Òmnium s’oposa a amnistiar els policies espanyols per les càrregues de l’1-O a Girona i Aiguaviva

Òmnium Cultural, que exerceix l’acusació popular en les causes obertes al jutjat d’instrucció 2 de Girona per les càrregues del Primer d’Octubre a col·legis electorals de la ciutat i Aiguaviva (Gironès), s’oposa a amnistiar els vint-i-set policies espanyols i el guàrdia civil investigats. Arran de l’entrada en vigor de la llei, el jutjat va donar deu dies a les parts per a pronunciar-s’hi i les defenses han sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. L’advocat d’Òmnium, Benet Salellas, ho rebutja i demana al jutjat que “denegui la sol·licitud de declaració d’extinció de responsabilitat per via de l’amnistia”. A l’escrit, argumenta que la intervenció policíaca queda fora dels supòsits de la llei i que seria incompatible amb el dret internacional i els drets humans.

L’origen de la investigació que va obrir el jutjat d’instrucció 2 de Girona va ser la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Òmnium Cultural exerceix l’acusació popular. Després de nombroses vicissituds i que l’audiència revoqués el darrer arxivament, el jutjat tenia pendent d’enviar a judici els vint-i-set policies espanyols investigats per les càrregues als col·legis de Girona i el guàrdia civil que va actuar a Aiguaviva. La intervenció policíaca a Sant Julià de Ramis va quedar impune durant la instrucció.

“Els fets pels quals s’ha instruït la present causa queden fora de l’àmbit objectiu d’aplicació”, exposa el lletrat, que subratlla que l’únic supòsit que preveu l’amnistia per a actuacions policials recull que podran quedar eximits de responsabilitat penal les accions fetes “en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinant de responsabilitat penal o administrativa”. Sobre això, Òmnium remarca que les intervencions policials durant l’1-O “en cap cas eren dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives”: “Cap resolució judicial, ni del Tribunal Constitucional ni del TSJC, no va prohibir a la ciutadania d’exercir el seu dret de reunió i manifestació el dia 1 d’octubre del 2017. El fet de congregar-se en centre de votació i exercir el seu dret a vot no transgredia cap norma.”

Per això, afirma que no es pot considerar en cap cas que les actuacions policíaques fossin dirigides a impedir cap conducta determinant de responsabilitat penal o administrativa i, per tant, no complirien els requisits per a l’aplicació de l’amnistia. A més, també analitza l’actuació dels antiavalots i assenyala que van “superar el llindar mínim de gravetat” perquè van actuar amb “virulència” i amb la voluntat de “provocar por, angoixa i sentiments d’inferioritat”. En aquest punt, alerta que no jutjar els policies xocaria amb el dret internacional i deixaria impune una vulneració de drets humans.