat; amb el maltractament de gènere, que tampoc no ha funcionat; o el pla contra les drogues, que tampoc no ha funcionat. És fer veure que es fa alguna cosa perquè hi ha una demanda social, per una consciència que el català es degrada al sistema educatiu. Tenint en compte els precedents de programes similars, hi ha un gran escepticisme.

Si un professor fa la classe en castellà, no passa res, perquè no hi ha un protocol ni cap mena de sanció, i tampoc no hi ha indicacions clares sobre què fer quan hi ha alumnes que no volen parlar en català en cap cas. Molts d’aquests arriben a la universitat sense haver obert la boca ni dit res en català. Una persona no hauria de poder-se graduar si no ha estat capaç de tenir una fluïdesa i una competència lingüística en català i que la pugui demostrar. No està estipulat, i més aviat és el contrari: hi ha una obsessió per complir un percentatge d’un 90% de promoció a l’ESO, sigui com sigui. S’aproven alumnes que probablement no saben ni ubicar casa seva en un mapa.”

Cristina Figueras: “Cal que Inspecció s’hi posi més en ferm”

Professora de llengua i literatura catalana a l’Institut de Sant Quirze del Vallès.

“És bon senyal que el departament s’hagi posat mans a l’obra en aquest aspecte, que hagin dit que hi ha un problema. Semblava que la davallada del català als instituts per part d’alumnes i professors no era del tot certa i que la immersió lingüística funcionava. S’ha de veure quin pressupost hi haurà per a fer aquest pla, perquè les intencions estan molt bé, però cal concretar. S’han de fer unes comissions i veure com està cada centre abans d’engegar res més tangible. Fa respecte que no acabin essent tan sols en bones intencions i que no hi hagi polítiques reals.

És evident que als centres és on millor es coneix la realitat lingüística, per tant han de tenir un pes, però hi ha d’haver una formació i algú expert. Segons el centre, pot estar més conscienciat d’aquesta qüestió i fer tot allò que pugui per a revertir-la, però potser no tots tenen la mateixa opinió. Per tant, ha d’haver-hi algú expert que piloti i faci una formació per a veure exactament cap a on s’ha de tirar. També em sembla important que Inspecció s’hi posi més en ferm. Si saben que hi ha un professor que no parla gens en català, i ho ha de fer per llei, que s’hi posin. Tot queda sempre en advertències, o ni tan sols això…

Hi ha d’haver un punt d’obligatorietat en l’ús de la llengua. Tenim aquesta tendència a dir que el català ha de seduir. No, el català no ha de seduir. El català ha de ser útil, com totes les llengües. El castellà o l’anglès no sedueixen, són llengües útils per al dia a dia. És obligatori que els professors facin servir la llengua catalana perquè és la llengua vehicular dels centres. Si tu a l’empresa no segueixes les directives, suposo que tens una advertència i, al final, potser t’acomiaden. Hi ha d’haver unes conseqüències per a les persones que no segueixen les directrius d’Ensenyament.”

Avel·lí Flors: “Cal fer entendre al personal docent la importància que el català siga el centre de gravetat del model educatiu”

Sociolingüista.

“És un bon indicador que el departament presente dades sobre els usos lingüístics i mire de posar solució a un problema social que s’intuïa que existia, però del qual rarament s’havia parlat obertament. El pla va en una bona direcció perquè fa créixer la formació del professorat en la gestió de les llengües –és important de reforçar que els professors són models d’ús lingüístic per als alumnes i persuadir-los perquè mantinguen el català– i per la idea que es formin comissions dins els centres que dissenyen polítiques de promoció de l’ús del català. S’ha de fer dins les activitats lectives i no lectives, un context d’informalitat i en què cal reforçar els registres difícils de desenvolupar amb les activitats d’ensenyament. És interessant i va en la bona línia, però caldrà veure com es concreta i si hi haurà prou recursos.

A més, caldria assegurar que tot el professorat té prou competència oral i escrita per a un ús correcte de la llengua i els coneixements de com gestionar les pràctiques lingüístiques dels estudiants per a superar aquesta tendència de l’ús del castellà en les activitats entre iguals. Una de les dades més preocupants de l’enquesta és el 21,4% d’estudiants que fan servir el català entre ells quan treballen dins l’aula. És per sota del percentatge de catalanoparlants, fins i tot. També caldria fer entendre al personal docent la importància que el català siga el centre de gravetat del model educatiu. Hi ha un gruix important de professors indiferents amb aquesta qüestió i que, per comoditat o per pensar que així són més flexibles i s’acosten a l’estudiant, poden fer aquests usos fluctuants de la llengua. En aquest sector, amb una formació adequada, podem decantar-los cap a un ús més conscient de la llengua.”

