02.05.2022 - 08:09
|
Actualització: 02.05.2022 - 08:16
Òmnium Cultural ha presentat la primera de les querelles pel cas d’espionatge Catalangate. Ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l’espionatge amb Pegasus al conseller i ex-president del parlament, Roger Torrent, i al líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’ex-vice-president de l’organització i portaveu, Marcel Mauri; de la responsable de l’àrea d’internacional, Elena Jiménez; i de la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet; l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti encausar a tots els organismes i poders de l’estat implicats.
“El Catalangate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’estat contra l’independentisme i la dissidència”, ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich. “Tornem a veure que l’estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació”, ha afegit. Segons el president de l’entitat, atacar a Òmnium vol dir atacar la societat civil i considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea.
La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa.
“Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa d’espionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’estat”, ha declarat l’advocat d’Òmnium, Benet Salellas.
És per aquest motiu, que l’objecte principal de la querella se centra en tres aspectes bàsics, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per: facilitar i investigar tota la documentació vinculada al Catalangate, perquè sigui pública; una Ordre Europea d’Investigació per aclarir l’origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.
Provar les responsabilitats de l’estat
Un dels elements principals de la querella criminal presentada per Òmnium és remetre una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a les autoritats luxemburgueses per investigar qui ha pagat i quant ha costat la compra i l’ús il·legal de Pegasus. Concretament, es demana que s’extreguin els moviments realitzats en els comptes bancaris d’NSO Group en el període 2016-2022 i se’n puguin identificar els possibles pagadors espanyols.
Tal com va assegurar el responsable empresarial de NSO Group, Shalev Hulio, en la seva declaració en el marc del procediment judicial instat per la companyia Whatsapp en un jutjat de Califòrnia, la contractació del programari és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme.
Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui investigada.
Al mateix temps, la querella demana la pràctica de diligències d’investigació amb la finalitat de demostrar el nivell de responsabilitat de les agències governamentals espanyoles, tant de les dependents del Ministeri de Defensa com les del Ministeri d’Interior, i qualsevol altra persona física o jurídica corresponsable.
Per tant, a partir de la querella a NSO Group, Òmnium té com a objectiu aconseguir noves i diverses imputacions que afectin a més d’un estament dels poders de l’estat per tal d’acusar aquells organismes que hagin estat responsables o col·laboradors de l’espionatge.
Jordi Cuixart com a objectiu
Òmnium Cultural denuncia també que no hi ha cap dubte que les dates concretes i les persones que han estat espiades il·legalment demostren que hi ha hagut una planificació organitzada, amb Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a finalitat.
Les proves aportades demostren que l’activitat de l’entitat i les persones que en formen part van ser espiades en moments clau com la setmana prèvia a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l’entitat, el març de 2018; el dia abans del judici al Tribunal Suprem esapnyol, el febrer de 2019; durant el procés judicial, o dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés l’estat espanyol a alliberar els presos polítics, l’abril de 2019, entre altres.
Aquests són alguns dels exemples del seguiment que va rebre l’ex-vice-president i llavors president en funcions, Marcel Mauri. Amb l’espionatge a la jurista Elena Jiménez, representant internacional de l’organització, l’estat accedia a tots els detalls de l’estratègia de defensa internacional d’Òmnium i vulnerava el dret de defensa de Cuixart. També la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va ser infectada amb èxit amb el programari espia durant el període abril-juny de 2019, coincidint amb la finalització del judici contra els polítics catalans. Durant el mes de la infecció, Jordi Cuixart va estar preparant els seus últims arguments per al judici, aprofitant aquesta ocasió per acusar les autoritats espanyoles de no respectar els drets humans i la repressió política, consideracions que van ser compartides amb Bonet.
“Pegasus s’ha utilitzat per investigar l’entorn de Cuixart amb l’únic objectiu de saber què pensa, què diu i què proposa. I això en el context de la preparació d’un judici en què qui espia és al mateix temps l’acusació en el procés, suposa fer saltar pels aires el dret de defensa i el dret a un judici just”, ha conclòs Salellas.
