Dia clau en l’operació Judes: l’Audiència espanyola hi aplicarà l’amnistia?

Aviat pot acabar el malson dels tretze encausats de l’operació Judes, que va començar amb unes quantes detencions i empresonaments el setembre del 2019. Aquest matí, es fa la vista oral d’al·legacions prèvies al judici a l’Audiència espanyola, que primerament s’havia de fer el primer d’abril, però es va ajornar perquè un dels advocats estava de baixa. Arran d’aquesta sessió decidiran, entre més qüestions, si s’aplica la llei d’amnistia i s’arxiva la causa, tal com preveu l’article 11.3 de la norma. La decisió del tribunal, encapçalat per Alfonso Guevara, pot tardar uns quants dies.

Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, ha dit a les portes de l’Audiència espanyola que és “un dia clau” i que estan disposats a batallar perquè siguin amnistiats, “però també per la denúncia de les irregularitats i les vulneracions sistemàtiques dels drets fonamentals que hem patit des de l’inici del procediment”. “Ho hem denunciat durant tot el procediment, però avui és el dia escaient per poder-ho posar sobre la taula”, ha dit.

En els seus escrits, fins ara, la fiscalia ha sol·licitat fins a vint-i-set anys de presó per a alguns dels membres dels CDR encausats pels delictes de terrorisme i tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista. Les defenses argumenten que el judici no s’hauria de fer perquè tots els perseguits són blindats per l’amnistia. De fet, al·leguen que la tramitació de la causa s’ha accelerat durant els mesos de negociació i de debat de la llei.

Les defenses demanen l’arxivament de la causa amb uns quants arguments en els escrits de pronunciament previ que van presentar i que es revisaran avui. Hi exposen, entre més qüestions, la incompetència objectiva de l’Audiència espanyola com a jutjat per a instruir el cas. També hi exposen les vulneracions de drets comeses durant tot el procediment, per exemple, els entrebancs del jutge instructor, Manuel García-Castellón, a la defensa per a accedir a informació essencial. Alerta Solidària també ha assenyalat l’existència de diferents causes jutjades en uns altres jutjats vinculades amb l’operació Judes, com ara, el cas dels Nou dels Lledoners, que va acabar en absolució i en què es jutjaven fets que també apareixen en aquesta causa. Malgrat que hi ha una sentència ferma, la fiscalia ho recollia com a fet de context.

Sobre l’amnistia, demanen de suspendre el procediment perquè la llei ja s’ha aprovat i cobreix aquesta mena de casos. Però el silenci que fins ara ha guardat la fiscalia ha inquietat les defenses, que no les tenen totes, que la intenció de la fiscalia sigui demanar l’amnistia. En un comunicat, Alerta Solidària retreia la setmana passada que la fiscalia encara no hagués fet públic què n’opinava. Deia que l’argumentari del fiscal general espanyol per al cas del Tsunami Democràtic davant el Tribunal Suprem i davant l’Audiència espanyola es podria aplicar “al cent per cent, paraula per paraula, lletra per lletra” al cas de l’operació Judes. “Però el silenci que ha mantingut fins ara la fiscalia podria amagar un canvi de guió i que s’estigui protegint de possibles crítiques.”

Alerta Solidària diu que, tenint en compte els arguments ja expressats per la fiscalia sobre els casos del Tsunami Democràtic, “no hi ha marge per a oposar-se a l’amnistia per als CDR”, però afegeix: “La inventiva és il·limitada i no es pot descartar cap sorpresa.” L’escrit del Suprem repassa la normativa europea i els convenis internacionals de drets humans de referència per concloure que aquests casos queden coberts per l’amnistia perquè no tenen a veure amb les exclusions que marca la llei. “Conclouen de manera contundent que cap dels fets investigats no ha causat intencionadament cap greu violació dels drets humans fixats en les excepcions de l’amnistia, ni altres excepcions, com les de causar una mort, un avortament, tortures, etc.” Les defenses creuen que amb l’operació Judes s’ha d’aplicar el mateix criteri.

A partir d’avui, s’obren tres camins. El primer, que el tribunal demani a les parts sobre la conveniència de presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb dubtes sobre si els fets són amnistiables o no, i posteriorment decideixi si l’envia o no. El segon, que decideixi d’amnistiar la causa. O el tercer, i que seria més inèdit: que consideri que els fets no són amnistiables i marqui una data per a l’inici del judici.