L’opinió dels palestins

Aquest mes de març el Centre Palestí de Recerca sobre Polítiques i Enquestes (PCPSR, per les sigles en anglès) ha publicat la seva darrera enquesta d’opinió. Aquest centre fa una vintena d’anys que es dedica a demanar l’opinió als palestins (que divideix entre la Franja de Gaza i Cisjordània) i tot sovint fa enquestes a quatre mans amb centres israelians. L’interès de la darrera enquesta, feta a 1.200 persones a peu dret, és que és la primera després de la formació del govern d’ultradreta a Israel i pocs dies després de la mort de dos colons israelians prop de Huwara a mans d’un franctirador palestí, i la reacció posterior israeliana: centenars de colons van entrar a la zona en plena nit, van matar un palestí i en van ferir cent més en revenja.

L’enquesta mostra que el 71% dels enquestats palestins dóna suport a l’atac armat contra els dos colons i el 21% hi és contrari. El 75% creu que la reacció posterior dels colons entrant de nit per venjar-se matant es pot llegir com la reacció del govern i de l’exèrcit israelià i el 20% creu que no, que solament és l’expressió dels colons israelians més fanàtics. El 67% creu que sota el govern de Netanyahu cada cop hi haurà més atacs dels colons, el 70% creu que les mesures punitives del govern d’Israel faran créixer els grups armats i un 61% veu probable una tercera intifada.

De fet, en aquesta enquesta, el 68% es declara favorable a formar grups armats autonòms de l’autoritat palestina (un 25%, s’hi oposa). Si agafem els darrers anys d’enquestes a Palestina fetes per la mateixa institució i recollides aquí, es pot veure una petita tendència sobre quina és la millor via per a arribar a la independència:

A títol comparatiu: aquest 2023, en la primera enquesta després del nou govern d’ultradreta, l’opció de la negociació cau del 21% al 18%, la resistència popular es manté al 23% i la via armada puja del 51% al 54%.

Ara serà fàcil de culpar el govern d’ultradreta, però, si mirem les dades, la tendència ve d’anys. I no tan sols en aquest aspecte: la solució dels dos estats era la favorita dels palestins el 2014 (54%) però el 2022 la majoria s’hi declarava contrària (66%) i en aquesta enquesta del 2023 l’oposició s’enfila al 71%. La majoria creu que la solució dels dos estats no és viable perquè, al capdavall, els colons continuaran expandint-se en territori palestí. I tampoc no veuen viable viure en un sol estat, però amb els drets dels palestins reconeguts. Un 44% s’hi oposa, i un 25% s’hi oposa molt.

Cada terra fa sa guerra, i on els uns hi veuen terroristes, els altres hi veuen lluitadors per la llibertat. A mi, també em passa. I, per tant, no m’interessa, d’aquestes dades, jutjar moralment la via armada, negociada, o revolta no violenta, sinó constatar la tendència que marquen les dades: a Palestina cada cop creuen menys en la solució dels dos estats (que tant ens pot agradar als europeus, però que els palestins –i també els israelians– consideren inassumible), cada cop menys creuen en la via negociada, que ja es troba per sota de l’opció de la revolta, no violenta o armada. I això ja ve de temps; ara s’accelera, però no neix ara.