‘Operació Lluna’: la falsedat més gran mai explicada

—Vernon Walters: ‘Vaig dir al senyor Nixon: És molt perillós de mentir als Estats Units. No es pot deixar anar una bola com aquesta en una democràcia. Seria massa absurd! Però ell, tristament, em va dir: “Endavant, és igual.”‘

La decisió era presa i l’administració de Richard Nixon havia decidit d’engegar un pla per a enregistrar en un plató l’arribada de l’home a la Lluna i avançar-se als russos en la cursa espacial. La CIA tenia informació que la federació soviètica podia enviar el primer home a la Lluna en pocs mesos i Nixon necessitava una proesa per a canviar la imatge negativa que en tenien els ciutadans després d’haver embarrancat el país en la Guerra del Vietnam. Però necessitaven algú que fes un enregistrament creïble, i aquesta persona no va ser sinó Stanley Kubrick, que feia un any havia meravellat el món, i també la ciència, amb 2001: una odissea de l’espai. El documentari Operació Lluna, del francès William Karel, va retratar aquesta gran mentida l’any 2002 i es pot trobar per la xarxa.

Però no és un documentari qualsevol, sinó allò que s’anomena un fals documentari –’mockumentary’ en anglès–, un gènere poc utilitzat, però per la dificultat d’execució. Consisteix a presentar una història com real però, a mesura que va avançant, la trama es va desfent fins a convertir-se en una burla, una sàtira. Això fa Operació Lluna amb l’objectiu de ridiculitzar les teories que sostenen que l’arribada de l’home a la Lluna va ser un muntatge. Els falsos dcoumentaris, com més versemblants semblen d’entrada, més impacte originen, i aquesta obra arriba a un nivell de realisme molt alt perquè entre els entrevistats apareixen polítics que van ser molt pròxims a Nixon, com ara Donald Rumsfeld, Henry Kissinger o el que més tard seria el director de la CIA, Vernon Walters. Tots es posen en el paper i venen a l’espectador una trama completament inventada.

Nixon visita ‘Buzz’ Aldrin, Neil A. Armstrong i Michael Collins mentre són aïllats en quarantena després d’haver tornat de l’espai.La clau en el fals argument és Stanley Kubrick. Ell ja era mort quan es va filmar, però sí que hi apareixen la seva última esposa, Christiane Harlan, i el seu germà, John Harlan, productor de les principals obres mestres del cineasta. Tots dos donen fe de l’encàrrec que va rebre Kubrick mitjançant Rumsfeld perquè ajudés els Estats Units a enregistrar la gran estafa. ‘No s’hi podia negar, la Casa Blanca li havia concedit una autorització especial per a accedir a llocs estratègics del Pentàgon per a enregistrar escenes de Doctor Strangelove‘, sosté Rumsfeld mentre el relat del documentari aconsegueix de fer dubtar l’espectador sobre allò que veu.

A partir d’aquí la trama comença a enviar senyals cada vegada més histriònics, detalls que fan perdre el realisme a la història fins que cau el teló, però d’una manera molt especial i amb la complicitat de tots els entrevistats. A un no li deixa de sorprendre de veure Rumsfled i Kissinger prestant-se a fer d’actors davant la càmera. Qui si sap si era la primera vegada que mentien.

Aquest documentari va adquirir força popularitat el 2014 arran de l’emissió Operación Palace a La Sexta, dirigit per Jordi Évole. Com indica el nom, era inspirat directament en Operació Lluna i també era un fals documental. En aquest cas, el documentari es presentava com una investigació que descobria que el cop d’estat del 23-F havia estat orquestrat pel govern espanyol i l’oposició política per legitimar la figura del rei espanyol Juan Carlos I. L’objectiu era denunciar la falta de transparència de l’estat espanyol i com aquest fet permet de crear conspiracions i falses informacions sobre què va passar exactament aquell 23 de febrer de 1981.

Podeu veure Operació Lluna ací en castellà: