30.12.2022 - 21:40
La superstició festiva proclama que engolir dotze grans de raïm al ritme de les campanades que marquen l’eixida de l’any que es mor i l’arribada del nou, du bona sort i diners i tota mena de benaurances. Aquest acte, que dura dotze segons, sol acabar brindant amb cava i amb abraçades i amb la proclamació dels bons desitjos per a tothom. Menjar raïm és un costum força estès a tots els Països Catalans. Amb tot, costa de dir-ne tradició, perquè, segons que sembla, té un origen prou recent, concretament, l’any 1909, a les comarques del Vinalopó.
Un excedent de collita?
L’origen del costum és prou difús. A manca d’unes altres teories o certeses, s’ha fixat aquell any i aquelles comarques productores de raïm com la data i el lloc fundacional de la bauxa. Sembla que els primers que van tenir sort l’any 1909 van ser els viticultors del Vinalopó que van tenir una collita molt abundosa. Tant, que l’excedent d’aquesta fruita era tan important que temien que se’ls fes malbé als magatzems.
Per donar eixida al producte es van empescar la idea de proclamar que menjar-ne en el trànsit d’any du bona sort. La proposta va fer fortuna i es va escampar de pressa. Anys més tard, l’arribada de la televisió a l’estat espanyol va popularitzar el costum que s’ha convertit en un de tants rituals que se celebren durant les festes de Nadal i Cap d’Any.
Un remei contra la indigestió estès pel món
Amb tot, no tothom està d’acord amb aquesta teoria. Hi ha qui cita el Costumari Català de Joan Amades, que es va publicar l’any 1952 i no recull aquesta tradició. També hi ha qui recorda que durant el segle XIX, entre les classes benestants ja era habitual d’acomiadar l’any menjant raïm com a remei pal·liatiu després d’haver fet un àpat abundós a base de carns nobles o marisc. O de totes dues coses.
El costum d’empassar-se dotze grans de raïm al ritme de les campanades la nit de Cap d’Any és estès al País Valencià, a les Illes, al Principat, a la Franja de Ponent i, amb menys puixança, a Catalunya Nord. I fora del país, la tradició s’ha escampat fins a Xile, l’Argentina, Colòmbia i Espanya.
Dos milions de quilos del sud del país, al món
Sigui quin en sigui l’origen, al Vinalopó es cullen anualment uns vint milions de quilos de raïm de la varietat Aledo. És la més tardana i la temporada comença el mes d’octubre. Dels magatzems surten específicament per a les festes dos milions de quilos. Això vol dir que dos grans de cada tres que la nit de Cap d’Any es consumiran al país s’hauran produït allà.
L’Aledo és una denominació d’origen protegida Raïm Embossat del Vinalopó. Aquesta varietat és la que es cultiva embossada. Això fa que contingui molt pocs residus i que tots els grans tinguin un color daurat i uniforme perquè la bossa tamisa l’exposició al sol. També s’aconsegueix que els grans siguin més uniformes, perquè els protegeix de les agressions del vent o de la pluja, i tenen la pell molt prima, cosa que facilita el fet d’engolir-los contra rellotge.
Les cooperatives i magatzems de raïm de les comarques del Vinalopó han adaptat l’oferta als desitjos dels consumidors. I és així com comercialitza el raïm en brots, de la manera tradicional, perquè cadascú el prepari a casa, però també, ja sense l’etiqueta de la denominació d’origen, l’envasen en dosis individuals i, fins i tot, sense pinyols, per facilitar les coses en una nit tan festiva com la darrera de l’any.