Irene Rigau: “El mal que va fer Ciutadans ha arribat molt lluny”

Ex-consellera d’Ensenyament.

“Els professors som i hem de ser models lingüístics i no canviar de llengua. I aquí hi ha hagut un relaxament. La substitució de les lliçons anomenades magistrals pel treball cooperatiu i de projectes exigeix de vigilar de molt a prop en quina llengua treballa el grup d’alumnes per evitar que repeteixin la dinàmica que hi ha en la societat, en què el catalanoparlant canvia de llengua quan l’altre parla en castellà. Cal reforçar la conscienciació dels professors sobre l’impacte que té en la societat el seu comportament lingüístic als centres. Amb tot, és urgent i necessari prestigiar el català i modernitzar-lo. Hi ajudaria molt que Siri i Alexa parlessin català.

El suport que va tenir la catalanització al començament de la normalització lingüística és evident que no existeix. Hem de recuperar la despolitització de la llengua. El mal que va fer Ciutadans ha arribat molt lluny i ha entrat a les escoles. La judicialització que pateix la llengua, amb les denúncies de certs pares, fa patir els centres. I és segur que això representa un fre. I més, si tens en compte que, incomprensiblement, t’obliguen a enviar el projecte lingüístic a l’Associació Hablamos Español, que és la que promou les denúncies. Això pot originar molta inseguretat dins els claustres. Ara que es va demostrant que el TSJC continua reclamant el 25% de castellà, com ha passat fa poc en escoles del Prat de Llobregat i de Llagostera, s’ha constatat, malauradament, que el blindatge de la llengua no era tal i, per tant, no és estrany que els docents se sentin decebuts.”

Antoni Dalmases: “Aquest és un país en què, si dius que fas una cosa, és com si ja l’haguessis feta”

Ex-professor de secundària de llengua i literatura.

“Han fet el pla perquè sembli que fan coses. Aquesta gent que es posa a resoldre el problema, que és gravíssim, són els menys adequats, perquè no entenen res. El conseller d’Educació va dir en una entrevista al 324 que els professors sortien preparats i tots parlaven català, això és mentida. No surten preparats per a ensenyar català ni per parlar català correctament, a vegades. Ni amb cap interès –i aquesta és la cosa– de parlar-lo. Vaig sentir parlar la consellera de Cultura i em va causar una profunda tristor perquè tenia uns arguments d’estar per casa. No tenen consciència que el problema és demogràfic i polític.

Es gastaran uns diners fent aquestes comissions, reunions i trobades telemàtiques tan delicioses. Tot això, cap a on va? Política és imposar un criteri o convèncer la gent del criteri que tens. Què legisla, el Departament d’Ensenyament? Tot li recorren en contra. I, per tant, hem d’admetre que les lleis espanyoles són les lleis que valen? A què esperen, per plantar-se? No ho faran mai. Aquest és un país en què, si dius que fas una cosa, és com si ja l’haguessis feta.

Cal que s’ocupi del català la gent que val i que en sap. Aquests no valen. Hi ha grups que parlen de sociologia lingüística i que treballen, com el grup Koiné. Aquesta gent, hi és, i no a sou del departament, com qualsevol xitxarel·lo que va per allà amb corbata i mudat. El govern ha de callar i sotmetre’s a l’opinió dels especialistes, igual que haurien d’haver fet amb la pandèmia. I si no en són capaços, plegar. Així de fàcil. La demografia no la canviarem, però el concepte de la gent sí que l’hem de canviar. I no podem acceptar mestres que no volen fer servir el català. Punt final, s’han de fer fora. Diuen que és molt gros, això. Que no és gros, això que ens passa? Però no ho faran, perquè a la política hi ha aquest joc de no fer-nos mal entre tots.”

Maria Antònia Font: “L’escola no pot normalitzar el català tota sola”

Presidenta del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans i ex-presidenta de la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana.

“Que el pla vulgui actuar a partir de la realitat sociolingüística de cada centre pot ser una arma de doble tall. Em pareix bé que hi hagi una planificació a tres anys, o els que calguin, però hem d’estar alerta pel perill d’acabar justificant més ús del castellà per la realitat sociolingüística d’aquell centre. La prioritat és que al centre, dins i fora de les aules, la llengua d’ús sigui el català, que els models lingüístics siguin igualitaris a tot el territori, tant a les públiques, com a les privades i concertades. I si es pot garantir que els alumnes tenen prou nivell en català, que el centre funciona en català, i fora del centre s’ha arribat a la normalització del català en tots els àmbits, es podria valorar de fer una assignatura en una llengua estrangera. De tots els models lingüístics escolars del territori, el més bo continua essent el d’immersió lingüística o el d’ensenyament 100% en català.

