25.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Drew Harwell
El motí a OpenAI arran de l’acomiadament –i posterior “desacomiadament”– del director executiu Sam Altman, com també les crisis successives de la xarxa social X sota la direcció d’Elon Musk, no són pas telenovel·les passades pel filtre de Silicon Valley, sinó recordatoris que ens mostren que les decisions d’un grup reduït de dirigents del sector tecnològic poden tenir un impacte profund en la societat.
Totes dues empreses van guanyar adeptes quan van prometre de crear tecnologia per a un món en transformació. Però amb Musk i Altman tant X com OpenAI han centralitzat el poder al voltant d’un petit grup de creients que deliberen en secret i no responen a ningú fora del seu cercle.
Musk ha dirigit X com un feu personal, ha promogut continguts de comptes ultres i s’ha enemistat amb anunciants. I Altman, que va ser acomiadat per la junta d’OpenAI el 17 de novembre i restituït a última hora del 21, té tant de poder o més que abans de ser defenestrat: de fet, ha aconseguit d’excloure de la junta la majoria de directors que s’hi havien oposat.
“Són tecnologies que se suposa que són democratitzadores i universalistes, però que en realitat són molt influenciades per una sola persona”, diu Noah Giansiracusa, professor de la Universitat de Bentley (Massachusetts) que investiga la intel·ligència artificial. “Tot el que fan és presentat cap a un pas més cap a la transformació de la societat. En realitat, però, no són més que cultes de personalitat. Venen un producte.”
Les crisis de totes dues companyies, que aquests darrers mesos han monopolitzat l’atenció de tot el sector, encara duren. X continua veient com els anunciants se’n van –incloent-hi, ara fa poc, l’empresa de Paris Hilton, que la directora d’X Linda Yaccarino havia defensat feia poc com a prova que X continuava essent important culturalment. A OpenAI, tot i el retorn d’Altman, la composició final de la nova junta executiva és tota una incògnita.
Tant X com OpenAI s’han presentat aquests darrers mesos no tan sols com a proveïdors de programari, sinó també com a desenvolupadors d’eines per al bé públic.
Musk va comprar Twitter l’any passat, per 44.000 milions de dòlars, amb la promesa de lluitar contra el “virus woke” que vaticinà que destruiria la civilització. Digué que el seu objectiu era protegir l’estatus de l’aplicació com a “plaça digital” per a la llibertat d’expressió.
Com a part de la seva croada, Musk ha acomiadat milers de treballadors, s’ha barallat amb els seus competidors, ha finançat influenciadors d’extrema dreta i ha donat suport a teories antisemites, entre més polèmiques. Això ha causat un èxode d’usuaris i d’alguns dels anunciants principals d’X, que havien arribat a representar pràcticament tots els ingressos de la companyia. Apple, Disney, IBM, Sony i més empreses han suspès aquest mes els anuncis a la plataforma arran que Musk va escampar la idea que els jueus tenen un “odi dialèctic contra els blancs”.
D’ençà de la fundació l’any 2015, OpenAI ha operat com una mena d’organització col·lectivista sense ànim de lucre, una estructura poc convencional que la companyia considera clau per a la missió de treballar per al benefici de la humanitat sencera. Al maig, Altman va dir que era essencial que una tecnologia “tan poderosa com la intel·ligència artificial” es desenvolupés “tenint en compte els valors democràtics”.
Després de fer-lo fora OpenAI, amb l’argument que no havia estat sincer de manera consistent, més de set-cents treballadors dels set-cents setanta d’OpenAI van dir que plegarien en massa si la junta no dimitia –potser amb la intenció de seguir Altman cap a Microsoft, que es va oferir a contractar-lo per dirigir el nou equip d’investigació en intel·ligència artificial avançada.
En un piulet, dimecres Altman va dir: “M’encanta OpenAI, i tot el que he fet aquests darrers dies ha estat amb l’objectiu de mantenir aquest equip i la seva missió en peu.”
Dimecres, OpenAI va dir que els membres de la junta que havien donat suport a l’acomiadament d’Altman –entre els quals hi ha les dues úniques dones de la junta, Helen Toner i Tasha McCauley, que defensen un dogma de Silicon Valley conegut com a “altruisme efectiu”– havien estat substituïts per dues persones provinents del món de la tecnologia i les finances.
Bret Taylor, un veterà executiu de Google i Facebook que, com a president de Twitter, va pressionar perquè la junta de la companyia acceptés l’oferta de compra Musk, s’incorporarà a OpenAI com a president. En una publicació a LinkedIn l’any passat, Taylor va defensar que la intel·ligència artificial canviaria “el curs de totes les indústries”.
Larry Summers, ex-secretari del Tresor i ex-president de la Universitat Harvard, que una vegada va dir que el fet que hi hagués menys dones estudiant matemàtiques que no pas homes era a causa de diferències innates entre els sexes, és l’altre nou membre del consell (més tard, Summers va dir que el seu comentari havia estat malinterpretat).
Summers és un defensor aferrissat de la intel·ligència artificial, fins al punt de dir que ChatGPT substituirà els metges i que la intel·ligència artificial podria ser la tecnologia més important d’ençà de la roda o el foc.
Jeff Hauser, director de l’organització Revolving Door Project, va dir en un comunicat dimecres que el fitxatge de Summers evidenciava que OpenAI no es prenia seriosament la responsabilitat de supervisar la intel·ligència artificial, i que hauria de fer-nos preocupar més que la intel·ligència artificial acabés essent dolenta per a tots excepte per als més rics i oportunistes.
La indústria tecnològica nord-americana fa temps que venera de manera monolítica els seus de fundadors i visionaris: Mark Zuckerberg, de Meta; Larry Page i Sergey Brin, de Google; Steve Jobs i Tim Cook, d’Apple. Però mentre les altres empreses es dedicaven a vendre telèfons intel·ligents i cercadors, Musk i Altman defensaven la seva feina com una missió pública per a protegir la humanitat.
Altman i Musk no són els únics a Silicon Valley que diuen que a les seves empreses els mou una missió, i no pas l’ego i els beneficis. Segons Margaret O’Mara, una professora de la Universitat de Washington que estudia la història de la tecnologia, la tendència corporativa a presentar la tecnologia com una força per al bé ha estat, històricament, una de les grans juguesques de màrqueting de Silicon Valley. Però també ha ocultat els perills de centralitzar el poder i sotmetre’l als capricis personals dels dirigents.
“Durant anys, Silicon Valley ha assumit la idea que tot gira entorn de la transparència radical i la idea d’un capitalisme més amable i gentil que canviarà el món cap a millor”, diu. “Després, arriba el moment de la veritat i veus que són capitalistes de tota la vida”, afegeix. “Són persones del sector privat que guanyen diners amb alguna cosa que compleix una funció pública.”
El fet que el Congrés dels Estats Units encara no hagi aprovat una normativa general sobre la intel·ligència artificial no ha fet sinó exacerbar-ne els riscs. El congressista Ro Khanna, que representa parts de Silicon Valley, va dir en una entrevista que la situació d’OpenAI era preocupant: “Un grup selecte de persones, per molt de talent i coneixements que tinguin, no poden dictar les normes d’una tecnologia que tindrà conseqüències tan profundes.”
El demòcrata de Califòrnia, que va assistir a un sopar privat amb Altman i dotzenes de legisladors més al maig, va dir que li preocupava que Altman i més executius tecnològics provessin d’exercir una influència indeguda en el debat al congrés sobre el projecte de regulació del sector.
“Últimament, hem vist els grans dirigents tecnològics desfilar per Washington”, diu Khanna. “Els tinc en molta consideració, però no són les persones adients per a encapçalar la conversa sobre el marc regulador de la intel·ligència artificial.”
A Musk i Altman els agrada ser el centre d’atenció. Després de demandar l’organització Media Matters a causa d’un informe que mostrava com els anuncis a X apareixien sovint al costat de continguts pro-nazis, Musk va publicar dimarts un missatge, acompanyat d’una fotografia seva sostenint una catana, que deia: “El cementiri dels meus enemics és ple. No vull haver-n’hi d’afegir més, però ho faré si no hi tinc més remei.”
Altman també va aprofitar per reivindicar-se a mesura que la rebel·lió contra la junta d’OpenAI creixia. El 19 de novembre, quan es va reunir amb membres de la junta a l’oficina de l’empresa per valorar un possible retorn, va publicar un autoretrat a X en què apareixia amb una acreditació de convidat d’OpenAI. “Primera i última vegada que me’n posa una”, va escriure a la publicació, que té més de 100.000 m’agrada.
Però no tothom està convençut que un tecnòleg visionari salvarà el món. Després de l’acomiadament d’Altman, els seus aliats van començar a compartir una frase a les xarxes: “OpenAI no és res sense la seva gent.” Quan un treballador de X va tractar de copiar el missatge substituint “OpenAI” per “X”, Lara Cohen –una antiga executiva de Twitter que fou acomiadada durant la purga de Musk– va exclamar-se a la xarxa social Threads: “Déu meu. Qui li ho dirà?”
Cristiano Lima, Trisha Thadani i Nitasha Tiku han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
