Open Arms: sis nits en alta mar esperant que la Unió Europea assumeixi la seva responsabilitat

‘No vam poder fer res per l’Aylan Kurdi, però ens va dur a Lesbos. No vam poder fer res per l’Óscar i la Valeria, ofegats al Río Bravo, però ens va treure de la immobilització forçada i vam tornar al Mediterrani, on sí que vam salvar en Musa i l’Isa d’una mort segura. És la seva cinquena nit a bord.’ Amb aquest text i una fotografia dels dos infants, el director de Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, donava ahir el bon dia a Twitter.

Fa una setmana que el vaixell humanitari de l’ONG va rescatar més de 120 persones a la Mediterrània, i d’aleshores ençà cerca un port segur per a desembarcar-les. L’Open Arms és en aigües internacionals, davant l’illa italiana de Lampedusa. Han demanat a Itàlia i a Malta un port segur, però tots dos països s’hi han negat. De fet, Itàlia havia amenaçat amb una multa de 50.000 d’euros i el decomís del vaixell si entrava a les seves aigües. Ara la situació podria ser encara pitjor perquè el ministre d’Interior italià, Matteo Salvini, ha aconseguit de tirar endant la llei antiimmigració que preveu multes d’un milió d’euros.

No pudimos hacer nada por Aylan Kurdi, pero nos llevó #Lesbos. No pudimos hacer nada por Óscar y Valeria, ahogados en #RioBravo pero nos sacó de la inmovilización forzada y volvimos #Med donde sí salvamos a Musa e Isa de una muerte segura. Es su quinta noche a bordo. Buenos días! pic.twitter.com/OKXqxVHSKM

— Oscar Camps (@campsoscar) August 6, 2019

Primer domingo de agosto #OpenArms
Una noche más a bordo y seguimos sin autorización para desembarcar a las 121 personas que rescatamos #Med
Sus historias de vida son devastadoras. Nadie debería pasar eso.
Es urgente y prioritario tener un puerto seguro. pic.twitter.com/ZyttfOntC1

— Open Arms (@openarms_fund) August 4, 2019

Arran d’aquesta situació, Camps ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que sol·liciti a la Comissió Europea (CE) que tots els estats membres assumeixin les seves tasques de salvament marítim i no bloquin més els ports. La raó és que sense la petició prèvia d’un altre estat membre, Brussel·les no pot coordinar l’atenció als rescatats i obligar estats com Itàlia i Malta a oferir els seus ports per desembarcar-hi els migrants, com a mínim, a l’espera de decidir-ne el destí final.

Espanya passa la pilota a la Unió Europea

Espanya ja s’ha pronunciat oficialment sobre les peticions d’Open Arms per boca de dos ministres. Isabel Celaá, portaveu en funcions, recorda que la política migratòria és ‘responsabilitat de la Unió Europea en el seu conjunt’ i ha dit que l’executiu de Pedro Sánchez vol que la Unió Europea ‘la senti com a pròpia’. El titular de Foment, José Luis Ábalos parla encara més clar: l’acollida dels migrants ‘no pot ser una qüestió voluntarista, hi ha d’haver una política comuna’.

Tanmateix, la CE ha explicat per mitjà de la portaveu Mina Andreeva que no havia rebut cap petició de Madrid per a coordinar el desembarcament i repartir després els migrants entre països de la Unió, com s’havia fet anteriorment.

Malgrat tenir els ports italians i maltesos tancats, l’ONG té altres alternatives. La Generalitat de Catalunya ha ofert els seus ports i el govern valencià també ha ofert els de València i Alacant. Però quan li han demanat per la qüestió, el ministre Ábalos ha respost: ‘No es pot donar la imatge que Espanya sigui l’únic port segur.’

Per a Open Arms, Espanya seria la darrera opció. I Camps recorda que el vaixell de salvament està sota amenaça de multa per part del govern espanyol. Fa uns dies, el director d’Open Arms recordava en una entrevista a VilaWeb: ‘És una directiva de la Unió Europea la que diu que hem de deixar de salvar, que hem de deixar de facilitar a aquestes persones l’arribada a Europa. Però cadascú, cada país, ho fa com li sembla.’

Sense política migratòria cinc anys després de la crisi dels refugiats

Cada país ho fa com vol perquè els estats de la UE encara no han estat capaços de consensuar una política migratòria comuna, quatre anys després de la crisi dels refugiats sirians. L’únic avenç es va assolir al juliol: el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que catorze dels 28 països de la UE donaven suport a un document conjunt d’Alemanya i França en què es proposava un nou mecanisme de solidaritat, ‘ràpid i automàtic’ per a repartir els migrants que es rescatessin a la Mediterrània. Tanmateix, Salvini ja va avisar el seu homòleg francès dels efectes de les decisions preses unilateralment a París i Berlín.

Itàlia té un paper clau per a trobar una sortida conjunta en clau europea: històricament, és un dels estats que més ha absorbit la pressió migratòria. Per això la nova presidenta de la CE, l’alemanya Ursula von der Leyen, va dir que calia trobar una nova manera de repartir els migrants entre els països de la UE en el marc d’una trobada a Roma amb el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

Von der Leyen va constatar la necessitat ‘d’aire fresc’ en les qüestions migratòries i solucions que fossin ‘efectives i eficients però també humanes’. ‘Sóc conscient que països com ara Itàlia, Espanya i Grècia estan exposats geogràficament i hem de garantir la solidaritat.’ No obstant això, va recordar que la solidaritat sempre era ‘bilateral’.

Entre declaracions de bones intencions i a l’espera que algú mogui fitxa als despatxos de Brussel·les, ja són sis les nits que en Musa i l’Isa han passat en alta mar.