On i quan es podrà veure aquesta nit la impressionant filera de satèl·lits Starlink?

  • Passarà a gran velocitat a les 22.17 i seran visibles des de bona part del país

VilaWeb
La xarxa Starlink el 28 d'abril de 2020 (fotografia: Jud McCranie).

Redacció

18.07.2023 - 08:00
Actualització: 18.07.2023 - 16:29

La xarxa de satèl·lits de comunicació Starlink, que dóna cobertura d’internet a més de cinquanta-sis països i és operada per la companyia aeroespacial SpaceX, d’Elon Musk, serà visible aquesta nit de dimarts a les 22.17, segons que recull la pàgina web Find Starlink. A ull nu i en llocs adequats, veurem passar a gran velocitat per damunt nostre petites llums. Concretament, veurem el lot número 90.

Segons que es veu en el mapa en temps real, els satèl·lits passaran per damunt del sud del Principat. Val a dir que podria ser que els satèl·lits no siguin visibles per les males condicions climàtiques.

La xarxa Starlink també té com a objectiu oferir servei global de telefonia. SpaceX va començar a llançar satèl·lits l’any 2019 i fins al maig d’enguany se n’han registrat més de quatre mil. Transiten per l’òrbita terrestre baixa (LEO) i es comuniquen amb transceptors terrestres designats. En total, la companyia preveu de desplegar prop de dotze mil satèl·lits, amb una possible ampliació a quaranta-dos mil. La seu de Starlink és a Redmond, a Washington, on hi ha els equips de recerca, desenvolupament, fabricació i control de l’òrbita.

Les crítiques a Starlink

Els experts avisen que l’augment de satèl·lits en òrbita pot fer que hi hagi una quantitat de brossa espacial molt important. A més, no tots els satèl·lits són posats en òrbita amb èxit, de manera que el risc de col·lisió en cadena pot créixer considerablement. SpaceX diu que els satèl·lits fallits acabaran reentrant tots sols a l’atmosfera i destruint-se abans de cinc anys. La resta de satèl·lits disposen d’un sistema de propulsió per a maniobrar i evitar col·lisions si és necessari, explicava Marc Belzunces en un article a VilaWeb.

També hi ha preocupació per la contaminació lumínica que pot originar la xarxa Starlink, especialment els primers dies, fins que assoleixen l’òrbita final. Els dispositius de Starlink formen bandes separades que han d’ocupar tot el voltant del planeta. És a dir, miri on miri un telescopi, detectarà punts lluminosos per tot l’horitzó. A més, els satèl·lits de Starlink poden variar l’òrbita autònomament, de manera que els científics no poden programar els telescopis per evitar-los.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor