24.10.2024 - 21:40
Aquest cap de setmana torna l’Open House de València, el festival d’arquitectura que obre les portes d’una vuitantena d’espais emblemàtics de la ciutat i d’algun altre indret del País Valencià. També s’hi faran quinze rutes urbanes amb especialistes. En conjunt, seran un centenar d’activitats per a acostar aquest bagatge constructiu històric i cultural al gran públic. Municipis convidats, rutes urbanes, taules rodones i concursos componen el programa de l’esdeveniment, que disposa d’unes quantes fórmules per a participar-hi, amb una majoria d’activitats d’accés lliure.
En les visites guiades a edificis, s’inclouen, com a novetats, el Centre d’Art Hortensia Herrero i el nou campus de la Universitat Europea de València, entre més. En la llista repeteixen algunes de les obres més populars de certàmens anteriors, com ara, l’Espai Verd de CSPT Arquitectes (Antonio Cortés), els antics Cellers Vinival de Luis Gay i J. Antonio Hoyos i el parc Gulliver de Rafael Rivera i Mateo Signes. També hi haurà visites guiades a sales d’exposicions com els de Natuzzi, Stonelluxe, Mobalco i Kave Home, els quals s’uneixen al de Porcelanosa.
Totes les visites guiades són gratuïtes i no cal inscriure-s’hi pas. Si voleu visitar un edifici, tan sols cal que us hi dirigiu en l’horari indicat i que espereu el vostre torn per visitar-lo. Per la demanda excepcional, les visites a l’edifici Espai Verd seran exclusives per als Amics OHV24, que rebran la informació per correu per a inscriure-s’hi.
Entre les noves rutes temàtiques per la ciutat hi ha: “València romana”, “Mosaic Nolla a València”, “Patrimoni industrial”, “València marítima” i “Urbanisme tàctic”. Es consoliden, a més, les rutes “Els jardins del Túria”, “La muralla islàmica: els murs de Balansiya”, “L’horta de la perifèria urbana”, “Les places del centre històric” i “Els 10 imprescindibles d’OHV”. No obstant això, ja no queden inscripcions per a les rutes.
Entre els vuitanta-tres edificis que es poden visitar, us en proposem deu perquè gaudiu de l’experiència de l’arquitectura a València.
Palau del marquès de Campo
Arquitectes i datació: Segle XVII. Ampliat i remodelat a mitjan segle XIX pel marquès de Campo.
El Palau del marquès de Campo és la seu del Museu de la Ciutat d’ençà del 1989. L’edifici va ser ampliat i remodelat per José Campo i Pérez, batlle de València i futur marquès de Campo. És un exemple d’arquitectura senyorial valenciana i va ser declarat bé de rellevància local el 1973. Aquell mateix any, l’edifici, que era propietat dels comtes de Berbedel, va ser adquirit per l’Ajuntament de València per posar-hi les col·leccions artístiques municipals. Més tard, el 2007, va passar a la categoria de bé d’interès cultural (BIC). Hi coexisteixen diferents estils, com ara el barroc en els detalls ornamentals de la façana, el pati i l’escalinata coberta per la cúpula, i el classicisme del cos principal de la façana, dissenyat per Manuel Ferrando.
Horari: divendres 25, de 16.00 a 19.00; i diumenge 27, de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de l’Arquebisbe, 3, València.
Mercat de Colom
Arquitecte i datació: Francisco Mora Berenguer, 1914-1916.
El Mercat de Colom és un edifici d’estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei. Va ser dissenyat per Francesc Mora i Berenguer i construït l’any 1914. En aquella època, va ser un edifici molt innovador i va tenir un gran impacte tant en l’àmbit cultural com en l’artístic. És construït amb una estructura metàl·lica i una façana de rajoles vermelles d’obra vista, ornamentades amb mosaics de ceràmica amb dibuixos relatius a l’Horta de València, que fan referència al producte que es ven al mercat.
L’edifici té una nau central de divuit metres damunt setze pilars de vuit metres i mig d’alçària que suporten una estructura de ferro. Les dues naus laterals, de més de set metres cadascuna, s’estenen cap a l’exterior.
Horari: dissabte 26, de 16.00 a 20.00; i diumenge 27, de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer de Jorge Juan, 19, València.
Centre d’Art Hortensia Herrero
Arquitecte i datació: Segle XVII. Reconvertit per ERRE arquitectura, 2018-2023.
