12.07.2019 - 21:30
La capitana del Sea-Watch 3, Carola Rakete, s’enfronta a quinze anys de presó després d’atracar al port de Lampedusa. L’Open Arms és amenaçat per la marina mercant espanyola amb 901.000 euros de multa per haver salvat gent. I el vaixell Aquarius va haver de deixar les operacions de salvament després d’atacs judicials constants.
Són els casos més recents i coneguts, però hi ha molts més capitans i vaixells amb procediments judicials oberts, blocats en ports de la Mediterrània o que directament han abandonat la feina de salvament per la pressió dels estats de la Unió Europea.
D’acord amb la legislació, protegir les vides humanes és prioritari. Tanmateix, els estats, en compte d’actuar o col·laborar en les missions de les ONG humanitàries, es dediquen a posar-hi entrebancs.
Els estats deixen de salvar vides
L’octubre del 2013 es va esdevenir la tragèdia de Lampedusa: dues embarcacions es van enfonsar a la costa de l’illa i va haver-hi més de tres-cents cinquanta morts. Com a resposta, el govern italià va començar immediatament l’operació Mare Nostrum. S’hi van implicar diàriament 900 militars i 34 embarcacions navals, a més d’helicòpters, avions i submarins. Poc més d’un any després, el novembre del 2014, es tancava la missió per la manca de solidaritat de la resta d’estats membres. Itàlia havia assumit tota sola els nou milions d’euros mensuals que costava.
Seguidament, va venir l’operació Tritó, de l’agència de fronteres europea Frontex, però amb uns objectius diferents. Es limitava fonamentalment a controlar fronteres i a lluitar contra les xarxes de contrabandistes. La missió es va acabar el primer de febrer del 2018, arran de les desavinences dels estats, que incomplien el compromís sobre les quotes de migrants que havien acordat de rebre i tampoc no es posaven d’acord en el finançament.
Un punt d’inflexió d’aquests darrers anys ha estat l’acord entre Itàlia i Líbia (2 de febrer de 2017). Itaàlia ofereix diners i suport tècnic a Líbia, en canvi de control migratori; alhora, la Unió Europea forma i equipa la guàrdia costanera i de la marina líbia, que són investigades per la Cort Penal Internacional per abusos contra els immigrants.
La Unió Europea i el Frontex han dut a terme més operacions (Sofia, Posidó, Indal, Temis…), algunes de les quals prossegueixen, però sempre amb l’objectiu de protegir les fronteres.
L’actuació de les ONG humanitàries
El final de l’operació Mare Nostrum va fer que es multipliquessin per nou les morts a la mar, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, malgrat reduir-se el flux d’arribades.
El buit deixat pels estats va ser ocupat per la societat civil. La primera ONG que va fer-se a la mar va ser la Migrant Offshore Aid Station, creada pel matrimoni Chris i Regina Catrambone, que van comprar el vaixell de pesca Phoenix per a les seves missions de salvament.
Algunes organitzacions creades expressament o que formen part d’un entramat més gran van afegir-se a aquesta feina de salvament. Per exemple, Metges Sense Fronteres (MSF), Sea-Watch, SOS Méditerranée, Sea-Eye, Save the Children, Jugend Rettet, la catalana Proactiva Open Arms i Mission Lifeline, que van comprar embarcacions i van navegar fins a prop de les costes de Líbia o a la mar Egea.
El 2016 les organitzacions van salvar 46.806 persones, un quart del total. D’ençà d’aquell any, són les que més gent han salvat a la Mediterrània.
La crisi provocada de les ONG
El resultat de la societat civil organitzada, tanmateix, ha obtingut el rebuig de les autoritats, que veuen amb hostilitat els vaixells de salvament. En l’informe d’anàlisi de riscs del 2017, el Frontex acusava les ONG d’actuar com a ‘factor d’atracció’ dels migrants i d’ajudar indirectament les xarxes de contrabandistes.
Els estats van començar a perseguir els voluntaris que ajudaven els refugiats i alhora activaven procediments legals contra els capitans i els vaixells de salvament, pel cap baix en una dotzena de casos. La intensa pressió política, a més, va fer minvar els donants, i moltes operacions van fer-se enrere per limitacions financeres.
Masmi: ‘Ens detenen perquè volen que abandonem els refugiats’
L’agost del 2017, el govern italià, encara encapçalat pel Partit Democràtic, blocava i confiscava el vaixell Iuventa, de l’ONG Jugend Rettet. La capitana, l’alemanya Pia Klemp, és investigada, acusada d’afavorir la immigració il·legal, i s’encara a vint anys de presó. La repressió feia efecte. Aquell mateix mes, Metges Sense Fronteres cancel·lava les operacions de l’embarcació Prudence i Save the Children les del Vos Hestia.
L’ONG Migrant Offshore Aid Station, la primera que s’havia fet a la mar, acabava les seves activitats de socors a la Mediterrània per falta de ‘garanties d’acolliment a la gent salvada en ports segurs’ i s’adreçava al sud-est asiàtic per ajudar el poble rohingya.
Si el novembre del 2016 hi havia tretze embarcacions d’ONG salvant migrants, un any i mig després, el març del 2018, ja no hi havia cap vaixell humanitari davant les costes de Líbia. Les embarcacions que ho intentaven s’havien de passar dies a la deriva abans de rebre l’autorització d’atracar en un port segur. I, en acabat, eren blocats i denunciats.
El juny del 2018, el vaixell Lifeline, amb dos-cents trenta migrants salvats, es va estar sis dies esperant un port segur i el capità, l’alemany Claus-Peter Reisch, va ser arrestat. Fins i tot el Diciotti, embarcació de guàrdia costanera italiana, es va haver d’esperar cinc dies amb migrants a bord.
La criminalització no ha fet sinó augmentar amb l’arribada al poder a Itàlia de Matteo Salvini, el juny de 2018, que com a ministre d’Interior ha tancat els ports als vaixells de les ONG. Tanmateix, no es poden focalitzar tots els mals en el govern italià, perquè molts més estats han obert casos legals contra les organitzacions humanitàries (Alemanya, Grècia, Itàlia, Malta, els Països Baixos i Espanya).
Finalment, l’Aquarius, noliejat per MSF i SOS Mediterranée, blocat a Marsella d’ençà de feia mesos, decidia de cessar l’activitat, després d’haver salvat més de 30.000 persones en trenta-quatre mesos de missió. La pressió dels estats havia fet que li fos revocada dues vegades la bandera per a navegar (primer la de Gibraltar i després la de Panamà) i ara s’ha de defensar d’un procediment judicial obert.
Les ONG planten cara
El desembre passat tornava a no haver-hi cap vaixell salvant vides. En tot l’any, hi havien mort 2.133 migrants, segons l’ACNUR, i enguany ja es calcula que hi ha hagut 667 morts i desapareguts.
El Sea-Watch 3 havia estat blocat al port de la localitat siciliana de Catània i l’Open Arms i l’Aita Mari eren retinguts pel govern espanyol i els han prohibit de fer missions de salvament. Així i tot, les ONG no han perdut l’esperança i han plantat cara als estats.
El mapa mostra els vaixells de salvament que encara eren actius el juny del 2019, juntament amb els que havien hagut de detenir l’activitat. També mostra si hi ha causes obertes contra el vaixell o algun membre de la tripulació.
La persecució és dura. Un dels darrers casos ha estat el Sea-Watch 3. Havia reprès les operacions el primer de juny i ara fa dues setmanes en fou detinguda la capitana, després d’atracar a Lampedusa sense autorització. L’Open Arms s’enfronta a multes de centenars de milers d’euros per haver salvat vides desafiant la prohibició de l’estat espanyol; i el Lifeline és retingut a Malta d’ençà del mes de juny, amb una investigació oberta, acusat d’haver afavorit la immigració il·legal.
Tanmateix, el Mare Jonio, de SOS Méditerranée (amb suport de Sea-Watch i Proactiva Open Arms) torna a ser operatiu després d’haver estat retingut al port de Licata (Sicília) aquestes darreres setmanes, amb el comandant del vaixell, Pietro Marrone, i el cap de la missió, Luca Casarini, encausats. De la mateixa manera, l’Alan Kurdi –que duu el nom del nen trobat mort en una platja de Turquia el 2015– es manté actiu. Fins i tot s’hi afegeix la nau Alex, de SOS Mediterranée, que ha desembarcat a Lampedusa aquesta setmana amb quaranta-un migrants, també sense permís (i ha estat confiscada).
Les ONG humanitàries resisteixen, malgrat la persecució i les traves dels estats, que tenen un poder immens. Hi ha desenes de voluntaris amenaçats amb multes de centenars de milers d’euros o amb empresonaments llargs. Però, ara com ara, els vaixells continuen i malgrat tot, no deixen de salvar vides.
