03.04.2018 - 01:50
|
Actualització: 03.04.2018 - 10:11
Els Comitès de Defensa de la República fa mesos que són en el punt de mira dels poders de l’estat espanyol. El Tribunal Suprem els investiga en la causa contra els dirigents independentistes, i la Guàrdia Civil ha mirat de criminalitzar-los en els informes que ha elaborat recentment, en què els ha presentat com a organitzacions violentes. La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ha accentuat el relat de la falsa violència a Catalunya, construït no tan sols per les interlocutòries del jutge Pablo Llarena i els atestats de la Guàrdia Civil, sinó també i sobretot pels mitjans de comunicació i pels principals partits espanyols. Ara que la judicialització del procés s’internacionalitza, cal mirar de convèncer els jutges i fiscals alemanys, escocesos, suïssos, belgues, etc. que tota aquesta invenció de la violència és real. I per a fer això el blanc dels atacs són els CDR.
L’últim pas el vam veure ahir. La fiscalia de l’Audiència espanyola va anunciar que, conjuntament amb la fiscalia general de l’estat, emprendria accions contra els CDR. Amenaça d’actuar amb contundència contra les seves activitats i els atribueix possibles delictes de ‘rebel·lió, malversació i contra l’ordre públic’. Es refereix a les accions d’aquests darrers dies –en què s’han fet talls de carretera per protestar contra la repressió espanyola i per reclamar l’alliberament de Puigdemont– dient que han estat ‘actes vandàlics que fan perillar la pau pública, l’ordre constitucional i l’essència del sistema democràtic’.
La fiscalia de l’Audiència Nacional obre diligències per investigar els CDR. Assegura que l’actuació dels Comitès de Defensa de la República pot ser constitutiva d’un delicte de rebel•lió pic.twitter.com/2jFhw2FgtD
— Albert Calatrava (@albertcalatrava) April 2, 2018
La fiscalia escomet una operació d’estat contra els CDR, que ha seguit el mateix esquema d’estigmatització, criminalització i repressió que hem anat veient aquests darrers mesos contra les entitats independentistes, els partits independentistes, els dirigents independentistes, els activistes independentistes… Vegem-ho.
L’endemà de les mobilitzacions de protesta per a detenció de Puigdemont, tots els grans mitjans espanyols van destacar per damunt de tot els incidents que hi va haver amb els Mossos d’Esquadra en la concentració davant la delegació del govern espanyol. Ja parlaven de violència. I ho han continuat fent des d’aleshores; a mesura que els grans diaris de referència de tot el món destacaven articles, editorials i manifests sobre el caràcter pacífic del moviment independentista català, els mitjans espanyols maldaven per dir tot el contrari i per forçar el relat fal·laç de la violència independentista. ‘La Guàrdia Civil acredita al Tribunal Suprem 315 actes violents del procés a Catalunya‘, titulava El Mundo la setmana passada. Una setmana abans, El Confidencial filtrava (una vegada més) una part d’un informe de la Guàrdia Civil enviat a Llarena en què es criminalitzava els activistes, les entitats i els CDR vinculats al moviment En Peu de Pau, dient que eren els responsables de ‘blocar’ Catalunya. Els CDR hi són descrits com a ‘comitès cubans’.
El que diuen els diaris, ho reprodueixen i amplifiquen les televisions espanyoles, especialment els programes matinals d’Ana Rosa Quintana i Susanna Griso. A ‘Espejo público’ s’arribava a parlar d’un suposat manual que es reparteix entre els CDR per a fer guerra de guerrilles, vinculant-los amb els black blocks, i ho il·lustrava amb imatges de violència i d’avalots en països estrangers, cosa que confonia l’espectador, com si es tractés dels carrers de Barcelona o de la N-340 a l’Ampolla. Vegeu-ho en aquest vídeo. I així han continuat fins avui, amb un reportatge a La Razón titulat ‘Operació retorn de la violència‘. I en són només dos exemples.
Tot aquest desplegament mediàtic contra els CDR ha anat acompanyat d’un discurs insistent per part del PP, Ciutadans i PSOE (i PSC) de criminalització de l’independentisme, empastifant-lo d’acusacions de violència. Pedro Sànchez deia que l’independentisme ‘aposta pel caos’, i fa quatre dies el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, assenyalava els CDR dient que eren ‘el germen de la kale borroka‘. Miquel Iceta, en una entrevista a La Razón, deia aquest cap de setmana que, ‘si es manté la insurrecció, s’arribarà a un enfrontament civil a Catalunya’. El diari de Francisco Marhuenda li dedicava la portada.
Albert Rivera seguia aquesta mateixa línia ahir, batejant els CDR com a ‘comandos separatistes violents’.
Ciudadanos reclama a Rajoy que actúe contra los “comandos separatistas violentos” en Cataluña https://t.co/C6dKryxMGy
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) April 2, 2018
Fins i tot el dirigent de Catalunya en Comú Xavier Domènech va caure en aquesta retòrica desfermada contra els CDR. Deia en una entrevista a La Vanguardia que les seves accions ‘podien portar a expressions de conflicte violent’. Després, amb la polseguera que van fer aquestes paraules, va rectificar dient que s’havia expressat malament i que no s’havia de criminalitzar la protesta coiutadana.
I, finalment, com a preludi de l’anunci de la fiscalia, el dirigent del PP Javier Maroto deia en una entrevista a RNE que els CDR li recordaven ‘el pitjor que vam viure en la política basca’. Es comparava amb la kale borroka, dient que protagonitzen ‘semiviolència i avalots’. Poques hores després, el comunicar de la fiscalia. L’ofensiva és total.
La resposta dels CDR, ahir al vespre, fou ràpida. I difosa a través dels canals habituals de comunicació entre els membres dels CDR:
«Ens vàrem organitzar en els CDR per demostrar que som un poble unit i SENSE POR!
Per això, davant les últimes notícies respecte de les diligències d’investigació de fiscalia, cal recordar el següent:
Els CDR no són cap entitat i al mateix temps som el poble organitzat! Quan el poder despòtic no té proves per a demostrar res, moltes vegades ha d’utilitzar notícies d’aquest tipus perquè ens espantem i ens desmobilitzem, que és sempre l’objectiu últim de la repressió.
Aquestes notícies d’última hora corroboren que anem per molt bon camí i que la por ha canviat de bàndol!
Això sí! Cuidem la nostra seguretat i la de les nostres companyes, com hem fet sempre.
Seguim les indicacions antirepressives que sempre s’han marcat i seguim lluitant, perquè guanyarem!
No tindran presons per a tot un poble en peu de lluita!»
