L’oncle Joe

Res com un president demòcrata dels Estats Units per a animar la tropa. Després la realitat és com és i les coses canvien com canvien. Però el discurs de dimecres del president Joe Biden (text íntegre) al Congrés, conté alguna frase impactant per al record (com els de Barack Obama fa anys), cita, com toca, el president Roosevelt (citació que s’entén millor afegint-hi el context, que ens posa tots a lloc) i proposa uns canvis en educació que resten per sota de les expectatives.

La frase per al record és la següent: “Trickle down economics has never worked. It’s time to grow the economy from the bottom up and middle out.” Traduïda faria: “L’economia de degotament no ha funcionat mai. És hora de fer créixer l’economia de baix a dalt i del mig enfora.” L’economia de degotament, imperant durant dècades i seguida per tots els governs, també pels nostres, diu que si volem ajudar els de baix hem de donar diners als de dalt. És absurd, però és això que proclama. Segons aquest punt de vista, els diners que el govern doni als de dalt baixaran, en cascada, de classe alta a classe mitjana i de classe mitjana a classe baixa. Si ajudem, subvencionem, sufraguem empreses, multinacionals i grans homes de negocis, aquests crearan llocs de feina i trauran la gent de la desocupació. Pagant a dalt, ajudem a baix. La pregunta, inevitable, és la següent: si el teu objectiu, com a govern, és d’ajudar els de baix, no seria millor de donar els diners directament als de baix? Vols dir que els diners acaben baixant? Que hi ha degotament? Que els diners no es queden a dalt?

Joe Biden diu que el degotament no existeix i que això ha de canviar. I no està pas sol. La reacció a Twitter de Natàlia Mas Guix, secretària d’economia del govern català, a les paraules de Biden és d’assentir-hi i de proposar, si volem ajudar els de baix, que el salari mínim sigui a Catalunya de 1.239 euros. (Fa anys que la Intersindical intenta de posar damunt la taula aquesta reclamació, si bé amb un mínim de 1.300 euros. La idea de mica en mica va calant.) Semblaríem, al final, animals racionals i tot: si vols ajudar els de baix, no donis diners als de dalt, dóna’ls als de baix. Si als Estats Units, i als Països Catalans, s’acabés l’economia de degotament, el canvi de model seria brutal i animaria la tropa. Després la realitat és com és i les coses canvien com canvien.

Biden també va citar Roosevelt (1882-1945), el president demòcrata que els anys quaranta del segle passat, just abans de morir, va fer una cosa que l’escrius ara i costa de creure: el 1944 va imposar una taxa del 94% a la gent més rica dels Estats Units. No als rics: als més rics, que és diferent. Per sobre d’uns determinats guanys (200.000 dòlars d’aleshores, que ara serien uns tres milions l’any) l’estat s’ho emportava gairebé tot. De la mateixa manera que hi ha un ingrés mínim, hi havia un ingrés màxim. No podies guanyar més de 200.000. Bé, sí que podies, però llavors l’estat et deixava els 200.000 per a tu i, la resta, se la quedava tota (o gairebé, el 94%). Eren els anys de la segona guerra mundial i de la lenta sortida de la Gran Depressió.

Joe Biden, en el discurs de dimecres, va anunciar que els més rics dels Estats Units pagarien un 39,6%. No els rics. Els més rics. Venim del 21% de Trump i aquest 39% sembla molt. També venim del 35% d’Obama i el millora. Però també venim del 94% de Roosevelt, l’home que ens posa tots a lloc. Biden 39%, Rooosevelt 94%. Pocs s’hi poden comparar. Per cert, el 39,6% ja el va imposar George Bush a l’inici del seu mandat. Més que no pas Obama, per tant –tot i que després el va rebaixar.

Finalment, tot i les expectatives creades, Biden no va anunciar una de les promeses de Bernie Sanders: fer que la universitat dels Estats Units fos pública del tot. I evitar els deutes escandalosos dels estudiants universitaris que van a la privada. De moment, els americans tenen accés a dotze anys d’escola pública. Dels 5 als 17. Biden proposa que sigui dels 3 als 19. No és Sanders. Però anima la tropa.