03.10.2015 - 10:00
No crec que hi hagi una sola persona que no aspiri a ser feliç. I encara menys quan la persona en qüestió assumeix el rol de pare o mare, perquè aleshores el desig s’estén als seus fills. Tanmateix, la fórmula que ho fa possible (si és que podem anomenar-la així) no sembla que estigui a l’abast de tots. I amb això no m’estic referint, com potser poden pensar les famílies que pateixen privacions materials, a aquells pares i mares que no poden donar als seus fills tot el que necessiten. No, no parlo d’ells, perquè conec i tracto molts nens feliços que viuen en famílies la situació econòmica de les quals és veritablement difícil. I a d’altres, en situacions molt similars, que no ho són.
Fa dos anys ens vam fer ressò a Inspira d’un article publicat al Huffington Post que portava per títol Els 7 secrets dels nens molt feliços. Cap dels secrets feia referència a l’abundància de béns materials si exceptuem l’alimentació, una necessitat bàsica. Al nostra programa Respiro en Xarxa els nens no necessiten tauletes, ni mòbils ni altres ginys que semblen imprescindibles al nostre dia a dia, tenen la natura com a font de jocs. I encara els diré més, quan arriba l’hora del descans, en què cadascú escull què vol fer, la majoria prefereix anar a explorar per enèsima vegada l’entorn de la masia tot i que ja el coneixen com el palmell de la seva mà o bé asseure’s a xerrar amb nosaltres. No hi ha res que els agradi tant com tenir un adult escoltant el que ells tinguin a dir. Imaginin si l’adult és la mare o el pare, aleshores crec que podem afirmar sense dubtar que són feliços. Aquesta és una de les nostres conclusions, que també és un dels 7 secrets i, a més, forma part del Decàleg per a una infància feliç que ha elaborat l’Asociación Española de Atención Primaria, AEPap, que gairebé els diria que és una mini guia per a mares i pares.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