El Centre d’Art Hortensia Herrero és format per més de 3.500 metres quadrats organitzats al voltant de disset sales expositives. És una remodelació del palau Valeriola feta durant cinc anys per l’estudi ERRE arquitectura, que mescla l’estètica contemporània amb un significat històric. El palau, originàriament del segle XVII, va ser convertit en museu i ara hi ha la col·lecció privada d’Hortensia Herrero.
Dins, hi podem trobar obres creades específicament per a aquest lloc, d’artistes com Tomás Saraceno, Jaume Plensa, Olafur Eliasson, Cristina Iglesias, Sean Scully o Mat Collishaw. A més a més, es poden contemplar restes arqueològiques del circ romà de València, d’un carreró de l’antiga jueria, d’un forn medieval i d’una font islàmica, entre més.
Horari: divendres 25, a les 16.00, 17.00, 18.00 i 19.00; dissabte 26, a les 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 16.00 i 18.00; i diumenge 27, a les 10.00, 11.00, 12.00 i 13.00.
Adreça: carrer del Mar, 31, València.
Edifici Bombas Gens Centre d’Art
Arquitecte i datació: Ramón Esteve Cambra, Annabelle Selldorf i Eduardo de Miguel, 2018.
L’antiga fàbrica Bombes Gens és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial de la dècada del 1930 que roman a València. Amb un estil art-déco, aquest nou complex naix com un espai polivalent. És la seu de la fundació Per Amor a l’Art, que hi desenvolupa una triple activitat: artística, social i investigadora, i ha convertit l’edifici en un referent internacional. Eduardo de Miguel va consolidar les naus, i Ramón Esteve va assumir el desenvolupament i l’ampliació del projecte. Annabelle Selldorf es va encarregar de l’assessorament en la part museística.
El nucli central de l’edifici són les quatre naus originals, on hihaés el centre d’art. En un lateral, hi ha el restaurant i un centre de dia per a xiquets en risc d’exclusió social, a més de la seu de la fundació. I hi ha uns altres espais independents, com ara, el jaciment d’un celler del segle XV i un refugi antiaeri de la guerra del 1936-1939.
Horari: divendres 25, de 16.00 a 20.00.
Adreça: avinguda de Burjassot, 54, València.
Antics Cellers Vinival
Arquitecte i datació: Luís Gay i J. Antonio Hoyos, 1969.
Vinival S.A. es va fundar l’any 1969, en el marc del desenvolupisme industrial, per les famílies Mompó, Teschendorf i Garrigos. El seu objectiu era facilitar l’exportació dels productors vinícoles valencians. Aquell mateix any, va començar la construcció dels cellers, que han esdevingut símbols significatius de la Patacona. Els arquitectes que els van projectar van ser Luís Gay i J. Antonio Hoyos Viejobueno, i el seu valor patrimonial ha estat reconegut dins el món de l’arquitectura industrial.
Va ser un dels cellers amb més producció de València, amb 67.000 metres quadrats i una capacitat superior als 32 milions de litres. Ara encara és un dels conjunts industrials més grans de València i la rodalia. Van funcionar fins el 2008, quan es van reubicar a Xiva (Foia de Bunyol).
Tot i que hi ha una iniciativa de l’Estudi Herreros, actualment l’edifici no està rehabilitat. És per això que els organitzadors avisen que és important portar sabates tancades per a la visita, i recomanen l’ús d’un casc homologat. A més, s’haurà de signar una declaració responsable abans d’accedir-hi.
Horari: divendres 25, de 16.00 a 20.00; dissabte 26, de 10.00 a 14.00, i de 16.00 a 20.00; i diumenge 27, de 10.00 a 14.00.
Adreça: Antic Celler Vinival, avinguda de Blasco Ibáñez, Alboraia.
Wayco Cabanyal
Arquitecte i data: Hebra, 2023.
Wayco i Hebra han col·laborat per reformar i dissenyar l’interior d’un edifici del barri del Cabanyal-Canyamelar que es trobava en estat d’abandonament, gairebé. Va ser dissenyat per l’estudi madrileny Ruiz Larrea, i en un principi era pensat per a situar-hi tota mena d’empreses, car les plantes són diàfanes, amb bona comunicació entre si.
Ara Wayco vol crear-hi una comunitat de professionals de tota mena per a fomentar la creativitat en diferents espais significatius de la ciutat de València.
Horari: divendres 25, a les 16.00 i a les 18.00; i dissabte 26, a les 10.30 i a les 12.00.
Adreça: carrer de Mariano Cuber, 17, València.
Palau del marquès de Malferit
Arquitecte i datació: final del segle XIV. Reformat en 1893 per Lucas García Cardona. Restaurat el 1945.
