On tenen més importància els ERTO a Catalunya?

El consell de ministres espanyol ha donat el vist-i-plau a l’acord amb patronal i sindicats per a prorrogar i adaptar els expedients temporals de regulació d’ocupació, una nova normativa que és previst que reculli demà mateix al BOE. Ahir van signar l’acord. A les patronals no els ha agradat gaire i avui mateix ja han publicat notes de rebuig. Foment diu que la pròrroga dels ERTO per força major fins al 30 de juny és insuficient i que les obligacions i sancions per a les empreses previstes durant els sis mesos posteriors a la represa de l’activitat són contraproduents i desproporcionades. I la Pimec qualifica l’acord de poc realista i inassumible per a les empreses que no facturen d’ençà del 15 de març i, com Foment, considera que la data pel manteniment dels ERTO de força major hauria d’anar més enllà del 30 de juny.

Els ERTO sense dubte són els grans protagonistes de la crisi. Hi ha l’esperança que siguin l’instrument que ens serveixi per a no repetir experiències com les del 2009 al mercat laboral, quan es van trinxar empreses i llocs de feina. La importància que tots hi han vist s’explica observant que a Catalunya, del 22 de març fins ahir, s’han presentat 96.704 expedients que afecten 712.086 treballadors. Val a dir que el 94% dels expedients són per causa de força major.

Atesa la importància que té, he cregut que seria interessant de fer-ne una radiografia amb les dades que manté al dia l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Realment fins ara hem parlat sobretot de xifres globals, però no hem baixat gaire al detall. D’entrada, cal dir que la distribució temporal de presentació dels expedients es concentra en els primers dies. Del 22 de març a final d’aquell mes es van presentar més de 72.000 expedients, que afectaven gairebé 550.000 treballadors. Sobre les xifres totals d’ahir, això vol dir que els primers deu dies es van presentar un 78% del total dels ERTO que hi ha ara. Els deu dies següents el ritme va afluixar notablement, amb 16.000 expedients i 107.000 treballadors afectats. Això vol dir que els primers vint dies més del 93% d’expedients i treballadors afectats ja havien estat presentats. De llavors ençà hi ha un degoteig diari, però d’una importància molt minsa.

Dit això, hi ha dos aspectes que em semblen interessants d’analitzar i ens ho permeten les dades disponibles: el sectorial i el territorial. En aquests moments, a Catalunya hi ha sis sectors –en sentit ampli– que tenen més de 20.000 persones  amb expedient temporal. El més important és el de l’entorn de l’automòbil: comerç a l’engròs i al detall més reparacions. En total són 130.000 persones, gairebé el 20% del total. La fabricació de vehicles, en canvi, ocupa el quart lloc, amb gairebé 33.000 treballadors. Comptant el sector globalment, amb producció, comercialització i reparacions, són 163.000 persones, molt a prop de la quarta part del total de Catalunya. Vet aquí la importància que té el sector a Catalunya i el risc que corre en aquests moments.

El segon lloc l’ocupa el sector de menjar i begudes, és a dir, bars i restaurants, amb 108.500 persones. Una xifra molt alta i que té una solució molt complicada, ateses les mesures de seguretat previstes per al període post-Covid-19. La tercera posició és per a l’educació, amb 36.000 persones. Els col·legis són en una posició molt delicada a curt termini, com han dit representants de les escoles concertades i independents. El problema actual és fonamentalment de liquiditat, però per al nou curs també hi juguen les mesures de seguretat i la capacitat de les aules.

El quart, ja l’he esmentat, és la fabricació de cotxes i el cinquè pertany a les activitats esportives i d’entreteniment, amb 26.500 persones. Hem pogut veure també, pels seus representants i gent de l’ofici, la gravíssima situació del sector i cal pensar que les mesures de seguretat que vindran seran un problema addicional, perquè s’exigirà una minimització del públic assistent . I, finalment, el sisè és el sector d’allotjament, és a dir els hotels i pensions, amb 26.400 persones. També se n’ha parlat prou, amb la prevista i temuda baixada del turisme. Hem de pensar que aquests sis sectors amplis s’enduen més de meitat dels afectats per expedients temporals a casa nostra.

Quant a l’aspecte territorial, trobem els afectats molt concentrats, perquè 242.000 són al Barcelonès, és a dir, la tercera part són localitzats al voltant de la capital catalana. La segona comarca és el Baix Llobregat, amb 96.100 persones; i segueix el Vallès Occidental, amb 91.100. Després, ja molt separats, hi ha el Vallès Oriental, amb 34.500, i el Maresme, amb 30.600. Aquestes cinc comarques apleguen gairebé mig milió de treballadors i el 70% del total de Catalunya.

Mirant el pes dels afectats dins l’afiliació de la Seguretat Social a cada comarca, la dimensió del problema té una altra perspectiva. Les dades reals poden variar una mica, perquè les dels afectats per ERTO són de l’11 de maig i les de la Seguretat Social del dia final de març. Però recordem que a final de març ja s’havien registrat els expedients corresponents al 78% dels afectats. Tenint en compte aquesta petita diferència que hi pot haver, la comarca on pesen més els afectats temporals és el Baix Llobregat, amb un 27% dels afiliats comarcals. Amb el 25% hi trobem l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Barcelonès i la Conca de Barberà. I una mica per sota, el Bages, amb el 24%; la Selva, amb el 23,5%; el Vallès Occidental, amb el 22,5%; i el Baix Empordà, amb el 22%. Els percentatges més baixos, en canvi, són a la Ribera d’Ebre, amb el 7,5%; a les Garrigues, amb el 8%; i a la Terra Alta, amb el 8,5%. Poseu-ho tot plegat en relació amb la mitjana catalana, que és del 21,4%, i potser tindreu una idea una mica més clara de la situació de la distribució dels llocs de feina a Catalunya que ara com ara estan penjats…