Durant uns anys s’ha dit que l’escola en català ja funcionava perquè els mestres van posar pilars molt ben posats i es van cuidar uns altres àmbits. És ver que tots els altres àmbits també són importants, però es va descuidar una de les potes fonamentals perquè el català sobrevisqui: l’educació. Celebr que es faci un pla específic, i que es tornin a posar els ulls a l’escola i a l’ús de la llengua, consider que és molt important. Ara, l’escola no pot fer tota sola la feina de normalització del català. És molt important treballar de dins, però també a l’entorn escolar. S’ha de treballar en tots els àmbits i a tot el territori perquè tot allò que es fa en una part afecta el seu conjunt, tant si és per bé com per mal.

És urgent de fer un congrés internacional en què es tracti la qüestió del català. Vivim en un món globalitzat i és hora que tothom es posi les piles i es facin campanyes en conjunt. Ara, el sistema es posarà a Catalunya? Molt bé, i què passa amb el País Valencià i les Illes? La normalització de la llengua no es fa només des del Departament d’Educació de Catalunya.”

Òscar Escuder: “És un pla que va en la bona direcció”

President de la Plataforma per la Llengua.

“El fet de partir d’unes dades que es vulguin corregir ens sembla correcte. És un pla que va en la bona direcció, i si pogués ser més ràpid, millor. Si en compte de començar per dues-centes escoles, en comencés per més, seria millor. I si en compte de quatre anys, ho fessin en dos, millor. No sé com tenen pensada la verificació dels nous projectes lingüístics, però m’inspira certa confiança que per primera vegada reconeguem que tenim un problema i que les coses no van bé. Tenim el diagnòstic, que no és bo, i hem de posar-hi tractament, que sembla que comença a anar en la bona línia.

És evident que l’escola té una importància espectacular, però no va deslligada de la resta del món. Per més que les coses funcionin més bé a l’escola, si quan els xavals en surten, no es troben en entorns on puguin practicar allò que aprenen, no serà tan efectiu com hauria de ser. Si no tenim audiovisual, referents culturals, youtubers en català… No s’acabarà de percebre la llengua com a prou útil. Hi ha una dada del 2018 que diu que la diferència de taxa de desocupació entre els que parlem català i els que no és pràcticament la meitat. Cal fer-ho saber als pares i que no siguin hostils a l’escola. Algú m’explicava que una mestra de P3 va tenir un problema amb un pare perquè feia la reunió en català i es va queixar. Li haurien de fer entendre que ha de deixar de fer el sòmines i preocupar-se que el seu fill, a part de castellà, també sàpiga català. Ni que sigui per interès, perquè tindrà més oportunitats laborals.”

Carme Oms: “Més que una prioritat pel Departament d’Educació, el català ha de ser una prioritat pel país”

Professora d’anglès a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i membre de Docents per la República.

“És un bon començament, però trobem que la proposta és una mica vaga. Els responsables últims de fer complir tots els projectes lingüístics nous que es farien a partir d’aquestes comissions serien els equips directius dels centres, però crec que ja fan prou coses. El departament s’hi hauria d’involucrar una mica més i fer-hi intervenir Inspecció. Si el projecte lingüístic del centre diu que la llengua d’ús majoritari és el català, s’ha de fer complir. Demanem que s’especifiqui una mica més qui hauria de vigilar que això es faci bé, i si són les direccions, que les ajudin. El pla també proposa una formació sociolingüística al professorat. Creiem que cal a tota la societat, però està bé que es comenci pels docents.

A més, de la mateixa manera que es demana reciprocitat amb els mitjans de comunicació en català, estaria bé que es fessin intercanvis lingüístics entre els departaments d’educació. De la mateixa manera que la Unió Europea promociona els Erasmus, s’haurien de posar d’acord i promocionar aquests intercanvis perquè el català sortís més enllà de l’entorn immediat. És necessari per a l’educació sociolingüística de la canalla. També és molt important d’oferir recursos pedagògics en català per a les assignatures, vídeos i activitats per a fer més amena la classe o crear debat. Els professors no tenim ni el temps ni els mitjans per a fer-los, cal que el departament miri de fer materials potents en català i que es puguin fer servir a l’aula. Puc explicar als alumnes la importància del català, però si busco un vídeo per a ajudar-los a entendre la matèria i és en castellà, ja està. Tota la feina que he pogut fer abans, ja l’he perduda.

Més que una prioritat pel Departament d’Educació, ha de ser una prioritat pel país. L’escola sempre rema a contracorrent, necessitem acompanyament de tots els altres i un pacte nacional per la llengua. Falten referents per a la canalla. Si posem molt d’accent en el català a l’escola, acabarà essent la llengua dels deures i d’estudiar; mentre que si m’ho vull passar bé i mirar youtubers, que parlen en castellà, pensaré que el castellà és més divertit.”