Òmnium calcula que 1.616 persones es podran beneficiar de l’amnistia

Òmnium Cultural calcula que 1.616 les persones es podran beneficiar de l’amnistia. L’últim recompte de l’entitat, al qual ha tingut accés l’ACN, hi comptabilitza 697 encausats penalment i 919 administrativament. Dels 697 afectats per causes penals, 540 continuen amb processos oberts o sense sentència fema. L’entitat preveu que també es puguin acollir a l’amnistia quan se’n tanqui el procés definitivament.

Òmnium anima tots els represaliats a acollir-se a la llei, i assumeix que la justícia espanyola farà maniobres per a sabotejar-ne l’aplicació. L’entitat que presideix Xavier Antich anunciarà dilluns l’eina que oferirà per a coordinar i ajudar tothom qui vulgui demanar l’amnistia, per no deixar cap represaliat tot sol.

En el recompte fet públic l’11 de setembre de 2023 –per tant, previ al redactat final de la llei–, Òmnium havia fet aquest càlcul: 113 condemnats penalment, 17 pendents de sentència, i 387 amb una causa penal oberta. D’altra banda, 880 sancionats administrativament, i 35 pendents del Tribunal de Comptes.

4.584 represaliats

Amb aquest darrer recompte, Òmnium xifra ara en 4.584 els represaliats. L’entitat en va comptabilitzar fa mig any uns 4.400 per haver defensat l’1-O i deia que, d’aquests, uns 1.432 podrien ser beneficiats per l’amnistia. La llei només afecta els represaliats amb condemnes o processos judicials, i no tots els que tenen causes ja arxivades o que han quedat absolts.

També en queden fora les víctimes de la violència policíaca de l’1-O, els espiats per Pegasus i les víctimes de les infiltracions policials.

Recurs contra policies amnistiats

Òmnium no inclou en el recompte els policies de l’operatiu de l’1-O, perquè l’entitat xifra només la gent perseguida en la macrocausa del procés. De fet, l’organització denuncia l’endarreriment i la lentitud dels procediments judicials contra agents policials per vulneració de drets fonamentals. I recorda que, set anys després, les víctimes de la violència policíaca no han pogut accedir al seu dret a la justícia i reparació.

Quant a l’aplicació de la llei, Òmnium no té cap estimació de quants policies poden ser amnistiats. Ara bé, subratlla que no se’ls hauria d’aplicar la llei de cap manera a tots aquells que van cometre greus violacions de drets humans, lesions greus o delictes de tortura. En aquest sentit, en cas que se’ls apliqui, Òmnium presentarà recurs en aquells procediments contra la violència policíaca on l’entitat està personada.

En el recompte d’Òmnium, tampoc no hi consta la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per haver adjudicat contractes a dit a la Institució de les Lletres Catalanes. L’ex-presidenta del parlament es considera víctima de lawfare, tot i que la condemna és per dos delictes vinculats a la corrupció. Els suposats casos de lawfare finalment no queden recollits a la llei.

Crida a acollir-se a l’amnistia

Òmnium recorda que el text final ha estat cosa de les esmenes dels partits, del qual l’entitat s’ha quedat més al marge. Sí que va insistir, fa uns  mesos, que els partits havien de batallar perquè les esmenes incloguessin el retorn de les multes als manifestants sancionats en processos administratius.

Òmnium insisteix que les dades són aproximades, i que cal tenir en compte que no tothom iniciarà els tràmits judicials corresponents per acollir-se a l’amnistia. En aquest sentit, l’entitat fa una crida a tots els represaliats a acollir-s’hi.

Una eina per a no deixar “ningú sol”

L’organització cultural té molt clar que el poder judicial espanyol farà maniobres per a boicotar l’aplicació de l’amnistia. El més probable, segons Òmnium, és que alguns jutges facin una aplicació restrictiva de la llei i que, per tant, l’efectuació no sigui fàcil ni immediata. És en aquesta línia que Òmnium presentarà dilluns que ve els mecanismes a través dels quals l’entitat actuarà com a agent de coordinació i suport a les persones que vulguin demanar l’amnistia.

L’ens reitera que des del primer moment ja va afirmar que no deixaria cap represaliat sol. “Tampoc no ho farem ara”, afegeixen. De fet, des de fa mesos l’equip jurídic i de drets civils i polítics d’Òmnium treballa en aquest sentit, amb l’objectiu que l’entitat continuï sent una eina útil per al país i contra la repressió.

Cinc anys de batalla

L’exigència de l’amnistia ha estat un dels grans objectius d’Òmnium aquests darrers anys. Batalla per l’amnistia d’ençà del 2019, quan el president de l’entitat aleshores, Jordi Cuixart, situava aquesta demanda com a element clau per a resoldre el conflicte polític. Cuixart ja va dir el 20 de setembre de 2019, de la presó dels Lledoners estant, que l’amnistia era una reivindicació legítima, i una via perquè l’estat espanyol reconegui que els actes no són delicte.

Un mes després, i com a resposta a la sentència del Suprem, Cuixart insistia en un missatge a les xarxes fet arribar des de la presó: “La resposta a la sentència, reincidència. Ho tornarem a fer. Amnistia, democràcia i autodeterminació”. Unes setmanes després, Òmnium va començar una campanya en què situava l’amnistia com a única via per a resoldre el conflicte. En aquesta línia també es movia mesos després, ja en plena pandèmia, l’advocat Benet Salellas, que va defensar Cuixart al Suprem: “L’amnistia és l’única solució correcta, justa i progressista”.

Cuixart, fins i tot, va enviar una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, reclamant l’amnistia, una mesura que l’entitat situava com l’única condició per negociar amb l’estat espanyol. El PSOE va argumentar que la constitució espanyola no contemplava pas aquesta mesura.

La demanda de l’amnistia va arribar a final del 2020 a les institucions. El parlament va aprovar una proposta de resolució en suport a la llei, i Òmnium va sortir al carrer a recollir signatures per portar el text al congrés espanyol. ERC, Junts, PDECat i la CUP van registrar la llei d’amnistia el 16 de març de 2021, però la mesa la va tombar. 1.171 dies després, el mateix congrés ha acabat aprovat la llei.