15.05.2023 - 21:40
El 30 de novembre de l’any passat va quedar vist per a sentència el judici a Jorge Rodríguez, batlle d’Ontinyent, per a qui demanen una condemna de vuit anys de presó i vint d’inhabilitació absoluta pels delictes de prevaricació, malbaratament de diners públics i falsedat documental. Fa cinc anys, quan va ser detingut, Rodríguez era un valor en alça al PSPV: batlle amb majoria absoluta, president de la Diputació de València i bala a la recambra per a succeir Ximo Puig si, pel que fos, calia fer foc nou. El cas de possible corrupció en la gestió de Divalterra, l’empresa de la Diputació de València successora d’Imelsa –també escenari de la corrupció d’Alfonso Rus (PP)–, va estroncar el seu futur polític al PSPV, però no el va expulsar de la política. Quan els socialistes el van apartar de les llistes es va treure de la màniga un partit local, La Vall ens Uneix, que va arrasar a les eleccions d’Ontinyent amb un resultat històric: disset regidors, de vint-i-un, que van fer desaparèixer el PSPV.
Quatre anys després, Rodríguez se sent prou fort per a presentar candidatures a deu pobles. El 2019, a més de presentar-se a Ontinyent, va concórrer a les eleccions d’altres viles de la Vall d’Albaida, entre les quals, Agullent, Albaida, Bufali i el Palomar, on també van guanyar la batllia. Ara l’ambició és més gran i treu el nas fora de la comarca, cap a la Safor i el Comtat. Per no lligar-se a cap territori en concret, el nom del partit ha mutat: ara són Ens Uneix, sense més ni més.
Gran part dels seus candidats vénen del PSPV, però també n’han pescat del PP i Ciutadans, en desintegració. Fan de la gestió la seva principal bandera i presenten un projecte polític amable, blanc i aparentment desideologitzat. Que les coses funcionin, fugir de la polèmica i mirar endavant. La sensació dels ontinyentins és que és pràcticament segur que Jorge Rodríguez revalidarà la batllia tot i la imminència de la sentència. L’any 2019 ja va saber donar la volta a la investigació judicial que l’havia apartat per mostrar-se com una víctima i els ciutadans el van votar massivament.
A la seu del PSPV enyoren els anys que qui manava a Ontinyent eren ells. D’ençà del 1979 només hi ha hagut tres mandats en els quals no han governat: entre el 1999 i el 2003, quan una moció de censura va fer saltar la batllia del PP cap al Bloc; entre el 2007 i el 2011, amb el retorn de la popular Maria Lina Insa; i el darrer, quan Rodríguez se’ls va menjar amb el seu partit local. Després de la fugida de gran part dels militants socialistes que van marxar amb ell, i el nomenament com a consellera de Rebeca Torró –anteriorment, segona de Rodríguez–, el PSPV ha triat de candidat un independent: l’enginyer agrònom José Antonio Martínez.
“Estic totalment convençut que la situació excepcional que hi va haver el 2019 canviarà”, confia Martínez, que diu que té bones sensacions quan parla amb els veïns. La desbandada de fa quatre anys ha obligat els socialistes a refer-se, però ell hi dóna la volta i ho presenta com un avantatge: “Tenim un projecte nou i hem sumat gent nova. Hem fet un equip que representa tot Ontinyent”, defensa.
Per tal de destacar-se per davant de Rodríguez, el candidat del PSPV exhibeix l’avantatge que li dóna el fet de ser un partit gran: “Com a socialistes, podem aportar una aliança en el govern de la Generalitat i en el d’Espanya, que últimament no l’hem percebuda, els ciutadans.” Unes aliances que, diu, vol fer servir per atraure inversions que facin de la indústria el principal motor de l’economia local. “Hi ha hagut alguna pèrdua d’oportunitat.”
El candidat de Compromís és Nico Calabuig, que reivindica el seu projecte com el més sòlid per a plantar cara a Rodríguez. “Durant aquests quatre anys hem presentat més de cent cinquanta iniciatives a l’ajuntament, amb tan sols dos regidors. Les hem treballades amb el teixit social d’Ontinyent, i ens aporta una perspectiva molt realista de la situació de la ciutat per a afrontar les eleccions amb propostes molt potents”, diu.
Considera que la valoració que fan molts sectors del govern municipal és “força agredolça”. “Trobem moltes mancances i unes formes d’actuar motivades per la prepotència inherent a la majoria absoluta. De vegades s’ha confós la majoria absoluta amb el poder absolut i s’ha perdut el diàleg i la proximitat necessària amb el veïnat”, diu. En oposició, defensa un govern municipal més proper. “S’ha governat a cop de titulars, amb grans anuncis i una política molt centrada en la comunicació, però de vegades s’ha oblidat la realitat diària de la ciutadania”, afegeix.
Calabuig també destaca com a valor polític el fet que ell és l’únic candidat de l’oposició que té experiència política, atès que tant el socialista José Antonio Martínez com el candidat del PP, l’empresari tèxtil Rafa Soriano, s’estrenen en la política municipal. Soriano ha proposat de constituir una regidoria del centre històric, que vol posar remei a la degradació del barri antic, i dinamitzar les activitats culturals i de lleure per a joves i gent gran. A banda, exhibeix la seva experiència en el món de l’empresa tèxtil per a reclamar que el govern local tingui una política de suport als comerços locals i les empreses de la ciutat.
VilaWeb ha provat repetidament de parlar amb Jorge Rodríguez, però no ha estat possible. És per això que en aquest article apareixen declaracions dels seus rivals polítics, però no seves.