El Palau del marquès de Malferit és un antic palau valencià d’estil gòtic mediterrani, situat en el centre històric de València, a prop de la catedral. Originalment, va ser la residència dels marquesos de Malferit, i és un dels edificis de l’època que es conserva més bé. En el Llibre de Repartiment del rei Jaume I ja es té constància d’aquest edifici. Avui dia, no se sap cap dada relacionada amb la seua construcció, tot i que l’historiador i arquitecte Arturo Zaragozá el data a final del segle XIV. El 1893, s’hi van fer reformes importants a partir del projecte de l’arquitecte Lucas García Cardona. Durant la segona meitat del XIX, es va fer una nova façana seguint els models del Renaixement italià, que va transformar els espais interiors. En algunes sales es conserven revestiments que podrien pertànyer al segle XVIII.
L’any 1945, el va comprar la família Noguera, i l’arquitecte Emilio Rieta el va restaurar. D’ençà de la dècada de 1950, l’edifici va quedar fixat i només s’ha adaptat per a les necessitats museístiques. Actualment, l’edifici s’ha configurat com el Centre Cultural l’Iber de la fundació Llibertes 7, i dins hi ha el Museu dels Soldadets de Plom, a més d’una botiga-llibreria, una biblioteca i l’Institut Valencià d’Estudis Clàssics i Orientals.
Horari: divendres 25 i dissabte 26, de 16.00 a 19.00; i diumenge 27, d’11.00 a 14.00.
Adreça: carrer de Cavallers, 20, València.
Museu de l’Arròs
Datació: començament del segle XX.
El Museu de l’Arròs de València és dins les antigues instal·lacions del molí de Serra, originàriament conegut com a molí d’Umbert, perquè va ser construït per aquesta família a començament del segle XX. Integrat en el teixit urbà del barri del Cabanyal, el molí va funcionar durant gairebé cent anys. En la seua època, va ser un referent industrial pel seu funcionament elèctric i l’alta mecanització.
L’edifici té tres altures, la planta baixa i un entresolat. L’Ajuntament de València el va restaurar el 2003 per convertir-lo en museu, on es pot veure el procés de tractament de l’arròs tal com es feia quan va començar a funcionar el molí.
Horari: divendres 25, de 16.00 a 19.00; i diumenge 27, de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer del Rosari, 3, València.
Museu Arqueològic de l’Almoina
Arquitecte i datació: segle I aC. Intervencions de José María García i José Miguel Rueda Muñoz de San Pedro, el 2007.
Situat al costat de la catedral de València, el Museu Arqueològic de l’Almoina és un gran espai subterrani en què es pot visitar la part més monumental de la ciutat romana, visigoda i àrab. Considerat un dels millors centres arqueològics d’Europa, s’hi poden contemplar edificis que es remunten a la fundació de la ciutat. D’aquesta primera època, es conserva un santuari d’Asclepios, un Horreum i unes termes.
Destruïda per Pompeu l’any 75 aC, va renàixer un segle després. De l’època de l’Imperi Romà, hi ha la cúria, la basílica i el porticat del fòrum. A més, s’hi exposen el baptisteri, un absis lligat al culte de Sant Vicent i unes quantes tombes monumentals, de quan el cristianisme era l’element rector. També es conserven restes de l’alcàsser musulmà: una sénia, un pati amb safareig i part de la fortificació. Després de la conquesta cristiana es va alçar l’edifici de l’Almoina, que dóna nom al lloc, destinat a la manutenció dels pobres.
Horari: divendres 25, de 16.00 a 19.00; i dissabte 26, de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de Dècim Juni Brut, s/n, València.
Espai Verd
Arquitecte i datació: CSPT Arquitectes. Antonio Cortés Ferrando, Alfonso Serrano Puig, Salvador Pérez Luján, Antonio Carrascosa Corella, 1992-1994.
L’Espai Verd és una obra singular que fusiona la vegetació amb el formigó, el somni utòpic d’unir la vida urbana amb la natura. L’estructura d’habitatges on els àmbits públics i els privats conflueixen en zones comunes, petits boscos, placetes i oasis que naixen i conviuen amb el formigó. L’edifici, ben visible a l’entrada de València des del nord, s’ha convertit en un símbol arquitectònic que no deixa indiferent ningú.
Horari: per la demanda excepcional, les visites a l’edifici Espai Verd són exclusives per als Amics OHV24, que rebran per correu la informació per a inscriure’s.
Adreça: carrer del músic Hipòlit Martínez, 16, València.
