Si Nadal és una època especialment sensible, enguany ho serà molt més per als milers de famílies que l’hauran de celebrar a casa de familiars o amics perquè han perdut la seva o la tenen en tan males condicions que és impossible que s’hi instaure un ambient festiu. A unes altres famílies, potser el dol els impedirà de fer cap mena de celebració. Fa més de quaranta dies que la barrancada es va cobrar 222 vides humanes i va derruir cases senceres. Literalment. L’aigua i el fang van entrar-hi, i amb tota la força ho van arrabassar tot i s’ho van endur aigües avall. Tot és tot, els mobles i els estris més grans i les coses més petites que, en condicions normals, poden semblar insignificants. Però enguany qualsevol d’aquests elements tenen una importància especial. És el cas dels ornaments de Nadal. Els arbres, les boles, les garlandes i els llumenerets de colors, les figuretes del pessebre. Tot això va desaparèixer de les plantes baixes, o continua empantanat en els trasters dels garatges subterranis que encara estan enfangats.

Arbres, boles i lluentons

Per pal·liar aquesta mancança, l’entrenadora de patinatge Yolanda Vicente ha organitzat a Paiporta una recollida d’arbres de Nadal i de tota mena d’objectes per a adornar les cases. També recull llibres infantils i joguines. “Els llibres són cultura i sempre els podem donar a les biblioteques; i les joguines que han d’arribar són noves, un camió de València”, diu. Arran d’una donació de cinc bicicletes, s’ha posat en contacte amb la fundació de l’ex-ciclista Alberto Contador perquè n’arriben més.

S’ha instal·lat a la casa Dalmau que l’ajuntament li ha cedit, en una zona emblemàtica d’aquesta zona zero. És davant per davant de l’edifici municipal, però a l’altra banda del barranc. Mirant l’eucaliptus centenari que ja va sobreviure a la riuada del 1957 i que després de la barrancada d’enguany es manté dret com a símbol de resistència. I, encara, a poques passes de la Mare de Déu, plantada ben ran de l’abisme, una aparició propiciada per algú que la va posar allí, diuen els responsables municipals. I fa l’efecte com si encara es preguntàs, astorada, per què la força de les aigües va fer tant de mal als veïns. I, malgrat les urpades, li duen flors i li encenen espelmetes. Les parets de la casa encara mostren el nivell on van arribar l’aigua i el fang, la cuina va ser destruïda, però com que la planta baixa és prou gran, ha pogut organitzar els productes en sales diferents.

El cap de setmana del pont de la Puríssima, Yolanda Vicente va escriure a mà un cartell modest dient que es recollien arbres i tota mena d’andròmines per a alegrar les festes. Va ser un èxit i els primers deu arbres que li van donar ja ocupen un lloc en deu cases de Paiporta. “Si ets un afectat, no penses a comprar-te un arbre, quan tens una pèrdua tan gran”, diu. A la gent primer li feia cosa pensar en Nadal i a posar ornaments, però al final es van anar animant. “La gent em deia que no se’n sortien, i jo els deia: “En sortirem a poc a poc, no podem fer cent passes de colp.” I es van començar a animar. Entraven, eixien, s’emportaven unes boles, i l’endemà tornaven a veure’m, m’abraçaven. Més que la tasca de donar arbres, els feia de psicòloga.” Com que ha tingut més demanda que oferta, els ornaments es van acabar de seguida i ha fet una llista de persones que esperen un arbre.

Ha escrit correus electrònics a empreses i coneguts. També s’ha mogut en les xarxes socials. De donacions, se’n poden continuar fent perquè aquest cap de setmana, i encara el vinent, els veïns puguen continuar recollint arbres, boles i més objectes per a millorar l’aspecte de la casa aquests dies de festa.

Salvar la pista de patinatge

Yolanda Vicente, coneguda per Yovima, és professora d’educació física i entrenadora de patinatge de velocitat. Entre el 2019 i el 2023 va entrenar desenes d’infants i adolescents a Paiporta. D’ací li ve la vinculació amb el poble. Després de plorar dos dies pels fets i després de comprovar que tots els seus alumnes i les famílies es trobaven bé, va demanar ajuda i col·laboració a clubs de patinatge de tot l’estat espanyol. Aquesta va ser la primera acció solidària que va voler fer. La resposta, diu, va ser formidable, amb gent que va venir de Castelló, de Barcelona, de Navarra, d’Astúries… I la seua primera intenció era netejar la pista de patinatge que hi ha al polígon de la Pasqualeta. Tot i que el fang la va negar, no havia quedat gaire malmesa i es podia netejar. Amb tot, en un moment es va prendre la decisió de convertir-la en un de tants cementeris de cotxes fets malbé per l’aigua i el fang. Yolanda Vicente s’hi va oposar fermament, amb emissions en directe a les xarxes socials i telefonades a la batllessa, i finalment va aconseguir que en tragueren els vehicles.

Després de llevar el fang, repartir articles per a alegrar les festes als veïns de Paiporta és el seu segon propòsit. En més pobles de la zona zero es repeteix aquesta iniciativa de repartir arbres de Nadal i, fins i tot, de posar-ne als carrers per alegrar la vista de la gent que hi passa.